Fotos: Jordi Pascual

Junts per Catalunya enllesteix la seva organització territorial amb la designació de les juntes locals. Un cop passades les primàries, el passat 19 de gener Junts per Sant Cugat es va dotar de la seva junta, coordinada per Marc Ledesma. Hi participen Maria José Mata, Josep Maria Vallès, Elena Degollada i Oriol Peguera, que havien participat a la candidatura liderada per Ledesma, i Gemma Foj i Carles Brugarolas, de la candidatura liderada per Foj. Un cop fet aquest pas, el partit començarà a treballar a la ciutat. En parlem amb el seu coordinador.

– Quin és el pas següent?

– Sant Cugat té la sort que ja ens hem pogut constituir però a Catalunya queden molts nuclis que encara no ho han pogut fer. Els nuclis forts que ja hem fet el pas, farem suport als que no.

– Dues candidatures a les primàries. Com ho interpretes?

– Som un partit amb moltíssima gent, amb idees diverses i moltes ganes de col·laborar. Després de viure l’experiència de les primàries per escollir el candidat a la presidència de la Generalitat, que a Sant Cugat tinguéssim dues candidatures ho vam veure com una oportunitat. A més, el resultat ha estat un mix entre les dues candidatures, el que dona riquesa a la coordinadora perquè recollirà els matisos de les dues.

– Quina diferència hi havia entre les dues candidatures?

– [Dubta] Hi havia una candidatura que tenia una mirada més local i l’altra més nacional. El millor és que el resultat final serà una barreja. És important que hi siguin les dues mirades.

– Els dos representants de la candidatura de Gemma Foj són a la junta com a vocals mentre els de la teva candidatura són responsables d’àrees. Per què?

– Les candidatures havien d’incloure un coordinador, un responsable d’organització, un de política municipal i un d’afiliats i simpatitzants. Dels qui aspiraven al càrrec, el més votat obtenia el càrrec i els altres es quedaven com a vocals. Com que a l’executiva hi ha moltes més funcions que aquests responsables, els vocals acabaran tenint més responsabilitats. Per exemple, tenim el repte de crear sectorials i ells podran coordinar-les.

– Es votava la persona tot i haver dues candidatures?

– Quan redactàvem les ponències ideològiques i organitzatives del partit, va quedar clar que les llistes havien de ser obertes a tot arreu. Totes les persones que superessin el 50% dels vots passen a formar part de l’executiva de forma automàtica.

– Ets jove, 20 anys, i coordines un partit, no les joventuts. Per què et vas decidir a fer el pas?

– M’ho vaig pensar moltíssim. L’equip de persones que tenia al voltant em van animar a fer el pas.

Fins fa poc era el cap local de la JNC, càrrec al qual he hagut de renunciar per ser coordinador del partit. Vaig entrar a la política als 16 anys perquè tenia una vocació municipalista molt gran. Des de petit vaig intentar aportar el meu granet de sorra al Sant Cugat que coneixem avui dia. Des de llavors he après moltíssimes coses perquè les joventuts són una gran escola de formació. Hi fas política a petita escala. Ara m’han donat una oportunitat i l’he aprofitat.

– A la vostra candidatura reivindicàveu la importància de la participació de la militància. Com es vehicularà?

– Els partits generalment tenen l’assemblea com a òrgan suprem. Ara som 160 afiliats i és molt difícil aconseguir una assemblea àgil amb tanta gent. Per això, el primer que farem és dividir el partit en sectorials, en base als interessos de la militància. La idea és que les sectorials puguin aportar i treballar sobre un àmbit. Per exemple, hi pot haver una sectorial de medi ambient i, quan s’hagi de fer una moció d’aquest àmbit, serà aquesta la que tindrà la iniciativa.

– Preparar mocions pot ser més senzill però el grup municipal de l’Ajuntament està sotmès a tempos més ràpids que els d’una agrupació. Com us relacionareu?

– A la candidatura ja teníem membres del grup municipal. A més, per estatuts, tots els regidors i vocals de l’EMD són membres nats de l’executiva local. Per tant, la coordinació serà absoluta. És cert que caldrà treballar bé els tempos per quadrar els terminis per preparar una moció, per exemple.

– La coordinació sembla més fàcil a l’oposició perquè la incidència política és via mocions. Al govern, com us passa a Valldoreix, és més complicat?

– El funcionament és similar perquè el govern també pot presentar mocions. Amb Valldoreix és complicat perquè té el seu propi calendari i el Ple no sempre és la mateixa setmana que a Sant Cugat. Però volem treballar al territori. Tant a Valldoreix com als districtes volem tenir grups d’afiliats que treballin afers d’aquell àmbit territorial. Hem de potenciar el grup de Valldoreix i garantir una bona coordinació amb l’agrupació.

– Quina relació mantindreu amb els representants d’institucions que emanen del món local com l’Àrea Metropolitana, la Diputació o el Consell Comarcal?

– Una de les bases de la nostra ponència organitzativa és que els representants polítics han de rendir comptes als afiliats. D’aquesta manera, els regidors i els representants a altres institucions hauran de tenir un feedback constant. Potser no es pot tenir tanta incidència com amb el Ple municipal però els afiliats han de poder aportar idees també per a l’AMB, la Diputació o el Consell Comarcal.

– Un altre dels objectius que us marcàveu a la candidatura era doblar el nombre d’afiliats. Com?

– No ens gens fàcil. Volem potenciar que cada afiliat en porti un altre. Però hi ha vegades que la pròpia figura del president Puigdemont ja arrossega la gent. Hi ha persones que ens venen a buscar.

– Crear un nou partit suposa apropar-se a gent nova però també perdre’n, amb persones que s’han quedat al PDECAT, han marxat al PNC...

– Junts va néixer amb la voluntat de ser un partit de país. És evident que la nostra idea és que tothom sumi, que ningú marxi. Clar que m’agradaria que alguns companys ara fossin aquí. Però espero que, a mesura que creixi el projecte, se sumin.

– Aspireu a que tornin persones com Mercè Conesa i Lluís Recoder, que van participar a la campanya de Junts a nivell local però que s’han quedat a altres projectes polítics?

– Exacte. No entendria que a les properes municipals tinguessin l’alcaldessa Fortuny fent campanya per una banda, l’alcaldessa Conesa per un altra i l’alcalde Recoder per una altra. El projecte de ciutat que defensen tots tres és exactament el mateix perquè, de fet, han contribuït a construir-lo.

– Us considereu hereus d’aquesta feina?

– A nivell local, evidentment. L’alcalde Recoder tancava la llista de les eleccions del 2019. L’alcaldessa Conesa també va participar a la campanya.

– Reivindicar-vos hereus d’aquesta tasca també us fa ser els responsables de les coses del model de ciutat que alguns partits critiquen. De fet, el propi tripartit fonamenta l’acord en la necessitat de canvi. Què els hi respons?

– Quan estàs 32 anys governant és fàcil que et trobin coses que no agraden. Sembla que el principal incentiu del govern és criticar o haver fet fora al govern anterior. És una forma de justificar el pacte. Però la satisfacció amb Sant Cugat és una percepció generalitzada: quan dius a algú que vius a Sant Cugat, el més normal és que et digui que és una sort. Com diu l’alcalde Recoder, és una ciutat amb cor de poble. Jo m’hi sento orgullós. Tan de bo el govern actual treballés més en aquesta línia i no se centrés tant en criticar l’acció de govern anterior.

– En el treball amb els afiliats també un proposeu teixir vincles amb les enitats. Com es fa perquè no se sentin utilitzades políticament?

– Les entitats se senten abandonades pel govern de la ciutat. És important que se sentin acompanyades i que des de l’oposició puguem fer mocions institucionals que les ajudin. Cal seure a parlar i escoltar-les.

– Hi ha associacions transversals però d’altres més posicionades, com SOS Bosc Volpelleres, per exemple. Sereu selectius?

– Som un partit que volem governar la ciutat i per això hem d’escoltar tothom.

– Un altre dels eixos de treball que us marcàveu a la candidatura és el nacional. Què es pot fer a Sant Cugat per la independència?

