Foto: Jordi Pascual

Amb una foto de família a la creu del terme, emulant la que es van fer de cara a les eleccions del 2015, la CUP i Procés Constituent han simbolitzat la seva unió de cara als propers comicis municipals, que se celebraran al maig de l’any vinent. La portaveu del grup municipal, Núria Gibert, ha explicat a les desenes d’afiliats i simpatitzants d’ambdues organitzacions que han acudit a la trobada celebrada dijous a la tarda que la valoració de la coalició és positiva també dins de la institució. De la mateixa manera s’ha expressat el president local de Procés Constituent, Antonio Ontañón.

Ara per ara encara no estan determinades les llistes ni el programa electoral, que es començarà a definir de la mà de simpatitzants i militants un cop passat l’estiu, però refermar l’aposta conjunta és un primer pas per preparar les eleccions. Gibert apunta a quatre pilars bàsics de la candidatura: el treball assembleari, ser l’esquerra transformadora que creu que amb el capitalisme no hi ha futur, la defensa de la independència com una eina de transformació des de la base i les classes populars i el convenciment de poder transformar Sant Cugat en una ciutat més integradora.

“Volem refermar l’acord perquè n’estàvem molt segures, ens hi sentim molt còmodes i tenim moltes ganes d’explicar què ens ha aportat el treball amb Procés Constituent”, defensa Gibert, que, diu, se senten amb més força i experiència, “és una aliança molt poderosa per disputar l’alcaldia”. També Ontañón explica que de cara als comicis hi ha l’oportunitat de superar el resultat obtingut el 2015. “Som l’alternativa possible”, reivindica la portaveu del grup municipal, que també apunta a alguns dels eixos de treball que podran marcar el mandat vinent: uns pressupostos alternatius, una mirada de gènere transversal i una “participació radical” que transformi els òrgans existents.

La CUP va aconseguir representació a l’Ajuntament per primer cop al 2011 amb 2.346 vots (7,76%) i dos regidors, esdevenint l’última força política del plenari. Al 2015 va aconseguir duplicar el resultat amb 5.561 vots (15,2%) i quatre regidors, passant a liderar una oposició molt més fragmentada que el mandat anterior. Aquest va ser un resultat històric, tal com reivindica Gibert, que va situar els cupaires, llavors ja de la mà de Procés Constituent, com a grup municipal més nombrós de l’oposició.

L’avantatge numèric, però, els va durar poc ja que al setembre del 2016, ni un any i mig després de les eleccions, Dimitri Defranc, que formava part de les llistes de la CUP-PC per Procés Constituent, va decidir abandonar el grup municipal i esdevenir regidor no adscrit tot i que tots quatre representats s’havien compromès a retornar l’acta de regidor en cas de desavinences com la de Defranc. Tant la CUP com Procés Constituent es van desmarcar de l’actitud del des de llavors regidor sense grup sense aconseguir que aquest abandonés el Ple i, per tant, veient minvada la seva força a tres regidors, els mateixos que tenen Ciutadans i ERC-MES.

Tot i així, durant els tres anys i dos mesos de mandat, la CUP-PC ha mantingut una continuïtat en la feina demanant una revisió del model de ciutat i participant i incidint en el debat polític en assumptes com l’habitatge, l’exclusió i la desigualtat, entre d’altres. La seva firma –ja que en van presentar una moció– té l’estudi de la possible municipalització del servei d’abastament d’aigua del municipi, el contracte del qual venç l’any vinent. També han treballat conjuntament amb altres partits en contra de la corrupció, forçant comissions informatives especials i auditories.