Carmela Fortuny: “Amb ERC-MES estem condemnats a entendre’ns”

Fotos: Jordi Pascual

L’alcaldessa i alcaldable per Junts per Sant Cugat explica la seva proposta política i les declaracions que ha fet durant la campanya electoral en l’onzena i darrera de les entrevistes a candidats i candidates a les eleccions municipals. Carmela Fortuny ha fet del model de ciutat la principal reivindicació de la candidatura que encapçala i demana explícitament un pacte amb ERC-MES mentre fa evidents les diferències programàtiques amb la CUP-PC.

També hem demanat a cinc entitats (Senglar Cultural, Sindicat de Llogaters, Plataforma de Pensionistes, Dissidència Sònica i Plataforma Animalista) que plantegessin preguntes als candidats. Les trobaràs unificades en el primer vídeo d’aquest article. Al final de l’entrevista escrita trobaràs el vídeo de la conversa completa.

Com ha estat el pas de CiU a Junts per Sant Cugat?

– Estem en un moment que se’ns demana fer una política una mica diferent. Arriba d’una manera generosa de PDECAT perquè em van encarregar que jo com a alcaldable preparés una llista amb independents, amb gent amb estima per la ciutat, de diferents sectors, edats i compromesa pel país. 19 persones són independents.

Per què Eloi Rovira, president del PDECAT, no és fins el número 7?

– Les coses han de ser autèntiques. Els primers números de la llista havien de tenir un toc de renovació –jo mateixa és la primera vegada que em presento com a alcaldessa– en equilibri amb la demostració de bona gestió, com és el cas de Cristina Paraira i Eloi Rovira, que estan en lloc per sortir. S’ha de triar i ser conseqüent.

Quina expectativa teniu?

– Podem guanyar les eleccions i encara que no poguéssim governar s’ha d’obrir el govern en els projectes de ciutat en què es pot sumar. Sempre he dit que això és un pacte amb ERC-MES.

Prioritzen el pacte de les esquerres.

– Ho han dit clar. Des de l’inici he intentat que ERC-MES entrés a govern. Quan vaig tenir l’oportunitat de ser alcaldessa els hi ho vaig proposar però ens van dir que volien ser una alternativa al govern. Ho respecto però continuo sent fidel als meus pensaments i al que la gent ens demana, unitat.

En diversos actes has criticat la CUP-PC com el partit que posa en risc el model de ciutat. És una estratègia perquè ERC-MES vingui amb vosaltres i no amb ells?

– Advertim la gent del que pot passar a Sant Cugat. Nosaltres volem preservar el model de ciutat i afrontar els reptes. El model porta en evolució 32 anys de govern, ara en un moment molt més actualitzat i més transversal. El nostre model està totalment en contraposició amb el projecte polític de la CUP-PC. Quan ens diuen que volen ajuntar-se tots per fer-nos fora entenc que la CUP-PC pot entrar al govern. Nosaltres volem mantenir impostos, ells volen pujar-los; nosaltres parlem de model seguretat, ells en tenen un totalment antagònic; nosaltres apostem per la col·laboració publicoprivada per tenir un bon servei públic, ells parlen de municipalitzar-ho tot...

No és una crítica a la CUP-PC. Crec que hem estat molt dialogants i hi ha hagut aspectes en què ens hem pogut posar d’acord. En el concepte més general de com gestionar una ciutat són maneres de fer contraposades.

Tot apunta que el creixement fort el tindrà ERC-MES i no tant la CUP-PC. Per què no et fixes més en els primers?

– Amb ERC-MES estem condemnats a entendre’ns. Sempre explico que tot i que la CUP-PC segurament no serà la força més votada el que està clar és que quan parlen d’ajuntar-se ells hi seran al govern. Trontollen els models.

Heu tingut tres pactes d’estabilitat pressupostària amb ERC-MES, que tot i que també ha pactat aquest mandat ho ha fet amb reticències per incompliments dels primers.

– És la seva visió. Si es revisen els acords, s’han complert moltíssimes coses. En aquest darrer acords hi ha hagut molt seguiment i acció conjunta.

