Foto: Jordi Pascual

La intervenció municipal va elevar al Ple de març els informes de reconeixements de crèdits dels exercicis 2017, 2018 i 2019, un document de 97 pàgines en què s’hi recullen desenes de contractes que no segueixen el procediment recollit per la llei de contractació pública. En un informe a mode de resum s’especifica que s’han detectat “la tramitació de factures derivades de l’execució d’encàrrecs que s’han efectuat sense ajustar-se al procediment aplicable a cada casˮ i que “no es considera necessària la revisió de l’acte acudint a la via d’indemnització de danys i prejudicis derivada de la responsabilitat patrimonial de l’administracióˮ.

Tot i que les incorreccions procedimentals queden atenuades tot reconeixent que les factures s’han ajustat al preu de mercat o al que s’estipulava al contracte en el marc de pròrrogues mal tramitades, la intervenció de l’Ajuntament sol·licita al govern municipal l’adopció d’un pla d’acció “que determini les mesures a adoptar per corregir les deficiències, errors i incompliments que s’han posat de manifestˮ. A més, el grup municipal de Ciutadans ha portat l’afer a la Fiscalia indicant que els contractes presumptament irregulars i anul·lables del 2017 i 2018 ascendeixen a quasi un milió i mig d’euros.

De les 67 empreses, entitats i autònoms afectats, hi ha quatre que superen els 100.000 euros d’ingrés. La primera del rànquing és Veolia Serveis Catalunya SAU, empresa adjudicatària del contracte de subministraments i serveis energètics dels edificis municipals. En el seu cas s’ha beneficiat d’una pròrroga sense haver-se formalitzat una nova licitació. “Ens trobem en una situació irregular sobrevinguda que requereix l’adopció de mesures oportunesˮ, clou l’informe. També s’incorpora una segona despesa referent a la reparació d’una fuita de gas que no compleix, segons les valoracions de la intervenció, les bases d’execució del pressupost. En total l’Ajuntament ha pagat 343.000 euros (amb IVA) a l’empresa.

Gobelin Projectes, empresa santcugatenca que ofereix serveis de consultoria i enginyeria vinculades al món de l’espectacle, ha ingressat un total de 250.000 euros (amb IVA) derivades de contractes presumptament irregulars amb l’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural (OAMCC) –del qual depèn el Teatre-Auditori–. Tots els informes fan referència a la contractació d’assistència tècnica i auxiliar “sense seguir els principis bàsics que regeixen la contractació públicaˮ.

La tercera empresa que més diners ha ingressat és Clece, companyia de neteja part del grup ACS de l’empresari Florentino Pérez, amb un total de 240.000 euros (amb IVA) pel servei de neteja d’equipaments municipals dependents directament de l’Ajuntament i també de l’OAMCC. Aquests contractes superen el límit per ser considerats menors i, per tant, haurien d’haver passat per un concurs públic que no es va realitzar.

L’Empresa de Treball Temporal (ETT) Addecco tanca el rànquing de les companyies que han ingressat més de 100.000 euros amb contractes mal formalitzats segons l’informe. En total ha ingressat prop de 110.000 euros. Tots els informes expliquen que es tracta de la cessió de treballadors per a l’OAMCC. Però aquesta no és l’única ETT contractada. Als informes també figura Randstad amb un total de 3.700 euros (amb IVA) per a la mateixa finalitat.

Al següent gràfic exposem la relació d’empreses que apareixen a l’informe de la intervenció municipal ordenades per la quantitat d’ingressos percebuts pels contractes en dubte. A l’informe a mode de resum de l’any 2018 hi ha els arguments bàsics de la intervenció i als informes complets la concreció dels motius i incorreccions de cada contracte.

L’OAMCC en el punt de mira

Dels 1,4 milions d’euros gastats per l’Ajuntament en els contractes recollits pels informes de la intervenció, gairebé mig milió (493.276,18 euros) depèn de l’OAMCC. Aquest organisme acumula les despeses de les ETTs i part de les de Clece però també registra altres despeses com la compra de llibres i productes audiovisuals –de l’OAMCC també en depenen les biblioteques tot i que una de les adquisicions recollida als informes es va fer a través del pressupost de l’Ajuntament.

