Com afectaria el TTIP a Sant Cugat?

Incertesa davant un pacte del qual se sap molt poc. Aquesta és la situació generalitzada de les principals entitats econòmiques de Sant Cugat. El TTIP, el tractat de lliure comerç entre Estats Units i la Unió Europea que es negocia secretament a altes instàncies europees, genera molts interrogants. L'opacitat de les negociacions i la poca accessibilitat als documents fan que a dia d'avui sols se'n coneguin alguns detalls i, per tant, sigui molt complex fer balanç de l'efecte que pot tenir un acord comercial d'aquestes característiques. Dimecres passat s’hauria d’haver votat al respecte al Parlament Europeu però es va posposar el debat. Per tant, no se sap què en pensen els eurodiputats.

Bàsicament només se sap que el tractat de lliure comerç agilitzaria les relacions comercials entre els dos territoris fent una mena de mercat únic que multiplicaria els competidors. La plataforma No al TTIP veu això com una amenaça per a les empreses més petites. A més, el TTIP amaga altres elements. Moltes lleis restrictives del mercat s'haurien d'igualar perquè no hi hagués prejudici per cap de les parts i s'ha parlat també d'uns tribunals d'arbitratge internacional que permetrien a les empreses emprendre accions legals contra els estats que considerin que han treballat en contra dels seus interessos.

Aquests punts són els més criticats per algunes de les seves possibles conseqüències. El TTIP podria portar una desregulació dels transgènics i el manteniment i augment de la indústria química contaminant, per exemple. També obriria la porta al tancament massiu d'empreses incapaces de competir a un mercat tan ampli o inclús la deslocalització d'algunes. Tot això contraresta amb la visió positiva de generació de llocs de treball i una Unió Europea beneficiada. Arcadi Oliveres, un dels caps visibles dels crítics amb el tractat de lliure comerç, recorda a cadascuna de les seves conferències que el tractat de lliure comerç entre Canadà, Estats Units i Mèxic, el NAFTA, va enfonsar l'economia mexicana. El mateix podria passar a Europa.

Pel que fa a l'opacitat, existeix una reading room (sala de lectura) a la Comissió Europea. Allà és on els eurodiputats poden acudir a llegir els documents secrets de les negociacions del TTIP. Segons explicava a eldiario.es l'eurodiputat català Ernest Urtasun, d'ICV-EUiA, per acudir a sala cal signar un document de confidencialitat i deixar mòbil i bolígraf, així com qualsevol aparell que pugui servir per anotar informació, a fora de la sala.

Ara per ara hi ha dubtes si el TTIP es podrà arribar a aplicar ja que difícilment la Unió Europea pugui tancar tots els passos prèvis a la seva aprovació abans del 2017, data prevista perquè entrés en vigor. A més, sense data concreta encara, Estats Units viurà unes eleccions abans d’aquest 2017 i això pot canviar el posicionament del país respecte el tractat.

Per tal de conèixer quina és l'opinió dels santcugatencs que es veuran directament afectats pel tractat, elCugatenc ha contactat amb les associacions de comerç Centre-Vila i Sant Cugat Comerç, Sant Cugat Empresarial, la Cambra de Comerç de Terrassa i la patronal CECOT.

Cal indicar, però, que fa solament un mes que Sant Cugat Comerç ha canviat el seu president. Josué Sospedra ha pres el relleu a la Mayte Pérez després que aquesta entrés a les llistes de CiU a les eleccions municipals. Amb aquest procés de canvi, Sant Cugat Comerç no ha pogut atendre les peticions d’elCugatenc. El mateix ha passat amb Sant Cugat Empresarial que ara mateix s’enfronta a un procés de canvi de la junta directiva i, per això, ha preferit no respondre a les preguntes d’aquest mitjà.

Maria Calopa, presidenta de l'Associació de Comerç Centre-Vila, ha estat la primera en respondre a les peticions d’aquest diari considerant que no se sap gaire del tractat i per això no pot dir molta cosa. Si bé, “no ens pot afectar gaire”. Ho diu en base a què la majoria de la producció nacional s'ha traslladat a l'Àsia, especialment a la Xina, i això ja ha sigut un fort cop per al comerç. Assegura que aquesta internacionalització del mercat amb nous productes asiàtics i poques empreses produint a nivell nacional l'han aconseguida superar. Creu que el TTIP no pot empitjorar més les coses però, en cas que ho fes, ho tractarien de superar a l'igual que ho han fet amb l'emergent mercat asiàtic.

