Desgranant el Pla Estratègic d’Habitatge

El Monestir de Sant Cugat des de Cal Gerrer. Foto: Jordi Pascual 

La Sala Ginesta de l’Ajuntament de Sant Cugat estava plena de periodistes el passat 13 d’octubre. La televisió nacional catalana i tots els mitjans locals estaven expectants per conèixer el nou Pla Estratègic d’Habitatge que l’Ajuntament havia notificat que presentaria. Mercè Conesa, acompanyada  pel tinent d’alcalde d’Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, Damià Calvet, i per la tinent d’alcalde de Benestar i Ciutadania, Susanna Pellicer, van presentar els 10 grans eixos amb els quals es basarà el Pla d’Habitatge. En resum, una gran expectació mediàtica per presentar els elements previs al Pla.

Amb aquesta presentació els mitjans de comunicació ens assabentàvem de l’existència d’un nou Pla d’Habitatge. L’oposició s’assabentava a través de la mateixa via de comunicació. “La principal queixa és que tota la informació que tenim la coneixem a través de la roda de premsa que va fer l’Ajuntament”, ha argumentat la regidora de la CUP-PC Núria Gibert al ser preguntada per aquest mitjà. La cap de l’oposició ha explicat que moltes de les propostes que apareixen en el Pla d’Habitatge les van presentar ells en l’antic mandat i que com a mínim els hagués agradat participar en la confecció del Pla o almenys estar al corrent de la situació.

En la mateixa línia van les reclamacions per part de Ciutadans. “No tenim cap informació per part de l’Ajuntament, només ens remetem a notes de premsa”, explica la regidora Munia Fernández-Jordán. Davant d’aquesta falta de transparència la regidora de C’s demana a l’Ajuntament que expliquessin detalladament cada punt del Pla per tal de poder-lo valorar de manera complerta, encara que d’entrada estan d’acord amb els 10 eixos principals. Des de ERC-MES alegen que a vegades el govern s’oblida que ja no té la majoria en el ple. “Un Pla d’Habitatge ha de néixer des del consens amb l’oposició ja que ha de tenir com a objectiu durar més d’un mandat”, fa èmfasi Mireia Ingal regidora d’ERC-MES.

Roser Casamitjana, regidora d’ICV-EUiA, recrimina que no s’ha informat a l’oposició en les comissions informatives d’urbanisme o serveis socials. “El sol fet d’anunciar-ho a l’oposició, sense explicar molts detalls ja que a la roda de premsa tampoc en van donar, hauria estat el gest que tots haguéssim agraït”, demana la portaveu ecosocialista.  Per la seva banda Pere Soler, regidor del PSC al ple es mostra poc sorprès: “No és la primera vegada que ens assabentem dels plans del govern per la premsa, així que no ens ve de nou”. Álvaro Benjam, regidor del PP no ha contestat a les nostres peticions per saber l’opinió del partit en relació a com es va presentar el Pla.

Davant d’aquestes queixes el govern es defensa  al·legant que tenen el dret de proposar accions de govern sense previ avís als partits que conformen el ple. Tot i això aquestes paraules no satisfan les crítiques ja que l’oposició entén que tenen el dret i el deure de fer accions de govern, però no estan d’acord amb la manera en com s’ha dut a terme.  

Què es va presentar?

El 13 d’octubre es fer l’anunci de l’elaboració del Pla Estratègic d’Habitatge que ha d’estar vigent al llarg de tota el mandat i que serveix per delimitar totes les polítiques i accions en relació a l’habitatge. És, per tant, un projecte de pla que determinarà quines seran les accions que realitzarà el govern en matèria d’habitatge públic, privat, de compra o de lloguer, entre d’altres.

Amb la més que possible aprovació del nou Pla, l’antic quedarà derogat immediatament. En l’actualitat encara hi ha vigent el Pla Local d’Habitatge que es va aprovar en el Ple el 16 de juliol de 2012 i marca l’aposta estratègica per als cinc anys següents, és a dir fins al 2017. Davant d’aquesta conjuntura l’equip de govern ha declarat en la roda de premsa que tindria en compte el Pla anterior, però que creia que era moment de canviar-lo. No opina el mateix Roser Casamitjana que indica que el Pla actualment vigent és “molt complert i que abasta gairebé tots els aspectes.”

De fet, l’oposició ha indicat que el projecte no és res més que la unió en un paper de totes les polítiques d’habitatge que s’estan duent a terme actualment. “L’únic que fan és posar en ordre un seguit de mesures que ja es porten a terme a la ciutat”, explica Pere Soler. Reclamen que és més una estratègia mediàtica per fer-se notar que no pas la presentació d’un nou Pla d’Habitatge amb elements innovadors respecte l’anterior Pla.

Què hi ha de nou i què no?

Realment és complicat determinar quines són les iniciatives noves que es reflectiran en el futur Pla Estratègic d’Habitatge. Com s’ha esmentat abans, l’Ajuntament només ha fet públic un decàleg de 10 punts amb els eixos més importants sense desenvolupar-los en profunditat i per tant es difícil determinar quins són els punts nous.