En total, l’OAMCC ha gastat 30.500 euros (amb IVA) en l’adquisició d’aquests materials en llibreries i empreses santcugatenques i barcelonines excedint el límit econòmic per ser considerats contractes menors. “No s’han complert les disposicions relatives a la preparació del contracte, l’expedient de contractació, la licitació i l’adjudicació del mateix; per tant, no s’ha respectat el procedimentˮ, explica l’informe.

Incorreccions en les obres de la Unió, casals d’estiu i segurs

Els informes d’intervenció també mostren un modus operandi ara posat en dubte. Una de les empreses afectades és Dilmé Fabré Torras i Associats SLP en el seu contracte referent a les obres de rehabilitació de la Unió Santcugatenca. En total l’empresa ha rebut 52.000 euros (amb IVA) que no haurien estat ben tramitats. Una part, prop de 7.000 euros, fa referència a un increment dels treballs ja executats però encara amb factura pendent de conformar. L’interventor proposa reconèixer l’obligació de pagament per no causar prejudicis a l’empresa. L’altra part, prop de 45.000 euros, és l’adaptació dels honoraris per l’augment del pressupost. Tot i no superar els límits permesos a les modificacions contractuals, el contracte mai ha estat modificat.

Un altre dels àmbits afectats és el de les extraescolars, els casals d’estiu i les escoles bressol. Segons l’interventor, l’Ajuntament ha tancat contractes com si fossin menors tot i que superant el límit econòmic per tenir aquesta consideració. Hi apareixen tot tipus d’empreses i entitats, destacant per encarregar-se de més activitats que la resta la Fundació Catalana de l’Esplai (amb acord amb Paidos). El conjunt de diners públics pagats incorrectament segons la intervenció a entitats i empreses encarregades d’aquestes activitats és de 77.000 euros (amb IVA).

Finalment, entre moltes altres partides, també figuren els segurs de l’Ajuntament –la majoria d’ells de vehicles– amb Catalana Occidente, prop de 25.000 euros (amb IVA) que també s’han gastat com si fossin contractes menors tot i que excedint el límit econòmic per tenir aquesta consideració.

Crítiques al govern sortint

L’informe va passar en forma de dació de compte al Ple de març. Més enllà de la denúncia que posteriorment va formalitzar Ciutadans, aquella sessió va servir perquè el govern de PDECAT-Demòcrates s’expliqués i l’oposició preguntés. El llavors regidor d’Economia, Carles Brugarolas, va explicar el document com una oportunitat de millora: “Que no sigui un tràmit del tot ordinari no vol dir ni que sigui il·legal ni que hi hagi cap tipus de problemàticaˮ. El regidor també va dir que amb l’interventor anterior mai s’havien detectats aquests problemes i que, en qualsevol cas tal com recull l’informe, “no hi ha cap tipus de dany per a la integritat patrimonial d’aquesta adminsitracióˮ.

El portaveu de Ciutadans, Aldo Ciprian, va dir que el seu partit havia demanat en reiterades ocasions que aquests informes passessin pel Ple i que, vist el que recull el referent als anys 2017, 2018 i 2019, no descartava demanar-los des de l’any 2004. Ramon Gutiérrez, portaveu d’ICV-EUiA (ara sense representació), va denunciar la manera de funcionar i va repassar algunes de les referències, sobretot la referent a la Unió i a la contractació d’ETTs, tot i que Brugarolas va dir que la crítica a aquestes empreses és una mirada política i que ell havia d’explicar un document de caràcter tècnic. “Vostès volen gestionar la ciutat de manera smart però la veritat és que l’administració no la governen amb gaire smartˮ, va etzibar Gutiérrez, que també va demanar un calendari per tenir el pla demanat per l’interventor.

Pere Soler, portaveu socialista i ara membre del nou govern, va dir que l’oposició no està acostumada a consultar aquests informes: “Apel·lem al proper equip de govern i a l’actual interventor a mantenir aquesta pràctica com a habitualˮ. Finalment el portaveu del PP (ara sense representació), Álvaro Benejam, va rebutjar l’argument de canvi de criteri de l’interventor tot apuntat a un error en la cadena de supervisió: “Al principi de l’informe es diu que no s’han tingut en compte els preceptes legals a l’hora de fer aquests contractes amb empreses privades, no que hi hagi hagut un canvi de criteriˮ. CUP-PC, ERC-MES i els regidors no adscrits no s’hi van pronunciar al respecte.