Dos anys de reptes pendents
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi
Fotos: Jordi Pascual
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi
CONTRACRÒNICA. La il·lusió amb què moltes persones van rebre el pacte de govern tripartit al juny del 2019 ha esdevingut dubtes de les accions fetes. Sense un Pla d’Habitatge Assequible, sense municipalització del servei d’abastament de l’aigua, sense concrecions sobre la compra de la Torre Negra, sense una nova xarxa d’autobusos, sense perspectiva de gènere als pressupostos municipals... Moltes de les propostes del pacte de govern, escenificat a principis de mandat a l’Ateneu Santcugatenc, queden com a mesures pendents, a presentar durant els propers mesos.
I, malgrat això, el govern treu pit. Té motius per a fer-ho: la Zona de Baixes Emissions, l’anella verda, un Pla d’Acció d’Emergència Climàtica, un pla d’agilització d’atorgament de llicències, nous ajuts al lloguer, un nou model d’Oficina Local d’Habitatge, els passos per fer el nou edifici de la Mirada... Tot plegat són elements tangencials d’un tripartit que s’ha hagut de topar amb una pandèmia que ha aturat bona part de la tasca de govern i, tot i que no ho diuen per respecte, també amb un control més exquisit per part de la secretaria i intervenció municipals que van canviar tot just a finals del mandat anterior.
El Ple extraordinari per valorar l’estat de la ciutat celebrat aquest dilluns per la tarda –problemes tècnics inclosos– ha esdevingut, una vegada més, un trencament entre el govern i l’oposició. D’una banda, un tripartit que, amb Mireia Ingla al capdavant, defensa la feina feta, especialment pel que fa a afrontar la pandèmia. D’altra, una oposició que critica la inoperància. Però l’alcaldessa també ha tingut paraules per a l’herència rebuda fent una enumeració de temes a afrontar pel tripartit: “La continuïtat de serveis municipals sense contracte, la paralització dels processos de selecció i contractació de personal i el retard en l'atorgament de llicències”.
La regularització de contractes ha estat, de fet, un dels temes més reiterats, tenint en compte, a més, que va ser un dels grans afers que va tancar el mandat passat amb un ampli debat polític que, passats els mesos, ara esdevé un punt mensual al Ple ordinari per repassar les factures dels contractes que encara no s’han pogut regularitzar, sense notícies encara d’accions derivades com ara la liquidació de l’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural –és a dir, les biblioteques i el Teatre-Auditori.
Ingla treu pit de les polítiques de sostenibilitat, de la regularització de contractes, de la futura municipalització del servei de grua –un dels serveis que es manté externalitzat fora de contracte– i de la contractació de personal: 84 persones en total –amb el repte d’arribar a la reiterada xifra de 100 agents de Policia Local en actiu–. Sobre la taula, insisteix l’alcaldessa cada cert temps, hi ha quatre crisis: la sanitària, la climàtica, l’econòmica i la social.
El tripartit Fuenteovejuna?
Ha estat habitual escoltar els grups de l’oposició criticar el tripartit per fer un poti-poti d’elements fins constituir-se com a govern, insinuant així que cada partit va al seu aire i això acaba recaient en un doble repte: els pressupostos –tots aprovats en retard– i els discursos a mode de pegament de l’alcaldessa. I tot i que, certament, cada portaveu dels grups de govern ha dit la seva, difícilment es pot parlar d’un govern tan dividit com de vegades es dibuixa a l’oposició.
A mode de Fuenteovejuna, todos a una, Francesc Duch (ERC-MES), Pere Soler (PSC) i Núria Gibert (CUP-PC) han reivindicat les accions fetes en les àrees capitanejades políticament pel seu partit però també fent referència als elements comuns, especialment la sostenibilitat –premi per a la comissionada per l’emergència climàtica, Alba Gordó; tot i tantes crítiques rebudes per col·lectius ecologistes com Fridays for Future o l’Assemblea pel Clima.
Duch ha defensat el pla per agilitzar l’atorgament de llicències –malgrat que encara no ha mostrat resultats clars–, el proper pla d’habitatge, l’increment de les subvencions a les entitats, la promoció de l’esport femení, la millora d’equipaments, la futura subcomissaria de barris, el Pla de Joventut i el seu fòrum jove i el projecte de Ciutat Refugi, entre d’altres. Soler ha recordat que es desencallen les obres de la rotonda de l’hipòdrom, les mesures de mobilitat sostenible, els fons rebuts d’altres administracions, la transformació digital, les polítiques de suport al teixit empresarial durant la pandèmia així com el foment de la FP.
Gibert, finalment, ha parlat de molts canvis en polítiques socials: la contractació d’una tècnica, les formacions en interseccionalitat, el protocol contra les violències masclistes en espais d’oci, la celebració de l’octubre trans, l’ampliació del Servei d’Atenció Integral LGTBI, els primers passos per tenir pressupostos amb perspectiva de gènere, la inclusió de les persones sense una situació administrativa regular a la taula d’emergència habitacional, ajuts al lloguer, el programa de llars compartides, el conveni amb FGC perquè els pensionistes paguin menys per anar a l’hospital de referència –en donarà més detalls la setmana vinent–...
