Les tres ànimes de Podem davant les eleccions municipals

Foto: Cercle de Podem

A Sant Cugat no existeix cap Consell Ciutadà de Podem, el que s’assimilaria a l’agrupació local d’altres forces polítiques, i només queda un únic Cercle validat pel partit, on poden participar tant persones inscrites a la formació com no inscrites. A falta d’una estructura més ben definida, el Cercle esdevé l’única representació organitzacional del partit a nivell local i ha estat l’encarregat, en una assemblea aquest dijous a la tarda, de validar la tasca del grup de treball –format per sis persones inscrites– que s’havia creat de cara a les municipals.

Gabriel Jover és l’única persona que s’ha mostrat interessada per encapçalar la llista mentre hi ha cinc altres que ocuparan un lloc en funció dels suports rebuts a les primàries que se celebraran de l’1 al 5 de febrer. Per poder celebrar les primàries, però, necessiten recollir, a banda del suport del Cercle, un mínim de 22 avals entre els inscrits a Sant Cugat. “Se segueix el protocol obert de Podem presentat a nivell estatal al maig passatˮ, explica el precandidat.

Però el Cercle no és l’únic espai que es reivindica com a part de Podem. Un grup de persones inscrites al partit es va sumar a la candidatura de Sant Cugat en Comú des que es va començar a definir amb el procés participatiu d’Imagina en Comú Sant Cugat. Esteban Martínez, membre de Podem que ha participat en la confecció de la llista unitària, diu que els integrants del Cercle feia mesos que no es reunien i, alhora, explica que es van desmarcar gradualment del procés de confluència. Lamenta el posicionament com a Cercle ja que, al seu parer, és l’intent de col·locar una llista per compaginar-la amb la que ja han elaborat a Sant Cugat en Comú.

Per a Martínez, el reglament que permet el procés iniciat pel Cercle està fet a mida, obviant que a Sant Cugat s’havia iniciat un procés de confluència prèviament. Com a membre de Podem es nega a avalar cap candidatura sorgida del Cercle perquè “ja han tingut l’ocasió d’integrar-se i fer una llista comunaˮ. Critica que hi ha Cercles quasi desapareguts que s’han reactivat per crear aquestes candidatures per forçar els partits a negociar a nivell nacional i acabar acceptant un pacte entre les llistes que ja s’havien començat a definir en l’entorn dels Comuns i les nascudes des dels Cercles.

Jover, per la seva banda, explica que l’acord del partit a nivell nacional, a través de l’Assemblea Ciutadana de Catalunya, era buscar una coalició amb altres “forces del canviˮ i, per tant, això implica no participar directament d’un procés de confluència sinó presentar una proposta i, en tot cas, poder buscar un pacte posteriorment. L’objectiu de la candidatura que sortirà del Cercle és, diu, buscar aquesta coalició entre les esquerres prioritzant Sant Cugat en Comú. També defensa que tot i que el Cercle ha tingut mesos sense trobades físiques mai ha perdut el contacte ni s’ha desactivat.

“Entenc que les persones a títol individual decideixin l’espai on volen participar però la manera com Podem va decidir anar a les municipals és mitjançant els grups de treball municipal i crear una candidatura seguint un procediment obertˮ, explica, “el Cercle de Podem a Sant Cugat està reconegut pel partit i, per tant, les seves decisions són del partitˮ. Encara que sense Consell Ciutadà, que en cas d’existir seria la representació local de Podem, defensa que la via seguida és l’única possible ja que és la que va marcar el partit.

Integrants de l’antic cercle de la Floresta busquen un acord amb ERC

 

Però la divisió de Podem no només es troba entre el Cercle i les persones inscrites que participen a Sant Cugat en Comú. Un grup de gent que havia format part de l’extint –en tant que no validat pel partit– Cercle de la Floresta han iniciat una ronda de negociacions amb ERC, segons explica Dionisio Giménez, un dels impulsors. De moment no dona més detalls tot i que diu que l’objectiu és parlar de l’agenda social i dels punts que afecten al barri. En les eleccions del 2015, el Cercle de la Floresta, davant la inexistència d’una candidatura de Podem, va donar suport a la candidatura de la CUP-PC.

Giménez coincideix amb l’anàlisi de Martínez i de les persones que participen de Sant Cugat en Comú tot dient que “avui dia el Cercle de Sant Cugat existeix simbòlicamentˮ. A més, assegura que s’ha volgut reactivar només amb la voluntat de cercar els avals necessaris per plantejar una llista pròpia. El Cercle de la Floresta mai va iniciar el procés de validació perquè ho van considerar un element de burocràcia innecessària. Això provoca que avui dia no hi hagi una estructura reconeguda pel partit a nivell nacional.

Així mateix, el grup d’exmembres del Cercle de la Floresta, que va arribar a ajuntar més de 20 persones de forma regular, també rebutja el procés de confluència amb els Comuns i critica que no se’ls ha preguntat expressament per validar el procés. Per a Giménez “el Podem real estava a la Florestaˮ i, diu, “avui dia a l’intercercle del Vallès encara es parla més de la Floresta que de Sant Cugatˮ. En qualsevol cas, tot i que considera aquest grup hereu del Cercle de la Floresta, reconeix que formalment no es poden presentar com a Podem perquè no estan reconeguts pel partit.

Un partit amb complicacions des de l’inici

Podem va començar a estructurar-se a Sant Cugat al mateix temps que la resta de municipis. Després de la creació del partit a nivell estatal l’any 2014, es va fomentar la territorialització i sectorialització. És així com va néixer el Cercle de Sant Cugat i, posteriorment, el de la Floresta. Fins i tot es va intentar la creació d’un tercer Cercle a Mira-sol que no va acabar de fructificar. En aquell moment desenes de persones amb i sense tradició política prèvia es van apropar per ajudar a estructurar un partit que percebien com una esperança.

El suport del Cercle de la Floresta a la CUP-PC al 2015 i el debat d’aquesta proposta a la resta dels Cercles va portar un debat intern entre els proposants i el llavors secretari general, Antonio Roa –avui implicat en la confluència amb els Comuns–, que defensava, en base a les directius estatals, no donar el vot a cap partit en concret. Les diferències entre una part del Consell Ciutadà i dels Cercles van provocar que diversos inscrits demanessin la dimissió del secretari general el mateix mes de les eleccions municipals.

Amb un comunicat signat inicialment per 25 persones, es va demanar la dimissió de Roa amb una argumentació que anava més enllà del possible suport als cupaires. De fet, fins i tot van acusar-lo de deixar el partit sense pes en la política municipal recaient, deien, tot intent d’impuls en les persones implicades als Cercles. Aquell desacord de cara als comicis va generar un moment de tensió al partit. Tot i que inicialment el secretari general va anunciar que no abandonaria el càrrec, posteriorment va marxar i, amb ell, es va desfer el Consell Ciutadà, que mai més s’ha tornat a constituir.

Notícies relacionades