Va ser un error pactar amb el PSC?

– Per a l’estabilitat de la ciutat va ser bo. En el moment que hi havia un 155, el PSC havia de sortir. Així va succeir.

El PDECAT et va fer l’encàrrec de fer una llista transversal també a nivell de partits però no ho has aconseguit. Què ha passat?

– Nosaltres ho hem volgut i els altres ens han dit que no. Ho hem treballat de la mà de l’ANC, que es posiciona de cara a la unitat. Quan no l’he trobat, he buscat la unitat des de les persones.

Com heu gestionat l’afer de Demòcrates, que inicialment va dir que se sumava a Junts per Sant Cugat però com a nivell nacional van decidir participar a Primàries se’n van despenjar?

– Hi va haver un inici en què semblava que podíem anar junts. Després ha estat un tema intern que respecto. Tinc clar que tenim una persona molt vàlida com Carles Brugarolas, que volia tenir a l’equip. Va decidir fer un pas endavant per donar suport a Junts per Sant Cugat. Estic segura que moltes persones de Demòcrates que donen suport a la candidatura ens faran suport.

Està de número 11, just el nombre de regidors que vau aconseguir el 2015.

– Bé!

Confiada?

– Seria un molt bon resultat i per això estratègicament està el número 11.

Parlem de programa. Quan heu defensat el model de ciutat heu dit que cal tenir en compte la proximitat, la modernitat i el progrés. Què hi ha darrere de l’eslògan?

– Perquè una ciutat evolucioni has de tenir clara la proximitat, és a dir, que l’equip de govern ha de ser al carrer i escoltar moltíssim. Ho he fet des del minut zero. El divendres comentava amb l’equip la quantitat de reunions i actes que hem fet, impressionant! Per tant, avançarem si som propers, escoltem la gent i tenim en compte les seves reivindicacions.

Sobre la modernitat, m’agrada dir que Sant Cugat pot parlar de tu a tu amb qualsevol ciutat europea. Aquesta modernitat la conformen empreses, entitats i la gent que hi viu. També cal tenir en ment el progrés i la sostenibilitat. Per això poso en valor les empreses que han decidit instal·lar-se a Sant Cugat i quedar-s’hi. Les empreses són progrés i prosperitat amb què fer bones polítiques socials. Si apostes perquè les empreses arribin hi haurà ingressos i llocs de treball. Hem de garantir que els llocs de treball siguin de qualitat, amb bons salaris i dignes.

Reivindiques les tres alcaldies precedents però alhora són molt criticades pels indicis de corrupció: Boehringer i Can Mates en temps d’Aymerich, cas Palau i PAV3 en el de Recoder i finalment Conesa, qui va haver de fer front a diversos indicis d’anys precedents anunciant una denúncia contra Convergència que mai s’ha fet...

– Fixa’t que parlen d’això sense que hi hagi cap tècnic ni polític investigat. Si tenen tan clar que algun dels alcaldes han fet alguna cosa malament, que vagin als jutjats. Seré la primera que denunciaré un cas de corrupció. És un relat del 3% i la corrupció que fa un flac favor a la ciutat. Fan un flac favor als veïns i les veïnes. Els dic que en lloc de parlar d’això, del que no hi ha res demostrat, parlem de ciutat, habitatge, seguretat... I sí, em sento fidel al projecte d’aquests 32 anys. La gent ens ha votat.

Bé, sí hi ha una sentència del cas Palau que afecta Sant Cugat.

– No hi ha cap polític ni tècnic del govern imputat, citat o jutjat.

L’Ajuntament pot fer alguna cosa per no trobar-se en una situació com aquesta?

– Ha de fer tot el possible perquè hi hagi un bon sistema de transparència i de correcció administrativa i en l’adjudicació. Hem fet la feina però en transparència sempre es pot fer millor, és un dels meus objectius. Hi ha un organisme que s’encarrega de fer auditories sobre transparència i complim un 94%. Volem arribar al 100%.