En definitiva, el govern –especialment Gibert, val a dir– s’ha centrat a fer una enumeració d’accions fetes o que es realitzaran en breu, demostrant aquest Fuenteovejuna o –si em permeteu l’expressió valenciana– que tota pedreta fa marge. Però els reptes són immensos sobretot després de 32 anys de governs convergents que, diuen els del tripartit, han deixat l’Ajuntament molt tocat. A l’altra banda els seus hereus, Junts, amb Carmela Fortuny defenent els seus postulats, fan la volta a la truita: “Han estat 32 anys preparant-se a l’oposició i només han fet això?”
De males aplicacions i brutícia
Ni les flors ni violes ni l’autocrítica del tripartit quan diu que encara hi ha molts reptes pendents és suficient per acontentar una oposició que parla directament d’empitjorament de la ciutat. Qui més clara ha estat en aquest sentit és la cap de l’oposició. Fortuny, no només postulant-se com a alternativa de govern sinó també reivindicant la tasca anterior, no dubta a dir que la ciutat està pitjor que dos anys enrere, apuntant a temes recurrents en la crítica des de l’oposició com ara el Ragull Centre, la no-activació de l’Observatori de l’Habitatge de la Floresta, les queixes del veïnat pel que fa a neteja i manteniment, el retard en l’aprovació dels pressupostos i del Pla d’Actuació Municipal...
“La COVID-19 no pot ser l’excusa”, ha criticat Fortuny, que aquest dimarts farà una roda de premsa per ampliar el que ha pogut explicar en els 10 minuts d’intervenció i tres de rèplica reservats al Ple, “van voler generar una il·lusió i l’han convertit en decepció”. S’ha deixat sobre la taula molts temes pendents com ara cultura o serveis socials però ha fet una crítica frontal al tripartit amb aspectes que ja havien sorgit en sessions plenàries anteriors com ara que el pressupost ha fet superàvit en un moment de crisi en què, al seu parer, s’hauria d’haver exprimit al màxim. També ha acusat el tripartit de voler convertir Sant Cugat en una ciutat compacta i densa. Sobre la taula també ha fet un repàs a polítiques que, segons el seu grup, han estat mal aplicades com ara l’anella verda o la ZBE.
Una mirada similar, tot i que amb un to més proper al miting, ha fet el portaveu de Ciutadans, Aldo Ciprian, que directament ha parlat de brutícia, inseguretat, vandalisme i destrosses a Can Cadena: “Semblem la Barcelona de Colau”. Davant de la crisi de la COVID-19, Ciprian ha recordat que bona part de la subsistència ha vingut de la mà d’entitats com Mestimo, Gilgal Solidari o Càritas. També ha criticat la celebració de la Festa Major amb el format escollit tot i la pandèmia.
La resta de crítiques dels taronja han anat en la seva línia habitual: l’ús partidista de l’administració, la ZBE, els carrils bici, el Ragull Centre, l’anella verda com a generadora de problemes econòmics per als comerciants del centre i, fins i tot, les declaracions de l’alcaldessa no reconeixent el president de l’EMD de Valldoreix, Josep Puig, com a interlocutor vàlid. En resum: “No estem millor de fa dos anys quan després de dues dècades de decadència. El canvi no arriba i només hi ha excuses”.
Una cobla final
Arribats a aquest punt pot semblar que res ha canviat, que tot segueix igual. En certa manera és així. Segurament no calia 10 minuts d’intervenció per partit per saber el que es porta constatant Ple rere Ple. Però tot i així, el Ple sobre l’estat de la ciutat ha dibuixat una estratègia interessant del tripartit que fins el moment semblava menys cuidada: fer un llistat d’accions realitzades o a punt d’enllestir-se. Perquè tot i les crítiques de l’oposició per un abús de les rodes de premsa i de la comunicació, és cert que moltes de les mesures no transcendeixen a la ciutadania i queden com una qüestió etèria, més enllà del gust o disgust que generin sobre la població i sobre la resta de forces polítiques.
Ara bé, a menys de dos anys de les eleccions municipals, el tripartit és conscient que encara té molts reptes pendents i que excusar-se en la COVID-19 té sentit fins a un cert punt. Mentrestant, l’oposició ho sap i manté els seus discursos clars, cada partit en la seva línia, disposada a dir que és allà i que, de fet, pot arribar a tenir una veu més elevada que la del govern. Aquí només he recollit algunes de les mirades del Ple de l’estat de la ciutat i, com totes les tries, potser no és al gust de tothom. Però si realment t’interessa aquest afer, el millor que pots fer és revisar el Ple complet –tot i els problemes tècnics que han suposat un àudio precari a la gravació.
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari