Una nova regidora per a les mateixes majories en un Ple musical

Foto: Jordi Pascual

Solemne, ell sol; un faristol perquè Lourdes Llorente, la nova regidora de la CUP-PC després que Ramon Piqué renunciés a l’acta, jurés el càrrec deixava clar que el fi del curs polític portava canvis. La nova regidora ha acceptat la seva nova condició per imperatiu legal, aspirant a la independència dels Països Catalans i condemnant la monarquia espanyola, un desafiament que fa temps que ha deixat de ser-ho des que milers de regidors de tota Catalunya han decidit plantar cara al règim del 78. Visiblement incòmoda al seu nou seient, no ha estat una peça clau per a cap decisió. Les àmplies majories segueixen igual de vigents –per alguna cosa la correlació de forces no ha canviat– i ni ella ni el canvi de portaveu a ICV-EUiA podien posar-hi remei; menys encara en un Ple en què el referèndum de l’1 d’octubre ha estat protagonista.

– Si votar significa desobediència, com diria Kortaru, “hay algo que aquí va mal” –etziba de sobte el seu company de files, Ignasi Bea.

Així ha començat una disputa musical que ha posat un toc d’humor al sempre reiteratiu debat independentista al Ple. Álvaro Benejam, del PP, ha citat Alaska i Carmela Fortuny, de PDECAT-Demòcrates, ha cantat Sopa de Cabra. I, entre música, els blocs s’han mantingut estables. Ciutadans i PP segueixen fent pinya en contra del referèndum i en favor de l’estat de dret basat en la Constitució. PDECAT-Demòcrates, CUP-PC, ERC-MES i Dimitri Defranc segueixen defensant l’aposta sobiranista en base a la legitimitat obtinguda el 27 de setembre del 2015 i al prop del 80% de catalans que volen ser consultats segons els sondejos.

Al mig, sempre dos actors que s’han d’explicar mil i un cops per haver-se quedat a termes mitjos d’un escenari de blancs i negres. ICV-EUiA, que cada vegada més utilitza el marc dels Comuns al seu discurs, defensa la celebració d’un referèndum però dubta de les garanties del d’octubre. Havent reconegut el referèndum com una mobilització, Ramon Gutiérrez, estrenant-se com a portaveu, ha defensat la reivindicació deixant de banda aquelles veus que, també a Sant Cugat, han sorgit al seu espai polític cridant a no participar a la cita d’octubre.

A l’altre terme mig, i potser més interessant pel seu paper al govern, un PSC que no es cansa de repetir que aposta per una reforma constitucional cap a un model federal. Per al seu portaveu, Pere Soler, “l’única via possible per a la sortida de l’atzucac”. Tant possible discursivament com impossible tenint en compte el posicionament de la resta de forces, una correlació que ha fet que només el PP votés a favor de la seva proposta de “protegir els funcionaris” en cas de celebrar-se el referèndum.

Una moció que li ha costat les crítiques de Núria Gibert (CUP-PC) que, acostumada cada cop més a fer discursos sobre el referèndum pel seu càrrec al Secretariat Nacional de la CUP, no ha dubtat a dir que els socialistes busquen la por del funcionariat. En un precís i directe discurs li ha recordat l’“apoyaré Zapatero i l’abstenció del PSOE en la investidura de Rajoy. “No ens insulti!”, li ha retret en referència a un punt de la moció en què es deia que un canvi en el finançament català podia aturar la reivindicació sobiranista.

Però curt amb això, Soler també ha rebut les crítiques de Ferran Villaseñor (ERC-MES) que, encara arrastrant el descontent pel pacte de govern sociovergent, no ha dubtat a demanar el compromís del govern amb la causa, amb l’oferiment que l’alcaldia delegui al Ple alguns afers si és necessari. Ah, i amb una altra cançó per definir el moment polític, Despacito. Tot i que la demòcrata-europea Carmela Fortuny diu que el compromís és clar, és impossible no pensar en els dubtes que de tant en tant li sorgeixen a Conesa en entrevistes als mitjans de comunicació mentre la CUP-PC i ERC-MES recriminen el paper del PSC respecte al procés com a part del govern.

Després de tot, a Soler només li ha quedat retreure que ERC-MES enviés a la premsa la seva moció sobre el referèndum quan la proposta encara no havia estat inclosa definitivament a l’ordre del dia. Per a ell, una manca d’ètica que Villaseñor li ha retret dient que en la seva etapa com a companys al PSC també ho van fer amb una altra moció. Legalitats, il·legalitats, legitimitats, il·legitimitats, confrontació dialèctica... De nou, un circ amb discurs lleugerament alterat però que no canvia res en el fons.

La majoria sobiranista local respira tranquil·la sabent que els problemes per a la celebració del referèndum vindran de fora del municipi en tot cas; possiblement per això ara no necessiten cap altra moció d’autoafirmació com les presentades mesos enrere amb les imputacions i condemnes a Mas, Ortega i Rigau. Mentre, l’oposició a la consulta és heterogènia, desunida i amb discursos difícils de quadrar. Tot en un Ple en què, per tercer mes consecutiu, les comparacions –per aquest i altres assumptes– amb Veneçuela, Corea del Nord i Cuba han tornat a sorgir. Perquè, potser la nova regidora no ha fet de Sant Cugat un espai de debat polític diferent però potser sí l’ha fet bolivarià.

– No volem que se’ns consideri d’esquerres, almenys un servidor –ha dit Calvet en ple debat sobre la tarifació social. Així que potser això de bolivarià tampoc acaba de quallar.

Notícies relacionades