La CUP reivindica la conversió del golf de Can Sant Joan en un parc públic

Foto: Jordi Pascual

La reivindicació perquè el camp de golf de Can Sant Joan esdevingui un parc públic entre Rubí i Sant Cugat ha entrat a la campanya electoral del 14F de la mà de la CUP. La tinenta d’alcaldia santcugatenca i número 71 a les llistes per Barcelona, Núria Gibert, acompanyada de l’exalcalde de Cerdanyola i número 6, Carles Escola; de l’exalcalde de Sabadell i número 12, Maties Serracant, i dels regidors de l’AUP a Rubí Betlem Cañizar i Jordi Muntan, ha demanat que acabi l’ús privatiu per respondre a la demanda ciutadana de convertir l’espai en un parc.

“Vam demanar a través d’una moció que els consistoris es posicionessin a favor de l’ús comunitari”, ha explicat Gibert en la roda de premsa celebrada aquest migdia a les immediacions del golf, “després ens hem trobat una resposta contra la voluntat dels consistoris i la ciutadania”. L’anunci de l’Incasòl de recuperar l’ús de golf ni que sigui en una part de l’àmbit preocupa els cupaires, que ho consideren incoherent també des d’una perspectiva d’emergència climàtica pel consum d’aigua que suposa un camp de golf.

Cañizar ha recordat que el Camp de Golf de Can Sant Joan havia de ser el primer camp de golf públic de Catalunya però que, davant l’acumulació d’un dèficit de 2,3 milions d’euros per part de la Federació Catalana de Golf, es va externalitzar la gestió a l’empresa Metropolitan Golf Barcelona, on la regidora recorda que hi participava la família de l’exalcalde de Sabadell condemnat per corrupció Manuel Bustos. Posteriorment es va passar la gestió a l’empresa Puro Campo i finalment al 2018 la justícia va ordenar-ne el tancament. La representant rubinenca ha fet aquest breu repàs històric per concloure que l’ús com a golf ja s’ha demostrat inviable.

“A Rubí és un espai important perquè connectaria amb l’espai agrari de Can Oriol i també amb el torrent dels Alous, que acaba a l’estany dels Alous”, ha explicat Muntan, que també participa a l’entitat Rubí d’Arrel, una de les impulsores de la plataforma per la reconversió del golf en un parc públic, “hem demanat reunions amb els ajuntaments i amb l’Incasòl”. L’institut de la Generalitat ha iniciat obres per reforçar la tanca perimetral i evitar que la gent hi accedeixi, una actuació sobre la qual la CUP ha demanat explicacions. Muntan també ha recordat que la reivindicació en contra del camp de golf es va iniciar abans que es comencés a construir als anys 90.

Vies per aturar la reobertura

Gibert ha explicat que el retorn de la titularitat dels terrenys als ajuntaments de Rubí i Sant Cugat, tal com ha demanat la Plataforma, és la via més lògica tot i que per ara l’Incasòl manté la propietat i la voluntat de reobrir el camp. Davant d’això no ha descartat possibles altres vies, com fer una modificació urbanística que faciliti la suspensió de llicències i que, com a mínim, allargui el procediment. Si bé, hores d’ara no és una possibilitat que estigui sobre la taula.

En aquest sentit, Escolà ha recordat que a través d’un Pla Director Urbanístic, la Generalitat pot promoure una operació urbanística al·legant un interès supramunicipal, com ha passat, per exemple, al Centre Direccional de Cerdanyola: “Sota un pretext d’interès supramunicipal, les competències que havien estat en mans dels ajuntaments s’assumeixen des de la Generalitat i això dificulta un canvi de model impulsat per part dels governs municipals”. Per això reivindica que la millor garantia per evitar projectes com la reobertura del golf, el Barcelona World o la possible ampliació del Circuit de Catalunya és que la CUP sigui forta i decisiva al Parlament.

La mirada ambiental

En un context d’emergència climàtica, la CUP també ha posat l’accent en la inviabilitat de projectes que divideixen el territori com el tancament perimetral d’una zona per fer un golf o la creació del quart cinturó. Serracant ha recordat, a més, que en molts casos els camps de golfs van acompanyats d’urbanitzacions, posant d’exemple el cas de del Camp de Golf de Villalba, impulsat quan el candidat del PSC, Salvador Illa, era alcalde de la Roca del Vallès; on finalment es va fer el golf però la crisi va aturar la urbanització de luxe.

L’exalcalde de Sabadell també ha criticat els camps de golf en general per la seva manca de sostenibilitat econòmica i ambiental. Ho ha fet explicant el cas del Real Club de Golf el Prat, a Torrebonica (Sabadell), que ocupa 270 hectàrees: “És la privatització d’una zona que ara ja no té res de natural”. En el cas del golf de Can Sant Joan, ha recordat que es troba dins del corredor verd entre Collserola i Sant Llorenç del Munt.

Per mantenir la vitalitat del territori i potenciar l’activitat agrícola, Serracant reivindica la creació d’un organisme a nivell comarcal que permeti una gestió mancomunada del territori amb l’objectiu de preservar el territori i potenciar la vessant agrària. Defensa que, en una comarca de més d’un milió d’habitants, tenir espais naturals entre municipis és clau i per això ha recordat que tot i que molts PDUs s’empren per fer projectes faraònics, també es poden pensar per potenciar el territori des d’una perspectiva agroforestal. Per protegir el territori, diu, no és suficient amb la política institucional i per això ha cridat a mantenir l’organització popular amb accions com la que es va fer al desembre a Can Sant Joan.

Notícies relacionades