Molt més estudiat és el posicionament de la CECOT. La patronal egarenca, que representa empreses de tot el Vallès Occidental, considera que el TTIP augmentaria les transaccions a la comarca i la ciutat i això “és bo per a l'activitat econòmica”. És la valoració que en fa l'Asun Cirera, assessora en comerç exterior de la patronal. “Al Club Cecot Internacionalització tenim clar que el Tractat amb Estats Units portarà un increment de les transaccions comercials, però el fet diferencial d'aquest acord és que es subscriu entre dues àrees econòmiques molt potents i d’això no en tenim precedents a la Unió Europea”.

Entén que hi hagi cert temor pel poder de les grans empreses estatunidenques, però considera que el tractat busca evitar dobles processos d'homologació o de conformitat en comercialitzar un producte a un altre territori. És per això que les PIMES en sortirien beneficiades segons el seu punt de vista. Considera que aquest és un estalvi importat per aquest tipus d'empresa. Si bé, accepta que donar accés a la prestació de serveis i als mercats públics de licitació beneficia principalment les grans empreses, principals impulsores del TTIP. A més, apunta que no hi haurà un efecte immediat sobre la vida quotidiana dels santcugatencs ja que “les conseqüències d'aquest tipus de processos se solen percebre a mig termini i concentrat en l'àmbit de l'activitat econòmica”.

Carles Ponts, vicepresident de la Cambra de Comerç de Terrassa, per la seva banda, te una visió més escèptica. Considera que el TTIP beneficiaria les exportacions i, segons la Memòria Econòmica de Catalunya, aquestes “han estat el principal factor de la recuperació econòmica en els darrers 2 anys”. Si bé, “és difícil precisar quins efectes podrà tenir aquest acord, sobretot tenint en compte que encara està en procés de negociació”.

Coincideix amb la CECOT en dir que l'objectiu del tractat és eliminar les barreres no aranzelàries però creu que això pot significar una devaluació de les condicions socials i ambientals. Valora, a més, que les empreses catalanes encara no són prou competitives i que falta molta informació i pedagogia al respecte. Malgrat això, qualifica positivament l'esforç del president Juncker i la comissària de comerç Cecilia Malmström per mantenir “un màxim nivell de transparència i informació en tots els avenços de la negociació”.

Ponts valora positivament l'augment d'intercanvis comercials, del PIB i de les exportacions, entre d'altres, que pronostica l'aprovació del tractat. Alhora es mostra preocupat per la influència lobbista de les multinacionals. Les considera les principals impulsores del TTIP i creu que poden influir molt en l'elaboració de lleis. Es mostra preocupat especialment per l'apartat de protecció a l'inversor: “Resumidament diu que un inversor podria dur un estat a judici si l’estat adopta una norma legal que ell consideri que perjudica la seva inversió”.

Debat polític obert

A nivell local diferents organitzacions polítiques s'han mostrat crítiques amb el TTIP tant pels efectes com per l'opacitat de la negociació. ICV-EUiA, CUP, Procés Constituent, Endavant Sant Cugat, diferents sectors de l'esquerra i de l'esquerra independentista, entre d'altres, s'han posicionat en contra del tractat. L'ecosocialista Roser Casamitjana mostrava la seva preocupació el novembre passat amb un article titulat TTIP igual a frau?

“Tal com estan les coses a dia d'avui, la ciutadania europea hi pot perdre molts llençols: drets laborals, ja que els EUA no tenen signats la major part de convenis de la OIT; una més que probable disminució de salaris; limitació dels drets de representació col·lectiva dels treballadors; eliminació del principi de precaució en diversos temes; amenaça als serveis públics, la protecció ambiental i la salut pública i a les garanties jurídiques dels estats.”

Aquest article era el preludi de la votació de la moció sobre el TTIP que van presentar conjuntament ICV-EUiA i la CUP. La proposta es va debatre al Ple Municipal del 17 de novembre i el resultat va ser clar. Solament els regidors d'aquests dos partits hi van donar suport. Els dos regidors del PSC es van abstenir juntament amb el llavors no adscrit Bruno de Salvador. Tant el PP com CiU van votar en contra, 18 regidors entre els dos grups municipals.

El text presentat per ICV-EUiA i la CUP segueix l'estructura de les mocions que s'han fet durant l'any passat i aquest a diferents municipis d'arreu de l'Estat Espanyol. Entre l'argumentari destaca l'efecte més enllà de l'economia, la falta de transparència, la possibilitat d'eludir tribunals nacionals per tribunals internacionals d'arbitratge, el benefici als lobbies i la falta de ratificació dels Estats Units de sis de les normes fonamentals del treball de l'Organització Internacional del Treball.

El text es conclou amb diferents punts d'acord que insten al govern estatal a mostrar el seu rebuig al TTIP a la Comissió Europea i al Consell, a enviar els esborranys de les rondes de negociació als grups parlamentaris, a celebrar un ple monogràfic sobre el tractat i a traslladar aquests acords a les institucions corresponents.

