El Ple debat temes en què no té competència durant gairebé una hora per sessió

Ciutadans ha abandonat el Ple en dues ocasions aquest mandat per debatre's mocions  en què l'Ajuntament no té competència. En la imatge, al febrer, després d'un informe del secretari en què es considerava que un dels acords d'una moció sobre el recurs de la Conselleria d'Afers Exteriors al TC podia ser il·legal. Foto: Jordi Pascual

“Volem deixar constància que aquest tipus de mocions suposen al Ple un cost d'oportunitat per no haver ocupat el temps en atendre els problemes reals dels santcugatencs i utilitzar-lo, no obstant, en mocions improductives o que s'escapen de les competències municipals”, deia Aldo Ciprian en la sessió plenària d'octubre. El seu grup, Ciutadans, ha fet dels temes supralocals que arriben a debat un estendard de lluita amb l'argument del temps emprat com a principal element de reivindicació.

La moció a la qual es referia pretenia que l'Ajuntament donés suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau arran de la imputació al Tribunal Constitucional (TC). Els carbassa fan ús de la fórmula “cost d'oportunitat” especialment en aquelles propostes sobre la independència. Just al mes següent els tres regidors que formen el grup municipal van abandonar la sala de plens en debatre's la moció per donar suport a la declaració sobiranista del Parlament. Tres mesos més tard, van tornar a aixecar-se de les seves cadires per un informe del secretari en què s'indicava que part de la moció per rebutjar el recurs al TC de la Conselleria d'Afers Exteriors podia ser il·legal.

Ciutadans ha posat sobre la taula la necessitat que alguns temes arribin al Ple si l'Ajuntament no pot fer res més que posicionar-se i instar que una institució superior actuï. Ara bé, el debat no té límits clars perquè el mateix partit ha presentat assumptes en què el consistori no podia actuar directament. La resta de regidors mai han criticat el temps que “es perd” amb el debat d'aquest tipus de mocions. De fet, fins i tot han reivindicat el paper que ha de jugar el món local posicionant-se per forçar moviments en instàncies superiors. El partit que més a prop ha estat de prendre una decisió com la que va explicar Cirpian a l'octubre és el PSC. El seu regidor, Pere Soler, s'absté de forma sistemàtica en totes les mocions que fan referència al sobiranisme.

El primer Ple del mandat es va fer al juliol. Des de llavors s'han presentat 24 mocions en què es demanava l'actuació d'una altra institució o entitat o, en tot cas, es prenia posicionament respecte algun assumpte de fora de l'àmbit local. D'aquestes, tres es van retirar, tot i que una d'elles va emprar temps de debat ja que es va anunciar i argumentar la supressió en la part de l'ordre del dia referent a les mocions presentades pels grups municipals. Aquesta i les altres 21 mocions que van arribar a debatre's signifiquen 426'2 minuts, 7 hores i 6 minuts aproximadament. Dividint la xifra pels Plens que s'han fet fins ara, surt a 1 hora i 51 segons per sessió.

Mocions en què l'Ajuntament hauria d'instar o dependre d'altres institucions o entitats. Gràfic: Jordi Pascual

La majoria d'aquestes mocions inclouen un compromís a nivell municipal de desenvolupar certes accions supletòries a falta d'una acció superior. La majoria d'elles fan referència a la Generalitat o a l'Estat però hi ha d'altres com la de Delphi en què el consistori es comprometia a introduir el govern autonòmic i el Parlament en les negociacions entre treballadors i empresa així com garantir la continuïtat dels llocs de feina, una decisió que no depèn únicament de l'Ajuntament.

Que es demani l'actuació d'altres actors no significa que la moció no tingui efecte a nivell local. Al Ple de gener, per exemple, es va sol·licitar una nova revisió cadastral que afectaria a l'IBI i les plusvàlues i al desembre es va demanar la recuperació de la titularitat de l'església del Monestir. Hi ha d'altres que, tot i no ser indiferents als santcugatencs, no tenen efecte directe a la ciutat com l'anul·lació de la sentència a Lluís Companys o les peticions perquè les persones amb discapacitat intel·lectual, majors de 16 anys i ciutadans amb NIE puguin votar –en aquest cas tindria efecte en tant que es variaria el cens però no seria exclusiu de Sant Cugat.

La durada de les sessions

Al darrere de la crítica al “cost d'oportunitat” hi ha l'argument del temps. D'una banda, tal com han explicat els regidors de Ciutadans en diversos Plens, el temps que s'empra en debatre aquest tipus de mocions podria servir per “atendre els problemes reals dels santcugatencs”. D'altra, l'eliminació dels assumptes en què l'Ajuntament no pot actuar directament serviria per fer que les sessions fossin més curtes.

Dels sis plens ordinaris que s'han celebrat des de l'inici del mandat, el més curt ha estat el de desembre (3 hores, 29 minuts i 32 segons). El més llarg va ser el de gener (5 hores, 10 minuts i 26 segons). La mitjana està en 4 hores i 20 minuts. Cal sumar-li, a més, la mitja hora d'Audiència pública que precedeix totes les sessions.

És habitual que els ciutadans que acudeixen al torn obert de paraula romanguin com a espectadors al Ple però pocs es queden fins al final. Tot i no acudir o marxar abans que s'acabi la sessió, la ciutadania pot accedir a la informació sobre els acords presos a través dels mitjans de comunicació locals així com la secció web de l'Ajuntament on es pengen els ordres del dia i les actes, que triguen setmanes a estar disponibles.

Resta, llavors, obert el debat sobre si és útil que es presentin mocions en què l'Ajuntament ha d'instar altres entitats i institucions. També si la durada és adequada o caldria ajustar els horaris perquè la gent que ho desitgi pugui estar present sense haver de fer grans alteracions en la seva quotidianitat.

Notícies relacionades