S’ha de tenir en compte que en les adjudicacions hi participa l’oposició i, per tant, hi són copartícips. També vull recordar que els polítics no adjudiquem ni fem els plecs de clàusules, el que hem de fer és garantir que el sistema estigui ben regulat. Hi ha molts ajuntaments que fan bé la feina.

Vau decidir fer una auditoria de diversos contractes en dubte tot i que la vau haver d’aturar.

– M’agrada que diguin que va ser una decisió col·lectiva, encara que algú dugui que no.

No poso en dubte que va ser una decisió col·lectiva.

– Però alguns partits de l’oposició sí.

D’acord, per què encara no s’ha fet l’auditoria? Quin és el calendari?

– Ja he fet el decret per iniciar la licitació. Per tant, és un procés que no s’ha aturat. No sé el calendari exacta però potser en uns dos mesos sabem alguna cosa.

Als actes has apuntat quatre grans reptes: habitatge, seguretat, mobilitat i medi ambient. Comencem per habitatge. Què es pot fer per incidir al preu de mercat a una ciutat a la qual només li queda un creixement?

– Es pot fer el que hem fet durant els 30 anys de Promusa, construir de manera decidida més habitatges de protecció oficial reorientant-los cap al lloguer. No em poso la medalla d’haver estat els idearis d’això. Hi ha hagut grups polítics que han insistit en fer més lloguer i crec que en això es basa la bona política, en arribar a consensos. Al programa portem una planificació de gairebé 700 habitatges nous. És al Pla d’Acció de Promusa 2030.

Hem d’aplicar de manera ferma la modificació urbanística perquè les promocions en sòl urbà consolidat tinguin una reserva del 30% per habitatge assequible. Com bé saps, a Sant Cugat no obliguem sinó que induïm perquè hi ha el risc que si s’obliga després haguem d’indemnitzar amb els diners de tots i de totes.

També és important avançar amb altres mesures d’accés a l’habitatge com el cohabitatge i la creació de cooperatives. Ja ho hem iniciat a Mira-sol i ja tenim dos espais més reservats. S’han de tenir en compte els ajuts a la pobresa energètica, al lloguer, a la hipoteca... Hem d’aconseguir que la gent pugui mantenir l’habitatge amb una bossa de diners de contingència per als serveis socials.

Només és qüestió de diners o cal alguna millora més als serveis socials?

– L’atenció ha de ser més transversal. No tots els casos els hi arriben. Fem una aposta perquè l’Oficina Local de l’Habitatge agafi una mirada més transversal. Ho hem treballat de la mà del Sindicat de Llogateres. Hi ha recorregut per fer-ho millor i amb vincle amb els serveis.

Té sentit preveure un darrer creixement a Can Mates i Can Fontanals mentre estem pendents de Torre Negra, que pot tenir alguna sentència que ens obligui a indemnitzar o fer permutes de terrenys?

– Sí, té tot el sentit. Ens mantenim ferms en la preservació de Torre Negra tot i les pressions. Malauradament s’ha trencat el consens polític i la ciutadania ho ha de saber. També té tot el sentit que creixem cap a la part nord, de forma gradual i no només d’habitatge, combinat amb empresa, equipaments i espai verd. Aquest creixement serà el tancament de la ciutat i, a més, hi haurà una reserva del 50% per fer habitatge protegit. Volem passar de l’1,47% d’habitatge protegit al 5%.

Així i tot és molt poc.

– Sí. Podem mostrar-nos satisfets per ser dels municipis amb més habitatge protegit però no és suficient i som a anys llum de ciutats europees. Hem de ser realistes perquè el punt de partida és baix arreu de l’Àrea Metropolitana. La solució a la problemàtica de l’habitatge no és només dels ajuntaments. És un tema que hem de treballar amb altres administracions i amb una política conjunta de l’AMB.

Repassem mesures d’habitatge presses aquest mandat. Hi ha grups que diuen que ja no es compleix el Pla d’Acció de Promusa 2030.

