Joan Gaya: “Un pacte preelectoral s’ha de fer sobre unes bases programàtiques comunes que MES i Junts no tenen”

per Jordi Pascual

Política

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Jordi Pascual

Exregidor del PSC i ara també exmilitant de Moviment d’Esquerres (MES). Joan Gaya es va apartar del Partit dels Socialistes ara fa un lustre i es va sumar a MES, que al 2015 es va constituir a la ciutat amb 18 afiliats. Des de llavors, la formació ha anat de la mà d’ERC a nivell local. La darrera decisió a nivell nacional de presentar-se a les eleccions catalanes amb Junts per Catalunya ha suposat un reguitzell de baixes que a Sant Cugat, sobre un total de sis afiliats, s’ha traduït amb quatre baixes i dues persones que es mantenen a MES però amb el compromís de no fer campanya amb Junts. Gaya és una de les persones que ha marxat de la formació i diu que la possibilitat de passar a militar a ERC depèn de cada persona. En aquesta entrevista explica els motius de la marxa i què faran d’ara endavant.

Abans de decidir presentar-se amb Junts, el 12 de desembre es va desestimar presentar-se amb ERC. Això ja era un trencament.

– Efectivament. Jo estava a la coordinadora i a la comissió de negociació amb ERC: amb Marta Vilalta i Isaac Paraira per part d’ERC i Josep Serra, Teresa Garcia i jo per part de MES. Personalment havia quedat molt content de la negociació perquè ERC va tenir una posició molt positiva per sumar forces i respectar les peculiaritats. Però en un moment determinat hi va haver una maniobra a MES que no em van agradar massa: demanar l’impossible i, per tant, trencar el pacte.

Davant d’això, ERC va fer un darrer gest propositiu que no va agradar a MES ja que ens van proposar quina era la candidata que havia d’anar a les llistes, Jordina Freixanet. Quan li ho vam proposar nosaltres sempre ens havia dit que no per la seva situació personal i per ser tinenta d’alcaldia a Lleida. Però ERC li va oferir formar part de la llista amb el compromís de tenir gent que l’ajudés i ho va acceptar. No va agradar a MES perquè el nostre candidat l’havíem d’elegir nosaltres tot i que ella és una de les candidates que hauríem proposat.

Sí, aquí va començar el trencament. Fins el moment només s’havia negociat amb ERC però al dia següent de rebutjar el pacte es va començar a negociar, a través de Toni Comín, per arribar a un pacte amb Junts per Catalunya. I no nego que a Junts hi hagi gent provinent de l’esquerra.

El comunicat de MES sobre el pacte argumenta, precisament, que Junts fa una proposta transversal. No és així?

– Posar-se noms en política és molt fàcil: un partit es pot dir socialista i no ser-ho, es pot dir catalanista i no ser-ho... i es pot dir ser transversal i no ser-ho. De fet, quan es miren les seves llistes, majoritàriament hi ha gent provinent del món de Convergència. A Sant Cugat ho tenim especialment clar perquè hem tingut dos regidors de Convergència que han arribat a ser consellers amb Junts.

Per molt que el PDECAT aparegui com a reivindicador del llegat de Convergència, no es pot negar la presència convergent a Junts. És un grup essencialment liberal. Coincidim en la proposta d’una República Catalana sobirana però el model de país no té res a veure. Un pacte preelectoral s’ha de fer sobre unes bases programàtiques comunes que MES i Junts no tenen. En canvi, un pacte postelectoral depèn més de l’aritmètica i els punts en comú entre les forces per representar la majoria.

Tampoc és fàcil un acord postelectoral...

– Potser es fa com a mal menor però depèn de l’aritmètica. A més, hi ha forces polítiques amb qui coincidim molt, com ERC, la CUP o els Comuns i el seu entorn. És, potser, amb qui més coincidim per definir quin país volem. És cert que els Comuns no tenen clar l’eix nacional. La CUP segurament té una mirada més idealista i populista. I ERC és més assenyada tot i que de vegades sembla que cal fer alguna empenta.

Al comunicat que heu fet a nivell local dieu que l’opció de l’acord va guanyar per un marge estret. Quin va ser el percentatge exacte?

– El 55% de l’assemblea, una majoria molt estreta.

Un 51% també va rebutjar la possibilitat de participar a les dues llistes.

– Era un moviment absurd perquè, si som un moviment, no té sentit participar en dues candidatures. Es va plantejar per salvar la situació però jo no ho veig coherent. Amb qui faríem campanya?

Hi havia gent que volia anar amb ERC i d’altra, com el regidor de Girona, que es va presentar amb Guanyem (amb CUP i Comuns) a les municipals, que no. Potser allà hi ha més problemes de relació amb ERC però s’ha mantingut la coherència de presentar-se en una candidatura d’esquerres. Però amb Junts això no és així.

Fins a quin punt el pacte de govern a Sant Cugat ha estat determinant per a la vostra marxa del partit?

– No ho ha estat. Determinant ha estat el posicionament ideològic. Però és cert que el coneixement de la realitat local i de tot el que ha deixat 32 anys de governs convergents a Sant Cugat ens ajuda a veure clar que no volem el país que ens plantegen ells.

