Costa del Golf, la judicialització d'un cas urbanístic que ha costat 600.000€ als santcugatencs

Carrer Pi d'en Xandri a la Costa del Golf. Foto: Jordi Pascual

El dijous 29 d'octubre es va fer la primera reunió de la Comissió Informativa Especial sobre el cas de la casa de l'extennista Àlex Corretja a la urbanització Costa del Golf que es va aprovar, a proposta d'ERC-MES, en el Ple municipal del 20 de juliol. En la mateixa sessió, el tinent d'Alcalde d'Urbanisme, Damià Calvet, va comunicar la decisió de la Junta de Govern Local d'indemnitzar per via extrajudicial amb 600.000€ a Francisco Javier Aubareda i Maria Lourdes Dalmau, els veïns que havien portat la llicència d'obres i la modificació del Pla General Metropolità als jutjats.

L'alcaldessa, Mercè Conesa, va defensar l'actuació del consistori en una entrevista que va concedir a elCugatenc el passat mes de setembre. “És qüestionable aquesta sentència però li han donat la raó i nosaltres hem d'acatar la justícia”, va dir. També va argumentar, igual que Calvet, que es tracta d'un cas molt judicialitzat i ple de recursos. De fet, hi ha quatre sentències que es remunten fins al 2001 i els documents urbanístics als quals fan referència, fins al 1989.

La resolució judicial del març del 2015 va tancar el recorregut del cas pels tribunals. El Suprem va desestimar el darrer recurs que podia presentar l'Ajuntament i això va animar l'equip de govern a fer efectiu l'acord extrajudicial amb els veïns. Els santcugatencs han pagat 490.000 euros pel dany generat a la finca i 110.000 en concepte de danys morals. Si no el consistori hauria d'enderrocar l'edifici, malgrat haver-li concedit la llicència el 2001. Segons Calvet això podria arribar a costar 6 milions d'euros.

La ubicació de la casa és la clau del problema

El cas de la casa de Corretja es remunta al 2 d'abril del 2001 quan el llavors tinent d'alcalde de l'àrea de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, va signar un decret en què se solucionaven diversos expedients de llicències urbanístiques. Entre ells, hi figurava el de construcció de l'habitatge unifamiliar aïllat al carrer Pi d'en Xandri. El tennista va demanar la llicència a través de l'empresa del seu representant i germà, Double Match SL. La llicència es va emetre d'acord amb un Estudi de Detall que determinava incloïa la ubicació de l'edifici dins de la parcel·la.

El detonador del cas va arribar el 20 de juliol del 2006 quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va estimar el recurs a una sentència favorable a l'actuació de l'Ajuntament que havien presentat Aubareda i Dalmau. Llavors es va obligar al consistori a enderrocar l'edifici, ja que els magistrats van anul·lar la llicència d'obres que en permetia la construcció. Es va considerar que l'Estudi de Detall contradeia el Pla Parcial d'Ordenació de la Costa del Golf (PPO) del 1989.

El PPO és el primer document urbanístic que fa referència directa a l'àmbit de la Costa del Golf. El text preveia que les parcel·les destinades a fer habitatges havien de tenir un 75% de sòl edificable i un 25% de verd privat, jardí. Si bé, els plànols determinaven exactament on s'havia d'ubicar la construcció i on el pati. La casa de Corretja ocupa dues parcel·les (la 10 i la 12) que sumen 1.504 metres quadrats. La unificació de totes dues parcel·les i la construcció de la casa al mig provoca que l'edifici no s'ajusti als espais previstos en el document del 1989.

Plànol d'ordenació i qualificació del PPO de la Costa del Golf del 1989.

La sentència del 2006 també evidencia uns altres defectes en la construcció de la parcel·la que són clau per a la dispositiva. S'explica que la tanca que envolta l'espai és opaca i supera els 2'5 metres d’alçària, cosa que també contradiu el PPO; que la llicència d'obres no va autoritzar la construcció de la piscina i que la construcció d'un “habitatge per al servei” contradiu el pla del 1989 perquè es considera construcció auxiliar.

Una modificació del Pla General Metropolità per mirar d’anul·lar l'efecte de la sentència

Corretja va presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional que va ser denegat el maig del 2008. Poc menys d'un any després, el 20 de març del 2009, es va aprovar una modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) en els sectors Eixample Sud i Turó d'en Lluch Nord, on queda encabida la Costa del Golf.

En l'explicació de l'àmbit, s’hi pot llegir, en clara referència a la sentència, que la determinació de la zona de pati i la d'edificació pot comprometre la construcció d'un habitatge. “Es desprèn un cert caràcter aleatori i injustificat en la localització del verd privat que proposa el pla parcial”, argumenta l'escrit. És la base de la modificació que hauria de permetre reubicar els espais sempre que es mantingui la relació 75% - 25%.

Aubareda i Dalmau van entendre aquesta operació com un intent de fer que no s'apliqués la resolució del 2006 i per això ho van portar al TSJC amb un recurs contenciós-administratiu. El tribunal va dictar sentència el 20 de setembre del 2012. Amb una anàlisi profunda dels procediments judicials i documents urbanístics anteriors, acabava anul·lant el punt 17.1 de la modificació, el referent a la reorganització del verd privat.

Després de la dispositiva, l'equip de govern va recórrer novament. El cas va arribar al Tribunal Suprem i la sentència és la que va arribar aquest any. Els magistrats el van desestimar i, per tant, la casa de Corretja hauria d'enderrocar-se. A més, es plantejava una condemna a l'Ajuntament de 4.000€. L'acord extrajudicial ha acabat significant un cost de 600.000€ per als denunciants.

Els documents urbanístics que afecten la Costa del Golf

La urbanització de la Costa del Golf es basa, com tot l'ordenament urbanístic proper a Barcelona, en el PGM del 1976. Els primers documents tenen com a referent la revisió del Programa d'Actuació del PGM. El primer document en què es determina l'organització de la zona és el PPO de l'abril del 1989. En aquest text, s'hi organitzen els 50.120 metres quadrats de l'àmbit, 19.120 dels quals es destinen a parcel·les edificables amb un total de 4.780 per a verd privat. S’hi projecten 20 habitatges i s’hi determina l'ús del sòl. Sis mesos després es va aprovar l'anomenat Programa d'Actuació Urbanística en què es plantegen alguns detalls concrets i la preservació de les zones de bosc.

La següent actuació en termes urbanístics no arriba fins al 2001 quan, a petició del Club de Golf, s'aprova la concreció d'activitat de la parcel·la en qüestió en el PPO com a 7c. Aquest espai no podia tenir construccions, havia de respectar els cursos d'aigua i s'havia de destinar a l'esport. Després de diverses revisions i informes, el golf va poder incorporar tres forats més. Això implicava un estudi concret de consum d'aigua tot i que s'extrauria dels pous del mateix camp.

L'intent de modificació del PGM el 2009 és el darrer document que podria afectar la zona. Si bé, després de la sentència del Suprem, queda desactivat el seu efecte sobre la Costa del Golf. De fet, va ser un projecte molt criticat per l'oposició, principalment pel PSC i ICV. Fins i tot es va generar certa polèmica quan un dels membres de la família denunciant es va afiliar en el PP.

Creiem que si es tractés de la propietat d’una persona poc coneguda, ja estaria enderrocada”, van escriure Aubareda i Dalmau en el bloc Un Altre Sant Cugat setmanes després que el Ple aprovés la modificació del PGM. “L’Ajuntament en el Ple del passat mes de febrer va engegar una modificació del Pla d’Urbanisme de l’Eixample Sud, incloent-hi la Costa del Golf, de tal manera que es tracta de canviar la llei en lloc de complir la sentència”, van assegurar. La mateixa visió va tenir el Suprem anys després. Tots els documents amb efecte sobre la Costa del Golf es poden consultar en el Registre del planejament urbanístic de Catalunya.

Els objectius i els tempos de la Comissió

Els de l'oposició, els mitjans de comunicació i els ciutadans no ens n’hem assabentat de res” i “en la moció no busquem culpables, nosaltres el que volem és responsabilitat” són les dues frases que va dir Ferran Villaseñor, regidor d'ERC-MES, quan es va proposar la Comissió Informativa Especial i que millor resumeixen el posicionament del seu grup municipal. Tota l'oposició va agrair la proposta tot i que, el regidor del PSC, Pere Soler, s’hi va absentar durant la votació.

El mateix Soler va demanar conèixer la despesa en advocats de tot el procés judicial. Álvaro Benejam, del PP, va considerar que era necessari investigar-ho. Roser Casamitjana, portaveu d'ICV-EUiA, va explicar el seu temor que hi hagi un cas semblant a Torrenegra. Aldo Ciprian, cap de files de Ciutadans, va dubtar si el cas de la Costa del Golf és un fet aïllat o no. Finalment, Ignasi Bea, de la CUP-PC, va recordar que l'esquerra independentista es va oposar a la urbanització des d'abans de la construcció.

Amb les preocupacions de cada grup municipal clares, la Comissió Informativa Especial ja té prevista una segona reunió pel 9 de novembre. En la trobada, s'hi haurà estudiat a fons la informació i s’hi plantejaran un seguit de compareixences dels actors implicats. “No volem fer com David Fernández al Parlament, però quelcom semblant”, explica Villaseñor, encarregat de la Comissió.

La primera reunió, celebrada el 29 d'octubre, va servir per rebre una explicació tècnica i jurídica del procés judicial i de la llicència. La lògica és la mateixa que se segueix paral·lelament en la Comissió sobre Teyco, en aquest cas capitanejada per Casamitjana.

Notícies relacionades