Gabriel Jover: “Hem de posar l’urbanisme al servei del municipi, no de l’especulació”

Fotos: Jordi Pascual

Després d’haver estat escollit pel Cercle com el candidat encarregat de buscar una coalició amb altres forces d’esquerres, Gabriel Jover encapçalarà una llista de Podem en solitari a les eleccions municipals. Tot i les negociacions amb Sant Cugat en Comú, la candidatura nascuda del Cercle ha optat per anar per lliure. En aquesta entrevista Jover aprofundeix en els motius alhora que explica la proposta política de la seva formació.

Aquesta és la cinquena entrevista del cicle de converses amb els candidats i candidates a les municipals. També hem demanat a cinc entitats (Senglar Cultural, Sindicat de Llogaters, Plataforma de Pensionistes, Dissidència Sònica i Plataforma Animalista) que plantegessin preguntes als candidats. Les trobaràs unificades en el primer vídeo d’aquest article –hem tingut un problema de so a la gravació que no hem pogut solucionar, demanem disculpes per la qualitat de l’àudio–. Al final de l’entrevista escrita trobaràs el vídeo de la conversa completa.

A les darreres municipals Podem no es va presentar a les eleccions. Es va generar un debat al voltant sobre si s’havia de donar suport a la CUP-PC. Ells hi van donar suport i en funció de amb qui parlo diu que va ser tot Podem.

– [Riu] En aquell moment Podem acabava de nàixer i es va constituir el Consell Ciutadà Municipal. Vam decidir no presentar-nos i vam donar suport a la CUP-PC. Poc més. Paral·lelament vam seguir la tasca al Cercle.

Just abans de les eleccions es va demanar la dimissió del secretari general, Antonio Roa. Des de la seva marxa ja no s’ha tornat a constituir un Consell Ciutadà.

– Exacte. El secretari general va fer unes declaracions en contra de la decisió del Cercle, el que va en contra de la dinàmica de Podem perquè el Cercle és el centre de debat. Amb la seva dimissió el Consell Ciutadà es va dissoldre i vam seguir la feina al Cercle, que va ser validat.

Ara només hi ha un Cercle a la ciutat i és l’única estructura de Podem a nivell local.

– Així és. Tot i que dins del Cercle s’ha creat el grup de treball per a les municipals.

És en aquest marc que busqueu una coalició amb alguns dels partits d’esquerres, prioritzant Sant Cugat en Comú. No s’ha fet cap coalició. Què ha passat?

– És trist i decebedor. Vam iniciar contactes amb diferents partits de l’esquerra. Vam ficar tots els esforços per trobar un acord amb Sant Cugat en Comú. Nosaltres som un partit i ells un altre, tot i que ens hem presentat en coalició a les generals, a les autonòmiques i en molts municipis. Vam fer la proposta de fer una coalició a nivell local.

Les negociacions les vam encarar amb la voluntat de buscar una coalició amb què fins i tot donàvem a Sant Cugat en Comú dos terços de tot: de la representació, dels òrgans de decisió, dels recursos... I no han volgut. L’única oferta que han fet és que les persones de Podem ens integrem al seu partit. Però com tenim unes dinàmiques diferents, Podem va decidir que la fórmula era la coalició.

A l’inici del procés de confluència van fer el procés participatiu Imagina en Comú Sant Cugat i assemblees posterior. Tu hi vas ser a algunes. Per què?

– Efectivament. De fet, Podem va participar als inicis de la creació dels Comuns a Catalunya. Es van fer negociacions que van acabar amb Podem decidint que no confluïa. Ens van convidar a Imagina i vam acudir a les reunions prèvies a la constitució de Comuns a nivell local. Però Comuns tenia els seus procediments i Podem uns altres.

Sou els suficients per ser un terç?

– Som un partit que es presenta a les municipals. Tenim força per ser un però vam oferir el terç. Consideràvem que presentar-nos junts era un exercici de responsabilitat. Vam proposar un terç perquè a Podem vam tenir 6 persones a les primàries i es Comuns en van tenir unes 13. El més trist és que no hem tingut una contraoferta per fer cap pacte polític.

No us vau asseure a parlar de programa?

– Sí però no hi va haver confrontació perquè les propostes podien encaixar. En una segona assemblea seria fàcil d’encaixar.

Per tant, el programa era de llista i recursos?

– No ho sé perquè no han volgut fer coalició. La seva única resposta ha estat que no contemplen anar de la mà de Podem com un partit diferent però que convidaven a la gent de Podem a sumar-s’hi. Entenem que una coalició és quan dos partits es posen d’acord per presentar-se a unes eleccions.

Ells parlaven de confluència.

– Sí, de les persones individuals.

Finalment aneu per separat. És un risc per a les esquerres a Sant Cugat?

– En tot cas és un risc compartit. Hem obert converses amb tota l’esquerra i ens hem ofert generosament i fraternal per anar junts amb Sant Cugat en Comú. Si no ho hem aconseguit és una responsabilitat compartida.

L’any 1999 ICV i EUiA es van presentar per separat. ICV va aconseguir dues regidories i EUiA cap. Sumant els representants de les esquerres, es van quedar en 12 regidors; sumant els de les dretes, 13. Hi va haver pacte de govern entre CiU i PP i no van poder governar les esquerres, que sí haurien tingut majoria si ICV i EUiA haguessin anat plegades.

– És possible que ens trobem en alguna semblant però estem en un escenari en què les esquerres poden treure el PDECAT del govern. Podem sumar per fer-ho possible, ja sigui participant a un govern o amb suport des de fora.

Quines expectatives teniu?

– Si més no, treure’n un.

Ets membre del Consell Nacional de Catalunya en Comú. No és contradictori que siguis el candidat de Podem al marge de la candidatura on són els Comuns a nivell local?

– Són plans diferents. Com he dit abans, Podem va participar en el naixement de Comuns i per això algunes persones hem participat en la construcció del partit a nivell autonòmic.

Teníeu sis noms a les primàries. Com heu completat la llista?

– Ha estat difícil perquè confiàvem que aniríem en coalició. En l’últim moment, quan vam veure que no hi havia resposta a les nostres ofertes, vam començar a preparar la llista contactant amb la gent de Podem de Sant Cugat. Ha costat i realment ha sigut a l’últim moment.

Al marge dels partits, ets a la junta de la Coordinadora d’AFA. Et genera alguna incomoditat o incompatibilitat?

– Tinc fills, van a l’escola i participo a les seves activitats. En el moment que es va anunciar que es dissolia la junta anterior, ens van proposar implicar-nos-hi. Vaig decidir fer un cop de mà i quan vaig anar allà vaig veure que no hi havia una proposta de nova junta. Per això ens vam donar un temps per fer equip i tenir una candidatura. La junta ha tirat endavant. Ara per ara no hi ha incompatibilitats. No sóc el cap visible, faig un cop de mà. Si en algun moment hi hagués incompatibilitat, per exemple perquè entro al govern i no puc estar als dos costats de la taula, prendria la decisió de sortir d’un dels dos llocs.

I si ets regidor de l’oposició?

– Ho plantejaria. Si això genera incomoditat, s’ha de parlar dins del col·lectiu. No ho hem parlat de moment però sí he dit a tots els espais de la Coordinadora que tinc activitat polític.

De cara a les negociacions vau presentar uns temes clau. El primer, transparència i fer front a la corrupció. Què pot fer l’Ajuntament perquè no es torni a repetir un cas com el del PAV3?

– És precís treure Convergència de l’Ajuntament, obrir les finestres i que entri aire fresc. Tothom té informació sobre quina és la gestió interna: es presumeix de transparència però hi ha informació que és difícil d’accedir. Posarem a l’abast de tots els moviments socials i la població en general tota la informació que ara és d’accés difícil.

No només és canviar el govern, cal recuperar la confiança de la ciutadania.

– Per això hem de fer pública i explicar tota l’activitat que es fa.

Ara ja hi ha molts documents públics. Quin és el pas més enllà?

– Per exemple, fer una representació gràfica que permeti un accés directa a la informació veraç.

El segon tema clau que vau apuntar és la seguretat. Hi ha hagut un ampli debat i la gran reivindicació ha estat l’augment del nombre d’agents. N’esteu a favor?

