La sentència, noves candidatures i el pacte de govern davant unes generals incertes

Foto: Jordi Pascual

Les quartes eleccions generals en quatre anys arriben a Sant Cugat amb un gran interrogant sobre el resultat. Després d’una campanya electoral tova en què només ERC-Sobiranistes, Junts per Catalunya, PSC, En Comú Podem, PP i Más País han fet actes –en el cas dels comuns el fan avui–, la ciutadania es troba davant uns comicis en què podran escollir entre 19 candidatures al Congrés i 17 al Senat dins de la circumscripció de Barcelona (32 diputats al Congrés i 4 al Senat).

L’evolució electoral dels darrers anys no permet fer una previsió de quin serà el resultat aproximat a Sant Cugat. Només és clar que l’independentisme, sempre debilitat a les generals pel vot dual, segurament se situarà pel sobre del 40% dels suports i fàcilment es pot apropar al 50% ja que en les darreres generals va obtenir un 47% dels vots i el seu pitjor resultat des de l’inici del procés ha estat un 37% (a les generals del 2015).

De la mateixa manera, també sembla clar que els partits d’esquerra estaran a prop o per sobre del 50% dels vots mentre que aquells partits que s’autoubiquen a dreta o com a liberals aconseguiran prop del 20% ja que és una dinàmica que s’ha anat repetint durant els darrers comicis. Junts, que sempre s’ha reivindicat com a transversal tot i ser hereu de l’espai de la desapareguda CiU, és un dels grans interrogants des de la perspectiva de l’eix dreta-esquerra no només per la seva ubicació en l’eix sinó també per la variació de vot, que perjudica o beneficia els partits d’esquerres –normalment més beneficiats en les generals.

Sant Cugat, a més, ha registrat una volatilitat del vot important. El 28A ERC-Sobiranistes es va imposar a la ciutat amb un 26,75% dels vots, 10 punts per sobre de Junts per Catalunya i el PSC (quasi empatats) en la segona i tercera posició. És un percentatge significativament més baix que el que va aconseguir la candidatura republicana a les municipals (19,5%), uns comicis en què Junts per Sant Cugat va ser la clara vencedora amb un 27,64% dels vots.

Hi ha tres elements a tenir en compte davant la demostrada volatilitat. En primer lloc, l’eix nacional, marcat per la sentència del judici del procés i els moviments de les forces sobiranistes. El traspàs de vots entre forces independentistes i no independentistes en base al seu discurs i les propostes i accions polítiques s’escapa de la política municipal i de qualsevol campanya que s’hagi pogut fer a Sant Cugat.

Tot i així, sí hi ha un element, el segon a tenir en compte, purament local i que pot tenir efecte sobre el vot dels santcugatencs a les eleccions estatals. Es tracta del pacte de govern, amb una part de l’independentisme descontent per la suma d’ERC-MES i CUP-PC amb el PSC; a l’igual que una part dels favorables a la unitat d’Espanya critiquen els socialistes per pactar amb partits independentistes. Tot i que a la Diputació hi ha un pacte de govern entre Junts i el PSC, a Sant Cugat la crítica s’ha centrat més en l’acord local que en el provincial.

El tercer element a tenir en compte és que respecte a les darreres eleccions espanyoles hi ha una nova candidatura que les enquestes li donen opcions, la CUP-PR, que pot alterar el percentatge de vot de les forces sobiranistes i d’esquerra. Tot i que amb menys força, cal estar pendent d’un altre actor que es postula a nivell estatal i que ja té organització local, Más País. També serà determinant el percentatge de participació, que el 28A del 2019 va marcar una bona xifra arribant a un 84,24%, quasi 12 punt per sobre que en les espanyoles del 2016.

61.934 persones amb dret a vot

Al 10N podran votar 61.934 persones a Sant Cugat. L’Ajuntament ha facilitat el servei T’apropem l’urna pel qual s’acompanyarà persones amb mobilitat reduïda a través de Protecció Civil i agents cívics. Per demanar el servei s’ha de sol·licitar (avui com a dia límit) a través del telèfon 900 100 124.

En total hi ha 34 col·legis electorals amb l’estrena de tres: el Club Muntanyenc, la Llar d’avis de la Parròquia i l’Escola Oficial d’Idiomes. Això suposa que dues meses de la Casa de Cultura passen al Club Muntanyenc, tres del Joan Maragall a la Llar d’avis i dues del Collserola a l’Escola Oficial. Pots conèixer el col·legi electoral en què tens dret a vot a través de la targeta censal que la Delegació de Govern envia a casa, als mapes de l’Ajuntament (pdf i interactiu) o introduint el teu DNI al cercador del web municipal.

Notícies relacionades