Jordina Freixanet, tinenta d’alcaldia de Lleida, i Jordi Fortuny, tinent d’alcaldia de Tarragona, van ser els primers a desmarcar-se de la decisió de presentar-se amb Junts i a marxar de MES. Aquest va ser el detonant de la vostra marxa i de la d’afiliats d’altres municipis?

– Van ser els primers a fer el comunicat de premsa per la seva condició de tinents d’alcaldia però ja al final de la votació s’havien creat un grup de Whatsapp i un de Telegram de la gent que havia votat que no al pacte. Molta gent de l’assemblea general va quedar astorada de veure que hi havia persones que volien un pacte amb Junts i que, de fet, eren majoria. Va ser una causa comú.

Com treballareu a Sant Cugat si quatre de les sis persones ja no sou a MES?

– Tres vam formar part de les llistes d’ERC-MES a les eleccions municipals. Fa poc ha mort el Jaume Espina, que era un company molt implicat i un gran valor per a nosaltres. Els altres dos seguim col·laborant al partit des de l’àmbit ciutadà. Jo mateix soc al Consell del Teatre-Auditori, col·laboro a les dues bandes en l’afer de la Unió Santcugatenca... ERC va saber agafar gent, més enllà de la seva procedència, per escoltar-la i treballar. Ho fan molt bé.

És possible que la gent que ha marxat de MES torni al partit un cop passades les eleccions?

– No ho sé però ho veig difícil. MES, tot i ser un partit, tenia vocació de un moviment per canviar la manera de fer política. Per sort està canviant. Alguns partits fan passos endavant i d’altres endarrere, com Ciutadans, que fa unes primàries i després canvia el candidat. Tornar ara a l’estructura d’un partit polític no té gaire sentit perquè ja hi ha moltes opcions. Té més sentit que qui vulgui s’apunti a alguna de les formació que ja hi ha. Més enllà de la forma, el més probable és que les persones que hem sortit de MES ens mantinguem unides com a grup de debat.

Quan al 2015 vau anunciar el naixement de MES a nivell local, vau dir que éreu 18 afiliats, la majoria dels quals provinents del PSC. Ha seguit així fins ara?

– L’inici no el vam fer bé. Prèviament a la presentació es va fer una trobada per formar el grup. Es va publicitar com a un corrent socialista que tenia una proposta nova. L’aula del primer pis de la Casa de Cultura es va omplir però no vam recollir noms i contactes. En uns inicis érem molts més de 18 però, quan ens vam constituir, ja érem menys. Posteriorment altres persones van deixar el partit. Molts dels 18 originals van anar a parar a ERC.

La majoria de candidatures municipals les vau fer amb ERC però també en teníeu amb ICV.

– I amb la CUP, amb forces locals que utilitzaven l’estructura del partit però eren independents i fins i tot algun acord amb Junts per Catalunya o el nom que tingués en aquell moment. Precisament, la gent d’un pacte amb Junts al Baix Llobregat va marxar perquè estava incòmoda al partit. No estava ben vist anar amb una força liberal si érem un moviment d’esquerres. Ara sembla que això ha canviat.

A Sant Cugat sempre vau tenir molt clar que us havíeu de presentar amb ERC.

– Sí, tot i que una persona va decidir marxar als Comuns. Haguéssim pogut anar amb els Comuns perquè des del punt de vista dels plantejaments de la política municipal també teníem moltes coincidències. De fet, Comuns i ERC, a nivell municipal, tenen molt en comú. Certament, a nivell nacional hi ha menys semblances.

Tot i les possibles diferències, i això ho sé per la meva experiència com a regidor, en la majoria de punts s’arriba a un acord. De fet, a mi m’arribaven a preguntar què havien de votar en alguns punts perquè compartíem la mirada política sobre aquell afer. I les diferències tot sovint són de matís. Recordo quan vam votar si s’havia de soterrar el cablejat al carrer Sant Esteve: uns plantejaven que era una forma de tenir una ciutat més moderna i altres que això encaria l’obra que havien de pagar els veïns. Cada grup va fer pes en el que considerava més important.

Si mirem les darreres eleccions municipals, els Comuns i Podem van cometre l’error de presentar-se separats i per això han perdut la representació. La gent no sabia quina papereta agafar tot i que una representava un grup organitzat i l’altra dues persones que van formar una llista no se sap com. Nosaltres haguéssim pogut sumar forces amb ells? Sí però nosaltres som sobiranistes, com ERC, i als Comuns els hi has de preguntar un a un. I amb la CUP? També hauríem pogut pactar però són molt gelosos de ser ells els que porten el pes polític i crec que nosaltres aprofundim més en alguns temes municipals.

Com bé dius, ERC i CUP s’assemblen més però el PSC està més allunyat. Què et sembla el govern?

– Com deia abans, els pactes postelectorals venen marcats per l’aritmètica. Tot i que hi ha hagut un recanvi important, conec la gent del PSC. És un partit d’esquerres i això permet estar d’acord amb ells en moltes polítiques socials. Pel que sé, el govern no ho té tan difícil com sembla perquè té les àrees ben repartides i busca la coherència entre elles en els documents més amplis, com el pressupost. Crec que ho fan bé i s’entenen.

És cert que la mirada nacional és diferent però aquest afer no té tanta rellevància en la política municipal i, a més, a Sant Cugat el PSC és un partit molt respectuós. Encara que pugui semblar anecdòtic, a l’Ajuntament encara hi ha la pancarta dels presos, per exemple.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article