– Quan parlem de seguretat, podem parlar de dos tipus. D’una banda, l’objectiva, que tenim menys agents que el promig d’altres municipis. D’altra, la subjectiva, la sensació de seguretat. Si volem implementar més patrulles pels barris i una policia menys coercitiva i més mediadora i de contacte de barri, en farà falta més. Però no és per a perseguir els lladres, sinó per fer xarxa. També hem de tenir en compte mesures que afecten a la percepció de seguretat, com la distribució de l’arbrat i de l’enllumenat, dels punts d’informació, els camins segurs... És a dir, s’ha de pensar en la percepció subjectiva de les persones i, en especial, de les dones.

Ha de ser la concreció de l’urbanisme perquè la ciutat ja la tenim creada.

– Clar, l’urbanisme crea xarxa però el de Sant Cugat ha creat moltes unitats separades. Tenim una extensió àmplia i hi ha barris com Mira-sol i Valldoreix que estan mancats d’un nucli de barri amb un carrer principal on, a banda dels serveis municipals, hi hagi comerços i serveis. Això crea barri i xarxa i facilita la seguretat. Això depèn de l’urbanisme, però no és un pla d’avui per demà.

Com es fa això a un barri com Mira-sol?

– Allà tenim el mercat com a punt central però no hi ha una continuació al carrer. La construcció de carrers ha de venir marcada per projectes urbanístics a llarg termini que permetin la implementació de més comerç. Això passa per buscar fórmules de reestructuració d’habitatges unifamiliars per poder posar baixos comercials i altres formes de fer créixer el carrer.

També vau parlar d’habitatge com a eix important. L’urbanisme també està fet des d’aquest punt de vista ja que ens queden pocs creixements. Com es pot incidir al mercat?

– S’han de comprar habitatges i posar-los a lloguer públic. Ens hem de plantejar si cal construir més. Per què ha de créixer Sant Cugat? Hem de construir carrers principals als barris i posar l’urbanisme al servei del municipi, no de l’especulació. Fins ara, els plans han servit perquè algunes persones s’enriqueixin. L’objectiu de l’urbanisme ha de ser posar els recursos al servei del municipi, i això suposa tenir més parc de lloguer públic, crear eixos amb serveis de proximitat als barris... S’ha de crear barri i poble tot i que necessita un termini llarg.

Tenim sobre la taula el darrer creixement de la ciutat a Can Fontanals, sempre a l’espera de veure què passa a Torre Negra. Quan dius que potser no cal construir més, vol dir que no construiries a Can Fontanals?

– Sí, quin és l’objectiu de fer-ho. Incidirem així en el preu del lloguer?

La proposta és que un 50% dels habitatges siguin de protecció oficial?

– I per què no el 100%?! [Riu] A veure, si posem tots els terrenys de Sant Cugat per fer habitatges de lloguer potser tindria un sentit per incidir al mercat però ara per ara és un espai que s’ha de conservar per a altres usos que podem necessitar en el futur. Ens hem d’esforçar en fer una ciutat més acollidora. Ara tenim barris aïllats sense xarxa.

Carrers principals als barris, crear xarxa, comprar habitatge per posar-lo a lloguer públic... Són molts diners!

– Per això dic que els projectes urbanístic no són d’un mandat. Podem declarar Sant Cugat zona de tanteig i retracte i actuar en qualsevol venda d’habitatge de bancs i fons voltors que ofereixen amb preu de ganga a altres especuladors. Si es canvia l’edificabilitat d’alguna zona, s’ha de demanar que sigui en benefici d’habitatge social. Per què parlem de percentatges si volem incidir de veritat en el preu de l’habitatge?

 

Repassem mesures d’habitatge d’aquest mandat. La petició als promotors de fer una reserva del 30% de les promocions en sòl urbà consolidat per tenir habitatge de protecció oficial. El percentatge hauria de ser més elevat?

– Podria ser-ho però el gran problema és que ara s’aplica només si es considera oportú. Hauria de ser obligatori. Hem de ser conscients que molta gent de Sant Cugat marxa fora de la ciutat perquè no pot pagar els lloguers. Hi hem d’incidir amb mesures serioses i, sobretot, amb més lloguer social.

Què penses de la previsió feta al Pla d’Acció de Promusa?

– No conec el detall però en qualsevol cas han de ser habitatges per fer créixer el parc d’habitatge públic de lloguer.

I de l’Índex de referència del preu del lloguer?

– On ha incidit?

Hi ha qui proposa bonificar i qui proposa sancionar tenint en compte l’Índex.

– Al final és posar o treure diners al preu que marquen els altres i és possible que acabi pagant-ho la persona. La millor manera d’incidir en el mercat és tenir una bossa d’habitatges en què puguin incidir en el preu.

Què penses d’òrgans com l’Observatori Social de l’Habitatge i la Taula Local d’Habitatge?

– No hem vist quina és la seva funció. No han donat resposta a les necessitats de la gent.

Què s’hauria de canviar? O s’han d’eliminar?

– S’han de posar en mans de la gent. El Sindicat de Llogaters, per exemple, ha de poder fer propostes i que arribin a bon port. Però no només és en aquest àmbit. Proposem que a tots els barris hi hagin espais de decisió les propostes del qual vagin al Ple i s’aprovin i s’implementin.

Serveis socials arriba a fer front a l’emergència habitacional?

– Es basen en els ajuts, que han d’anar més enllà de l’emergència habitacional. Proposem avançar cap a la renda bàsica universal i, mentrestant, tenir el suport municipal d’inclusió per evitar les situacions d’exclusió que vivim a Sant Cugat. Hem de donar uns ajuts per sortir de la situació d’exclusió. No podem tolerar els percentatges de pobresa que tenim.

La renda bàsica universal no depèn de l’Ajuntament.

– No, però es poden prendre mesures, com ajuts en forma d’entrades bàsiques d’ingressos per tenir una vida digna. Per garantir-ho també cal millorar els serveis públics. En l’àmbit de l’educació, per exemple, volem la gratuïtat de les escoles bressol.

Hem de repensar Promusa?

– Sí, totes les promocions han de ser de lloguer.

Bé, així està previst al Pla d’Acció.

– És aquí on s’ha d’incidir, amb plantejaments de fer créixer el parc amb tanteig i retracte i la compra.

Et prenc el fil de les escoles bressol gratuïtes. Els usuaris no pagarien i ho assumiria l’Ajuntament. Heu fet el càlcul? Es podria aplica de cop o caldria fer-ho per anys?

– S’ha de fer progessivament però els recursos hi són perquè l’Ajuntament ja gestiona les escoles bressol. L’educació i cura és un servei públic bàsic.

Proposeu també millorar la participació. Hem tingut una participació que no ha arribat al 10% en cap de les dues edicions dels pressupostos participatius. Als consells territorials i sectorials hi ha crítiques de manca d’aplicació de mesures. Què es pot fer?

– Que siguin vinculants. La gent deixa de participar als pressupostos participatius perquè no hi creuen: cauen propostes, el sistema de triatge no és prou transparent... Hem de fer que els processos de participació siguin clars. Si cal posar cens i urnes, es fa. A nivell de consells, hem d’aconseguir tenir una mena de Ple de barri. Si les decisions, per formalisme, han de passar pel Ple municipal, d’acord, però amb el compromís previ d’aplicar-les.

Cal, llavors, un pressupost amb mirada territorial més enllà dels diners de lliure disposició?

– Més enllà d’això. Si hi ha un pressupost X per fer unes accions, quan aquest arribi al barri, és el barri qui ha de prioritzar la despesa.

Repassem temes de mandat. Quin paper jugarà Podem quan el debat de l’eix nacional arribi a Ple?

– No és un tema municipal. Aquí podem fer declaracions institucionals i reivindicacions. Si anem a l’1 d’octubre, la gent va anar als col·legis a defensar la democràcia i aquí sempre hi serem. A Podem som radicalment democràtics. Estem en contra de la violència, del 155 i de l’abús de poder de l’Estat. A Podem funcionem així, reconeixem el dret a l’autodeterminació. Volem que Catalunya continuï a Espanya però, com som radicalment democràtics, demanem un referèndum per escollir la via. Si decidim restar a Espanya, hem de ser conseqüents, i si decidim una altra també.

El vostre model, però, seria més bé federal?

– L’ha de decidir la gent. El que calen són acords i urnes. A les dues bandes els costa molt buscar acord i hi ha parts a qui ni els interessa.

