Jordi Manchón s'obra i ens explica el que pensa del procés. Fotos: Miquel Margalf 

El passat 8 d’abril es va celebrar el Congrés Comarcal de Solidaritat Catalana per la Independència per tal de renovar la coordinadora comarcal. Jordi Manchón va ser escollit Secretari d’Organització i Territori del Vallès Occidental. Parlem amb ell perquè ens expliqui en quina situació es troba actualment el partit a la ciutat de Sant Cugat després que l’excoordinadora local, Maria Rosa Comelles, dimitís del càrrec.

– Després de celebrar-se el Congrés Comarcal de Solidaritat Catalana quins són els passos a seguir?  

Un cop renascut el partit a nivell nacional després de celebrar-se el Congrés Nacional a Barcelona el passat mes de març, ara ens trobem en el rellançament de les organitzacions territorials. Aquestes poden englobar comarques, districtes o ciutats. Tenim un termini a partir d’ara per rellançar les locals i Sant Cugat està en aquest període.

– Quin és el termini que teniu per reorganitzar l’organització a Sant Cugat?

– Esperem que entre maig i juny ja puguem estar en marxa i estar en disposició de presentar la nova executiva del partit.

– Quan vam fer l’entrevista a l’excoordinadora local, María Rosa Comellas, ens va indicar que l’Executiva Local es dissolia i per tant el partit a Sant Cugat també desapareixia. Vosaltres vau desmentir la informació i vau afirmar que de moment no hi havia executiva però que obríeu els procediments per crear-ne una de nova. Quina part de la comunicació interna us va fallar?

– La senyora Comellas era la Coordinadora Local de Solidaritat i simplement el que va passar és que va dimitir ella i la seva junta. No és res més que això. Jo no he vist la nota de premsa que va enviar. Si d’allà es desprenia que es desfeia l’agrupació, no és pas cert. Estem, seguirem i seguim.

– Si seguiu i seguireu, per què quan ella dimiteix no es forma una nova Executiva de manera immediata?

– Perquè coincideix amb el Congrés Nacional i amb la creació dels nous Estatuts. Aquests marquen uns nous terminis. A més, tornar a fer els contactes que hi havia no ho vam fer de forma automàtica, al menys de forma oficial i de cara a la galeria. Et diré més. El mateix dia que es publica la notícia estàvem reunits membres de Solidaritat per decidir quins passos faríem. Encara ara no entenem el que va fer la senyora Comellas.

– Com pot ser aleshores que quan nosaltres parlem amb ella ens digui que al partit està agafant una inèrcia de decadència i que per això es dissol?

– És una visió molt lícita que ella té però que no es correspon amb la realitat.

– Quanta gent actualment forma part de l’entitat local?

– Entre adherits i simpatitzants som uns 340. Sabem que això no acompanya els resultats electorals que vam obtenir en les darreres eleccions on només vam aconseguir 119 vots. Va ser un fracàs estrepitós. Però això va ser perquè molta gent va confiar en Junts Pel Sí. El que veiem actualment és que molts dels votants que van confiar en ells ara creuen que aquell vot va ser massa precipitat i el renaixement de l’entitat n’és la prova.

El resultat electoral del 2015 va ser un fracàs estrepitós

– En les eleccions municipals del maig de 2015 Junts Pel Sí encara no estava formada com a coalició.

– Cert. Però es presentaven les forces que havien representat Junts Pel Sí en les eleccions anteriors catalanes. La gent tenia confiança en aquells partits que formaven la coalició.

– Però les eleccions catalanes van ser al setembre de 2015 mentre que les municipals es van celebrar el maig de 2015. Per tant la coalició de Junts pel Sí encara no estava formada.

– Sí, però ja es parlava de la coalició i es deia que estaven en converses i en els anys precedents ja es veia un acostament entre Convergència i Esquerra. La gent, de fet, demanava al carrer que hi hagués una unió de partits. Malgrat això, t’he de dir que la posició municipalista de Solidaritat ha estat difícil perquè ens definim com un partit transversal. A vegades ficar-se en política municipal vol dir estirar de la manta i que se’t quedin els peus a la vista. L’objectiu de Solidaritat no són les eleccions municipals tal i com, per exemple, ha tingut sempre la CUP des del seu naixement.

– Quina creus que és la lògica que millor funciona, la de la CUP o la vostra?