Si bé, no totes les ciutats han tingut el mateix resultat que a Sant Cugat, inclús tenint els mateixos partits al Ple Municipal. Segons Nueva Tribuna hi ha 29 municipis espanyols que han aprovat una moció en contra del TTIP, lluny dels 10.000 alemanys, 250 austríacs i 100 francesos. La campanya No al TTIP comptabilitza 8 municipis catalans. elCugantec n'ha trobat, com a mínim, un més.

La població més propera a Sant Cugat que ha aprovat una moció d'aquestes característiques és Rubí. En aquest cas va ser presentada pel grup municipal d'ICV-EUiA en solitari i es va aprovar per unanimitat, amb les úniques abstencions de CiU i PP, al Ple Municipal del 18 de desembre del 2014. Tal com es veu a l'acta del Ple que ICV Rubí ha facilitat a elCugatenc, el resultat de la votació va ser el següent: a favor PSC (8), ICV-EUiA (3), ERC (2) i ACR (2) i abstencions PP (6) i CiU (4).

Francesc Hinojosa, portaveu del grup municipal d'ICV-EUiA de Rubí la passada legislatura, va ser l'encarregat de presentar la moció: “[El TTIP és] una idea que en principi podria estar bé i en la que jo crec que podríem estar d’acord tots, però en la pràctica no és això. En la pràctica és un acord de comerç però de lliure no en té res perquè el que ve a dir és que els estats es sotmeten a la voluntat de les grans multinacionals que són les que promouen aquest acord.”

Més enllà del debat que es va generar a Rubí aquell 18 de desembre amb cadascun dels portaveus matisant l'escrit i justificant el posicionament del seu partit, la gran diferència entre la moció rubinenca i la santcugatenca es troba als acords finals. Mentre que a Sant Cugat ICV-EUiA i la CUP solament plantejaven tres punts d'abast supralocal, a Rubí també apareixia un primer punt per declarar la ciutat “municipi insubmís i oposat al TTIP”. La resta d'acords coincideixen amb la moció santcugatenca tot i que estan més desenvolupats.

El cas més curiós a nivell municipal és el de Barberà del Vallès on, amb un text idèntic al de Rubí, es va aprovar la moció amb l'estrany suport de CiU, un partit que a la majoria de poblacions havia votat en contra o que, en tot cas, s'havia abstingut. Juntament amb el PSC i ICV-EUiA, partit que havia presentat el text, sumaven 13 regidors. La moció es va aprovar al Ple del 28 de gener del 2015.

Més enllà dels plens municipals

Si el TTIP ha arribat a debatre's als ajuntaments és pel seu previst efecte transversal. Però justament aquesta transversalitat fa que el debat polític no se centri únicament a la política local. És per això que el Grup Mixt del Parlament de Catalunya, format únicament pels tres diputats de la CUP, va presentar una moció pel 13 de gener del 2015.

En aquest cas, però, el redactat previ als acords és molt més curt centrant-se en els efectes econòmics i el secretisme de les negociacions mentre que els punts a aprovar són molt més extensos. Hi ha fins a 15 acords que fan referència directa al Parlament de Catalunya. Es demana, entre d'altres coses, que els bancs no tinguin cap clàusula que els beneficiï per sobre de la legislació vigent. Si bé, el punt clau és el segon: la petició d'un referèndum. Hi ha sis instàncies al Govern Espanyol, totes per demanar el posicionament contra el TTIP de l'executiu de Rajoy.

La CUP, ERC, PSC i ICV-EuiA hi van votar a favor però els diputats de CiU, Ciutadans i PP van votar en contra i van impedir que s'aprovés. D'aquesta manera, el Parlament de Catalunya no va mostrar el seu rebuig cap al TTIP ni va aprovar celebrar un referèndum. En canvi, sí es va aprovar “sol·licitar a totes les institucions estatals europees, partícips de les negociacions, a fer públiques les informacions de les quals disposen” i demanar “màxima transparència en les negociacions”. Solament el PP va votar en contra.

També es va aprovar la constitució d'un grup de treball encarregat d'analitzar els possibles efectes del TTIP. Solament el PP hi va votar en contra i Ciutadans s'hi va abstenir. El termini màxim per presentar l'informe és de sis mesos i això significa que durant aquest mes hi haurà novetats.

A l’espera del TiSA

Amb el debat del TTIP encara vigent a la societat europea i estat-unidenca, apareix un principi d’un nou tractat de lliure comerç que englobaria la Unió Europea, Estats Units i altres països d’arreu del món. És l’anomenat TiSA (Trans-Pacific Partnership Agreement) que també es negocia en secret i, de moment, sols es coneixen uns pocs detalls filtrats per Wikileaks a mitjans d’arreu del món, a Espanya a Publico.es.

Notícies relacionades