Mobilitat. Àrea verda, carrils bici, contracte d’autobús urbà que acaba... Quina proposta feu?

– Hem d’aconseguir serveis de proximitat per fer servir menys el cotxe. També hem d’incidir en el nou contracte d’autobús urbà que prepara l’Àrea Metropolitana per tenir una xarxa decent. Hem de buscar una xarxa global amb punts neurals amb intercanviadors i rutes més àgils. Cal un servei de transport amb una qualitat, freqüències i temps d’espera comparables als de Barcelona. Hi ha altra problemàtiques a afrontar, com la regulació dels patinets elèctrics. Hem de revisar els carrils bici perquè hi ha llocs en què és perillós circular.

Feu pròpies les reivindicacions locals de la Plataforma de Pensionistes?

– Sí, i també ens van passar un qüestionari que els vam respondre. Anem més enllà amb propostes com caminar cap a al renda bàsica, tenir ajuts per evitar l’exclusió social...

Cal canviar alguna cosa del model cultural de Sant Cugat?

– Sí, que els barris i els autors decideixin com es gestiona la proposta. A Sant Cugat tenim creadors, artistes i espais culturals però de vegades no es trobada l’encaix. Cal asseure les dues bandes per trobar-ho.

Distribució territorial. A la Floresta hi ha una plataforma que demana la constitució d’un Consell del Poble com a camí cap a una EMD. Compartiu la proposta?

– Si la gent vol, sí. Hem d’escoltar la gent de la Floresta, amb els pros i contres que això inclou. S’ha de debatre. Per què no? Estic d’acord en fer una consulta.

Vallpineda i Bellaterra s’han d’annexionar a Sant Cugat?

– [Riu] Entenc la reivindicació i s’ha de veure com es formalitza en cas que la gent de Vallpineda ho vulguen.

Bellaterra com a EMD, igual?

– Desconec la part legal del tema. Com a principi és lògic que cada barri i poble decideixi com es vol organitzar i gestionar-se, assumint també això què pot suposar. Canviar de municipi té conseqüències en temes com serveis, zones escolars, gestió propera...

Coneixes les 15 mesures per al foment de l’economia social i solidària als municipis proposades per la Xarxa d’Economia Solidària?

– Conec algunes mesures però no el document complet.

En un dels punts proposen la gestió pública i comunitària de serveis bàsics com l’aigua. Vosaltres aposteu per la municipalització. També per la gestió comunitària?

– Apostem per la municipalització de tots els serveis bàsics progressivament. I també estem d’acord amb la gestió comunitària perquè la nostra proposta política vol posar la gent al centre i tenir transparència total. Quina millor manera d’aconseguir-ho?

Altres candidats han plantejat dubtes sobre la municipalització: pot no sortir a compte, no poder encarregar-se de tota la gestió, que sigui més car...

– Per això ha de ser progressiu, en funció de les capacitats de l’Ajuntament. Per què és més barat en una empresa externa, perquè té els treballadors en unes condicions pitjors? Això no ho podem consentir.

Potser és per economia d’escala.

– Per això una de les nostres propostes és que puguem contractar els serveis d’energia a l’empresa pública de Barcelona. Es poden fer iniciatives amb lògica metropolitana o mancomunar serveis. La forma d’aconseguir eficiència i eficàcia és la gestió pública.

Hem parlat en base als eixos de les negociacions. Quan tindreu el programa definitiu?

– Hem fet un procés participatiu i només ens falta maquetar-lo. Diria que hem parlat de les propostes principals. Potser només m’agradaria incidir una mica més en la proposta de camí cap a la renda bàsica universal, amb un suport municipal a la inclusió incondicional i suficient perquè les famílies tinguin els recursos suficients per sortir de l’exclusió dins del municipi. Això s’ha d’acompanyar de formació i integració al municipi amb la participació de xarxes econòmiques socials i, potser com a Barcelona, amb una moneda social.

Amb qui pactareu i amb qui no si obteniu representació?

– Facilitarem que surti la dreta del govern. Entrar o no al govern dependrà de molts factors que ara no sabria dir ja que dependrà de les relacions de forces i de les propostes de cada de partit.

Notícies relacionades