– Totes són vàlides. Amb la CUP ens assemblem amb els postulats independentistes. Amb els eixos dreta esquerra no, perquè nosaltres no els tenim. Només tenim l’objectiu de la independència. L’endemà de la independència Solidaritat es desfarà i jo estriparé el carnet i amb dedicaré a una altra cosa.

L’endemà de la independència Solidaritat es desfarà i jo estriparé el carnet

– Però la CUP ara és la cap de l’oposició amb 4 regidors i vosaltres esteu fora del Ple.

– És cert que la CUP va fer un treball de base molt ben realitzat i va apropar-se a la gent a través d’activitats i actes i van funcionar molt bé. Es per felicitar-los. Solidaritat això no ho van saber fer tot i que alguns mitjans a nivell nacional hi havia un buit informatiu molt gran i quan hi sortíem era en format de titulars molt tremendistes i que els votants se’ls prenien com un atac massa frontal a l’Estat. Ara en el nou Congrés Nacional s’ha volgut deixar ben clar que el missatge de Solidaritat ha de ser tranquil, serè, diàfan però sense perdre les formes ni enemistar-nos amb ningú i volem donar una nova imatge de la que s’ha donat fins al moment.

– Per tant feu autocrítica amb l’emissió del vostre missatge que segurament allunyava al votant?

– Correcte. Tot i que el missatge de “l’Espanya ens roba” i el “No vull pagar” han quedat molt a dins i hem calat en la societat catalana independentista que està cansada de pagar i no rebre res a canvi.

– Us presentareu a les properes eleccions municipals?

– Si m’ho preguntes a mi personalment no em fa gens de gràcia. Centraria tots els esforços en lluitar per la independència i fer que els que tenen el mandat democràtic el duguin a terme. Esperem que abans de les eleccions municipals ja ens haguem dissolt perquè el full de ruta s’hagi seguit a la perfecció. No tenim cap interès en fer política municipal.

– Aleshores perquè formeu el partit a nivell local?

– Per expandir el missatge. Necessitem capil·laritat.

– És complicat demanar a un veí que confiï en vosaltres quan no teniu cap interès en la política municipal.

– En les primeres eleccions municipals del 2011 això que planteges ens va portar una discussió interna molt llarga. Bàsicament va guanyar l’opció de presentar-nos perquè feia un any que el partit havia nascut i d’aquesta manera podíem aprofundir en el missatge d’independència que en aquell moment encara havíem de fer “v” baixes, vies catalanes i la ANC encara estava en la seva gènesi.

– Aleshores quin és l’objectiu que us marqueu?

– Volem tornar a reunir l’independentisme valent i sense complexes.

– Això en que es tradueix?

– Això vol dir que hi ha veus discordants en algunes organitzacions. L’ANC, per exemple, li estan sobrant dos anys. El lobbie de pressió que havia de ser l’organització per els partits independentistes que han de complir amb el mandat democràtic, s’ha anat perdent. Molta gent veu ara que tot això no està succeint. 

– Ara m’estàs parlant del moviments que està duent a terme Junts Pel Sí, però vosaltres en les eleccions catalanes del setembre passat i després d’un referèndum intern vau dir que donàveu suport a la candidatura.

– Si, és cert, però en aquell moment vam pensar que donar suport a Junts pel Sí era la millor opció, era una qüestió d’aritmètica elemental. Continuem recolzant el full de ruta però no les ambigüitats que estam presenciant últimament. Hi ha un joc de paraules que la gent de bona fe vol entendre que està en bones mans, però ja sabem que la política té uns girs inesperats que són estranys d’explicar i per això cal seguir aquest procés.

– Després dels resultats del 27-S haguéssiu impulsat la Declaració Unilateral d’Independència?

– Les eleccions se’ns van presentar en clau plebiscitària i amb un plebiscit només compten els vots del Sí i del No. Per tant, si el recompte que es fa és del Sí i del No i el resultat es 55%-45%. Catalunya Sí Que Es Pot i Unió Democràtica va demanar que no se’ls comptés en camp dels dos costats per tant els sous vots eren blancs o nuls. Si que hi havia prou mandat i podíem haver anat a picar a la porta de les institucions internacionals.

– Això no és jugar amb els números i menystenir els vots dels dos partits que has mencionat?

– En absolut, ells deien que anaven per la tercera via quan aquesta no té cap sortida ni projecte. Ells mateixos van demanar que no se’ls comptés ni en un lloc ni en un altre. Per tant, nosaltres haguéssim impulsat una DUI sense pensar-nos-ho.