– Hi ha una junta de Promusa i les reunions activades. Com en qualsevol política hi ha coses que s’han de flexibilitzar. Allò important és que construïm i entreguem claus. La projecció del número global no és una altra que arribar al 5% i als 700 pisos nous. Estic en desacord amb la crítica, la demostració és l’entrega de claus de la promoció de Rius i Taulet i l’inici d’obres a Benet Moixó.

L’índex de referència del preu del lloguer pot servir d’alguna cosa a nivell municipal?

– Tot suma. No és l’única part que pot ajudar.

Com ho pot fer? Bonificar, sancionar..?

– Hi ha qui diu que ha de ser obligatori i qui diu que no podem limitar tant el lloguer. Jo sempre dic que no hi ha una única solució a la problemàtica de l’habitatge sinó que s’han de buscar accions múltiples.

Creus que han funcionat l’Observatori Social de l’Habitatge i la Taula Local d’Habitatge?

– La Taula sí. L’Observatori l’hauríem pogut fer millor.

En quin sentit?

– Convocar i donar la informació quan tocava. Espero que això no sigui el titular perquè t’he dit moltes més coses sobre habitatge però crec que com a polítics hem de reconèixer que hi ha aspectes que haurien pogut tenir un impuls diferents.

La taula dius que sí va funcionar. El Sindicat de Llogaters es va aixecar...

– Són crítics i és el seu paper. Si ens mirem les dades, el número de desnonaments, les persones que hem pogut reallotjar, el treball dels equips tècnics... crec que ens dirien que tan malament no ho hem fet.

Hi ha qui crida a canviar Promusa a nivell d’organització, de previsió de promocions... En les darreres setmanes hem tingut el cas del pis del fill del gerent. S’ha de canviar alguna cosa a Promusa?

– Crec que la filla del gerent va a la llista de la CUP-PC. Oi que sí?

Sí, però què vol dir això?

– Només fan que reprovar i criticar el gerent. També treuen en un moment que no toca, molt electoralista, que un pis es va adjudicar al seu fill quan tot es va fer correctament, tenim un informe que així ho avala. Que la CUP-PC accepti a les seves llistes la filla d’un gerent quan el critica no em quadra. Tampoc vull que aquest sigui el titular [Riu].

[Riu] Dona, vas marcant-me què he de titular...

– Faig broma, ja posaràs els titulars que creguis perquè ets molt bon periodista però és important fer la reflexió. Jo estic orgullosa de Promusa perquè hem fet molt habitatge públic i els índex de referència ho avalen. Encara ho podem fer millor. Per això el Pla 2030, la reorientació cap al lloguer i cap a altres fórmules com el cohabitatge i les cooperatives.

Sobre el fill del gerent. Després d’haver parlat amb tots els candidats puc dic que la CUP-PC no m’ha dit res al respecte. Qui més ha insistit ha estat Ciutadans.

– Doncs no sé... Quin projecte tenen?

Això sí és el titular de la seva entrevista. Diuen que no tenen clara la gestió a Promusa i que, si cal, la tancaran.

– Doncs si governen que ho facin. Jo si governo la reforçaré.

Seguretat. Què ha passat perquè ara tinguem menys agents que a principi de mandat?

– Va ser de les primeres coses que em vaig trobar sobre la taula quan vaig ser alcaldessa. El 2018 va ser un moment molt crític. Vam aplicar de manera ràpida una triple estratègia de coordinació entre Mossos i Policia Local compartint unitats, reunions..., de la necessària proximitat amb els veïns amb reunions, mesures d’autoprotecció i grups de Whatsapp... i també la tecnologia. No es pot parlar només d’una de les tres variables. Tot i que no tenim assignats de manera continuada més Mossos d’Esquadra en tenim de manera puntual per atendre la situació de robatoris. Això ens ha permès reduir en un 50% els robatoris. De totes maneres les respostes han de ser plurals.

Cal augmentar el nombre d’agents?

– Cal fer-ho de manera progressiva perquè la nostra ciutat també creix en habitants i necessitats de seguretat. No només en termes de robatoris: les dones ens volem sentir segures, la via pública ha de ser segura, els nostres nanos han de créixer amb una prevenció i bon coneixement de la seguretat vial... Hem format 4.300 alumnes en un any. Tenir més efectius no vol dir tenir menys robatoris però és evident que els efectius s’han d’incrementar.

