Lola Mata: “A Junts tenim clar que s’ha de prioritzar el projecte de país als partitsˮ

Fotos: Jordi Pascual

Junts per Sant Cugat inicia el procés per elegir una nova presidència a nivell local després de la renúncia d’Eloi Rovira. Lola Mata està al capdavant de la junta gestora que coordinarà el partit fins que s’esculli el relleu de Rovira. En aquest impàs, vuit mesos després de les eleccions municipals que els van deixar fora del govern, el partit té reptes, autocrítiques i balanços positius dels quals parlem en aquesta entrevista.

Tot i mantenir-se com a regidor, Rovira ha esdevingut tècnic de continguts de l’Associació Catalana de Municipis. És aquest el motiu de la seva renúncia?

– Ens va dir que tenia motius personals i professionals. Dels nou regidors de Junts només Cristina Paraira té dedicació exclusiva i Carmela Fortuny cobra de la diputació; la resta cobren per dietes. És una dimissió que no respon a cap trencament ni problemàtica interna.

Què suposa la seva marxa?

– La constitució de la junta gestora de càrrecs electes del territori. És la forma de donar temps als militants a constituir candidatures per a les primàries. No sabem quant de temps es mantindrà la junta dependrà del temps que es trigui a convocar les eleccions.

No hi ha calendari exacte perquè estem en un moment canviant i de redefinició de l’espai. La direcció dirà quan vol fer el relleu de tots els càrrecs territorials. De moment, per ara, hem d’administrar el partit a nivell local, donar suport al grup municipal i gestionar els esdeveniment que hi hagi.

Redefinició: CiU, Convergència, PDECAT, Junts, la Crida... Han aparegut moltes sigles sobre la taula i potser hi ha gent que s’hi perd.

– Naturalment, i ho entenem! L’espècie que millor sobreviu no és la més forta ni la més intel·ligent sinó la que millor sobreviu al canvi. En això, els associats del PDECAT, Junts, som uns campions. Al congrés fundacional es van votar diversos noms. Conjuntament amb els presidents Mas i Puigdemont jo vaig votar el nom de Junts per Catalunya tot i que la majoria va votar el nom de Partit Demòcrata. Curiosament ara estem adoptant les sigles de Junts. En resum, la casa mare és el PDECAT, que té diverses sigles.

Entre les quals no hi ha ni Convergència ni la Crida...

– Exacte. Convergència és un llegat però no és part de l’espai polític. La Crida és una cosa diferent, no són sigles nostres.

Què suposa haver de donar suport a un grup municipal que per primer cop després de 32 anys es troba a l’oposició?

– Hem d’aprendre a estar a l’oposició perquè hi havia una inèrcia de governar. És un parèntesi que ens ha de servir per tenir nous aprenentatges i enfocaments amb la voluntat de teixir un projecte que il·lusioni i situï Sant Cugat al lloc on es mereix.

Heu analitzat què va fallar per acabar perdent el govern?

– Sí l’hem fet tot i que partim de la idea que en aquell moment es van prendre les decisions en funció d’un context, que ha canviat. Evidentment ens hem equivocat en algunes coses i n’hem encertat d’altres, com qualsevol partit amb responsabilitats de govern.

Quines coses?

– D’encerts, tenim un model de ciutat verda impressionant, que ha preservat molt el medi ambient. Sant Cugat és una ciutat sostenible i encara ho pot ser més. Un error podria ser que la ciutat no acaba de tenir prou oferta per als joves. És un escull que hem de treballar perquè els joves han de poder viure, fer coses i divertir-se aquí.

Quin balanç feu d’aquests mesos a l’oposició?

– És un canvi de perspectiva i n’aprendrem. Per ara és un balanç positiu perquè s’han resituat coses. És important ser humils i resituar-nos.

Igualment, el govern us critica per l’herència...

– Sí, i els protagonistes de les coses bones també. És el preu que es paga quan passes a l’oposició. Si ara presentem propostes que abans no havíem fet és normal que ens diguin per què no ho havíem fet quan érem al govern. Però potser en aquell context no eren adequades, hi havia altres prioritats o ni ho vam pensar.

Pràcticament a cada Ple hi ha una picabaralla entre la vostra portaveu, Carmela Fortuny, i l’alcaldessa, Mireia Ingla. Es parla de mà estesa, diàleg... però no es materialitza.

– Com a junta gestora una de les nostres funcions és fer suport al grup municipal, i això passa per afavorir el diàleg i l’entesa. No té sentit que no siguem constructius i que alimentem picabaralles absurdes.

La majoria dels vostres votants segur que no van veure amb bons ulls el pacte de govern local, perquè incorpora el PSC. Però després vosaltres també vau pactar amb el PSC a la Diputació. Creus que ho han entès?

– Molts dels nostres votants no ho han entès i així ens ho han fet saber. En canvi, d’altres han estat més pragmàtics i han vist que Barcelona era prou important per no deixar-la al marge. Nosaltres sempre hem prioritzat un pacte amb independentistes però no va poder ser. És un sentiment agredolç perquè, per ser-hi, podem incidir en les polítiques de la Diputació però els socialistes no són els nostres socis prioritaris.

A Sant Cugat també vau negociar amb el PSC.

– Però la nostra prioritat era ERC-MES.

En un moment en què no s’han sabut teixir alguns governs independentistes, com és la relació de Junts amb la resta de forces independentistes?

– Cordial. No m’he trobat amb situacions de tensió, i menys encara a nivell local. A Junts tenim clar que s’ha de prioritzar el projecte de país als partits. Un cop tinguem la nostra nació-estat, ja veurem qui decideix la societat per governar.

Els independentistes veuen que després dels darrers anys hi ha presos, exiliats... però no la independència.

– S’ha de construir entre tots. No pot ser mèrit d’un sol partit, tot i que ho pugui liderar. L’adversari és molt poderós i, per tant, hem de fer esforços per de donar una resposta al que ha votat la majoria d’aquest país: decidir lliurement el seu futur. Si després la societat decideix que hem de ser una autonomia, ho acceptarem.

Com a mínim hi ha una taula de diàleg que no hi havia. Garanteix res?

– No és una garantia, és una oportunitat.

Participeu activament al Consell per la República. Quin paper juga un espai com aquest?

– És important perquè té una independència per actuar fora de les nostres fronteres que ja s’ha vist que aquí no podria tenir. Així s’aconsegueix internacionalitzar el conflicte.

És un espai que pretén aglutinar l’independentisme en un sentit ampli però a nivell local no hi són ni la CUP ni Òmnium, per motius diferents.

– Cert, tan de bo hi fossin. Potser hem de ser més atractius, explicar-nos millor, canviar alguna cosa... Estem en escenaris molt líquids. Ningú té totes les respostes però durant aquest temps sí s’han aconseguit coses perquè s’han despertat moltes consciències. Ara és més clar qui es posiciona de quina manera o d’una altra.

Notícies relacionades