Fixem-nos primer en el sisè punt del nou Pla Estratègic d’Habitatge, adjuntat a sobre, anomenat La millora del parc d’habitatges existents i supressió de barreres arquitectòniques. Aquest sisè punt ja es trobava en l’anterior Pla, concretament en el punt 4.1 Objectius del Pla Local d’Habitatge. En aquell cas es parlava de la necessitat de construir ascensors en els pisos del Nucli de la ciutat i arreglar i eliminar les barreres arquitectòniques dels edificis més vells. En aquest nou projecte de Pla es recull exactament el mateix. A més s’indica que serà necessària una partida econòmica de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona tot i que no s’especifica ni la quantitat ni el com es demanarà.

Si continuem més endavant en la interpretació del Pla Estratègic just en el següent punt, el 7, es parla de la construcció de nous habitatges de lloguer públics i de protecció oficial. Concretament es citen els 39 habitatges per a gent gran de Rius i Taulet i els 60 habitatges per a col·lectius familiars a Jeroni Pujades. En els dos casos, el Pla Local d’Habitatge aprovat el 2012 ja preveia aquestes partides d’habitatges destinats a règims de lloguer social. De fet, el conglomerat de Jeroni Pujades hauria d’estar acabat des del mateix 2012.

En el punt 8 s’explicita que serà necessària la construcció d’habitatges accessibles de la propietat per garantir l’adquisició a l’habitatge en propietat a preus assequibles per tal de reequilibrar els preus del mercat. S’esmenten la construcció de 78 habitatges de venda al Pla del Vinyet els quals ja es mencionaven en el punt 2.2.5. El potencial residencial en sòl urbà i sòl urbanitzable – Creixements previstos en el sub-punt 6 del Pla Local d’Habitatge del 2012. En relació a aquesta reiteració en les polítiques que du a terme el govern, Mireia Ingla, regidora d’ERC-MES, indicava: “Pots dir moltes vegades el mateix però això no vol dir que fas més”.

El Pla Estratègic accepta davant de l’opinió pública que actualment a Sant Cugat hi ha “uns 2.000 habitatges construïts que estan buit”, segons indica Damià Calvet, regidor d’Urbanisme. Aquesta és una xifra que ha estat negada reiteradament pel govern tot i el Xavier Boix ja ho va treure a la llum pública fa un any. Sembla, doncs, que finalment aquella xifra s’ha acabat acceptant. A més, el mateix govern també indicava que era molt complicat poder determinar els pisos buits a Sant Cugat, però sembla que finalment han trobat la manera.

Davant d’aquesta realitat i davant de la quantitat de pisos buits en mans d’entitats financeres, el Pla Estratègic d’Habitatge obre la porta a possibles accions. Aquestes poden anar des de l’obertura d’expedients fins a possibles sancions de 250.000€ per incompliment de les demandes de l’Ajuntament. En aquest sentit, Núria Gibert explica que no entén com aquestes mesures no s’han impulsat abans ja que fa molt temps que hi ha l’emergència d’habitatges a la ciutat i al conjunt de la societat catalana.

De les noves iniciatives que presenta l’Ajuntament en el decàleg de 10 punts hi trobem la Creació de l’Observatori de l’Habitatge que servirà per a prendre decisions sobre les accions en matèria d’habitatge per definir així les polítiques d’habitatge. D’aquesta manera, diuen que es podrà saber de manera continuada quina és la situació i la problemàtica concreta de l’habitatge. A més, algunes altres noves mesures ajudaran a impulsar els ajuts al pagament dels lloguers així com la implementació d’un fons social d’habitatge per tal de fer fronts a les emergències habitacionals.

Com es pagarà aquest nou Pla?

Aquesta és la gran pregunta, ja que el projecte del Pla Estratègic no va acompanyat d’una memòria econòmica específica. És impossible saber quines són les partides públiques que es destinaran al Pla final per saber i conèixer com es tirarà endavant. Tot i això des del govern s’indica que aquesta partida econòmica es veurà reflectida en els pressupostos de l’any vinent i que serà en la votació d’aquests on el projecte d’Habitatge rebrà el suport o no de l’oposició.

Treballar conjuntament per millorar-lo

Després de valorar negativament com s’ha presentat el Pla Estratègic d’Habitatge l’oposició vol conèixer-lo a fons per tal de no quedar-se només en la superfície. “Primer de tot volem conèixer al detall el Pla Estratègic. Un cop tinguem més informació podrem opinar amb més coneixement de causa”, indica la regidora de la CUP Núria Gibert. El mateix opina Ciutadans que emplaça als mitjans en un futur per opinar en més coneixement sobre el Pla. “El compromís hi serà quan tinguem la memòria econòmica i sapiguem el que realment tenim sobre de la taula, sinó el que fem és fer volar coloms”, sentencia Mireia Ingla.

Notícies relacionades