Què aportaria una nova comissaria com la que proposeu?

– Bé, el que volem es traslladar l’actual al costat de la dels Mossos. Així la coordinació també seria en la ubicació. Es podria reservar una part del terreny per als esperats, desitjats i necessaris jutjats. Això ens permetria fer un moviment d’equipaments que ens permetin apropar els serveis socials a la ciutadania portant-los a l’actual comissaria. Alhora, la Casa Mònaco permetria oxigenar l’Escola d’Art.

Resposta tecnològica: càmeres, drons, robot...

– Bé, el robot és una prova pilot.

Que ha despertat controvèrsia entre interès i crítiques.

– Les crítiques són bones també. No és l’única variable. La tecnologia és múltiple i així ens ho diuen els experts. Des de les apps fins a les càmeres intel·ligents amb un bon centre de control que permet detectar moviments estranys en un territori. Les noves tecnologies en han d’ajudar a vigilar. Els drons són necessaris perquè tenim lladres que s’amaguen als boscos. El robot ara per ara és com a complement i hem de veure com el podem aplicar per ajudar al patrullatge.

Hi ha qui parla de densificar, posar comerços en zones poc denses... Què penses de les mesures no policials ni tecnològiques que han sortit al debat polític?

– No fa gaire vam aprovar una moció que parlava dels camins segurs. Justament ara hi treballem. Hem de millorar la il·luminació, la vegetació, l’arbrat... Es pot millorar la percepció de seguretat. També hi crec en aquestes altres mesures.

No són policies ni han passat per l’Escola de Policia però els agents cívics i figures com la del sereno poden ajudar?

– Moltíssim. Els agents cívics van començar com a plans d’ocupació i ara ja els tenim integrats a la plantilla de l’Ajuntament. Aquest mandat haurem de veure fins on poden arribar aquests agents cívics. La seguretat també va molt vinculada als cossos de voluntaris que ens ajuden en el dia a dia. Vull posar en valor l’ADF, Protecció Civil, Creu Roja, Bombers...

Mobilitat. Àrea verda, vermella i blava, carrils bici i debat de l’hipòdrom, fi del contracte de l’autobús urbà... Cap on hem d’avançar perquè tot això sigui coherent?

– Hem d’avançar cap a una mobilitat sostenible. Vull que a Sant Cugat s’hi respiri bé, no hi hagi contaminació, que l’entorn estigui més pensat per a les persones i no per al cotxe... trobant l’equilibri necessari perquè de tant en tant hem d’accedir a la mobilitat menys sostenible. Per tant, tot això ho hem de tenir en compte amb una aposta valenta per la mobilitat sostenible, que té molts factors.

Hem de ser capaços de tenir una xarxa d’autobusos amb la freqüència adaptada a les necessitats de la ciutat, com hem fet amb el transport a demanda que hem implantat a Can Barata, a les Planes i a la Floresta.

Fas pròpia la proposta de la Plataforma pel Transport Públic?

– L’hem treballat conjuntament a la taula de mobilitat. Hem avançat en molts temes i també hem d’instar, com també fem amb la Plataforma de Pensionistes amb la petició de tenir l’hospital de referència a Sant Cugat, la nova residència de la gent gran... En quant a mobilitat hi ha la proposta d’una tarifa de pensionsites entre estacions i també per anar a l’hospital a Terrassa. Hi treballem amb l’Autoritat de Transport.

Medi ambient. Com es pot ser més sostenible en una ciutat extensa i amb reptes de mobilitat importants?

– El primer que faré és declarar Sant Cugat ciutat en emergència climàtica. Treballem molts aspectes: residus, qualitat de l’aire, mobilitat... S’ha d’escoltar els nois i noies dels Fridays for future. Som una ciutat preparada per ser pionera. L’emergència climàtica ens obligarà a treballar amb més intensitat.

La Plataforma de Pensionistes té un llistat de reivindicacions locals. L’assumiu?

– I tant! Amb molta feina i reflexió han tirat endavant moltes propostes que espero que no es polititzin.

Eix nacional. Sant Cugat per la Independència - Primàries Catalunya diu que la resta de partits independentistes no prioritzen aquest eix i a la pràctica actueu com si fóssiu autonomistes.

– Els respecto però la gent de Primàries s’ha equivocat una mica. És un tema que va sorgir de l’ANC i a Sant Cugat des del primer moment la gent de l’ANC va dir que ja hi havia garantida una majoria sobiranista. Per tant, no es plantejaven les primàries. En paral·lel van sorgir unes altres primàries. Crec que s’han equivocat però ho veurem el diumenge.

Nivell territorial. A la Floresta hi ha una plataforma que vol un Consell del Poble com a camí a una EMD. Com ho veieu?

– Ho han de triar ells. Si hi ha una plataforma i la gent de la Floresta ho vota en positiu, buscarem els mecanismes de tenir un bon veïnatge. No estic a favor ni en contra.

Veieu bé el camí que proposen de fer una consulta?

– I tant!

Bellaterra i Vallpineda s’han d’annexionar a Sant Cugat?

– La comissió de Bellaterra ha recollit un 60% de signatures. M’he reunit amb ells i els he dit el mateix que amb la Floresta: són ells els que han de triar. Bellaterra es comporta molt al costat de Sant Cugat. És una decisió que ha de passar pel Ple de Cerdanyola, que crec que votarà que no. Després haurà de parlar la Generalitat.

La Generalitat demana el posicionament de totes les parts afectades. L’Ajuntament dirà que amb les signatures recollides i si no hi ha cap problema tècnic endavant?

– A mi m’agradaria que qui digués que sí fos el mateix Ajuntament de Cerdanyola. Jo els hi dic que la meva aposta és atendre la voluntat de la gent. Si això es tirés endavant hauríem de tirar endavant un conveni perquè la gent de Sant Cugat no quedés perjudicada.

Vallpineda?

– Estan en una fase molt incipient. Però m’agrada perquè tothom vol venir a Sant Cugat, per alguna cosa serà!

Coneixes el document de 15 mesures per al foment de l’economia social i solidària als municipis que ha fet la Xarxa d’Economia Solidària a nivell nacional?

– Sí però no puc parlar dels detalls perquè no els recordo.

En quant a la gestió dels serveis bàsics, com l’aigua, proposen la gestió pública amb participació comunitària. Com ho veieu?

– Crec que en l’aigua hem de treballar per un abastament que permeti bon preu i qualitat. Si això passa per la fórmula que dius, perfecte; si ha de ser participació publicoprivada, també. El que passa és que les experiències de municipalització no estan funcionant bé. Jo opto per un bon plec de clàusules en què com a Ajuntament puguem insistir.

Per què no hem tingut l’estudi a temps i hem hagut de fer una mena de pròrroga?

– Ha estat un tema complicat perquè l’AMB ens havia d’ajudar molt però no hem tingut els resultats d’assessorament esperat. Hem pogut fer la pròrroga de dos anys. A més, hem tingut moltes millores respecte l’inici del contracte l’any 74 i la gent ho ha de saber. Hi ha hagut inversions, feina... En aquests dos anys podrem definir el camí per arribar a l’objectiu de tenir la millor aigua al millor preu.

Acabem parlant de pactes. Si fos necessari, al marge d’ERC-MES, amb qui pactaríeu?

– No vull posar noms perquè nosaltres tenim bones sensacions en els darrers dies de campanya. La gent de Sant Cugat valorarà el model de ciutat, la proximitat de la candidata... Només he tingut 10 mesos per fer d’alcaldessa i he pogut fer molta feina. Tinc projecte, llegat i equip. Com a candidata sóc una persona de diàleg i consens. Per tant, pactarem amb aquells que s’estimin el model de ciutat i que no vulguin atacar la nostra llengua, els drets de les dones i els drets i llibertats.

Notícies relacionades