– Des del Parlament sembla que es poden fer més coses perquè Sant Cugat és un municipi. Ara bé, els ajuntaments van permetre fer l’1 d’octubre i el 9N. Sens dubte, els municipis són pal de paller per aconseguir la independència.

A nivell de partit, hem d’assolir la màxima entesa possible amb la resta de partits independentistes de la ciutat. Joan Canadell, número 3 per Barcelona, treballa en una estratègia per intentar ensenyar tot allò que podríem fer en el cas que fóssim un estat independent. A petita escala, això ho hem de poder fer a Sant Cugat. És una forma de convèncer més gent.

– Des de l’oposició és difícil i, si parlem del pressupost municipal, l’àrea d’Hisenda està en mans del PSC.

– Per això la necessitat de guanyar l’alcaldia.

– Parles de cara a les eleccions. No hi ha cap opció de trencar el tripartit i arribar a un acord de govern independentista?

– Hi ha hagut diversos punts d’inflexió que no s’han aprofitat, com quan va sortir la sentència. Ells han seguit governant. Dubto que hi hagi cap trencadissa abans d’acabar el mandat.

– Sempre us responen que vosaltres heu pactat amb el PSC a la Diputació.

– A Sant Cugat va guanyar una alcaldessa independentista, amb molta diferència respecte a la resta de formacions. S’hauria pogut entendre amb ERC-MES i juntes haurien sumat més que la majoria absoluta.

En canvi, a la Diputació hi havia tres pactes possibles. L’ideal era ERC, Junts i els Comuns però aquests darrers no volien Junts. Sense la suma dels tres era impossible assolir la presidència. L’altre pacte possible era PSC, PP i Ciutadans. Entre no poder pactar amb ERC i els Comuns i deixar la Diputació en mans del PSC, PP i Ciutadans, vam haver d’escollir el PSC.

– Què respons a les persones que ara critiquen el pacte de la Diputació no només per l’aritmètica sinó també per la imputació de la presidenta i alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, i del regidor de Junts Gerard Figueras?

– Condemnem tota la corrupció vingui d’on vingui però demano que es respecti la presumpció d’innocència.

– Per tant, en cas de demostrar-se, sí s’hauria de prendre alguna acció política en conseqüència?

– Evidentment, la corrupció no és tolerable. Així que, si es demostrés, caldria actuar en conseqüència.

– Heu criticat el govern per manca d’escolta en temes diversos. Però, clar, ells es proposen trencar amb el que s’havia fet fins el moment. No és lògic que tinguin una proposta política pròpia?

– En política pots tenir els teus objectius però no hi ha dret a no dialogar. Un govern amb majoria absoluta hauria, com a mínim, d’escoltar l’oposició. Una mostra és una petició que s’ha reiterat molts cops al Ple: que al torn de precs i preguntes es respongui després de cada pregunta i no al final de totes les intervencions.

– Junts va demanar la dimissió del tinent d’alcaldia Pere Soler a propòsit d’unes declaracions sobre el tribut metropolità. Això no és tensar la corda i dificultar l’entesa?

– Una dimissió es demana per alguna cosa greu. Ell va mentir a la ciutadania i va fer política sobre una cosa que no era veritat. Si ets tinent d’alcaldia d’una ciutat, hi ha coses que no es poden fer. Aquesta era una d’elles. Demanar la dimissió va ajudar a entendre’ns? No. Però fiscalitzar l’acció del govern és responsabilitat de l’oposició.

– Recordo el debat del Ple i sembla que era una cosa de matís. Soler va dir que s’havia negociat perquè es van presentar diversos càlculs del tribut i l’AMB va acceptar-ne el baix. No era una negociació política sinó tècnica, números en mà. De fet, al Ple el propi Soler va dir que potser negociació no era la paraula i que se’n podria fer servir una altra sense canviar el fons: que l’AMB havia acceptat el càlcul baix. Tan greu és això per demanar una dimissió?

– Va ser una decisió del grup municipal i hi tinc tota la confiança. Demanar la dimissió era el millor per a la ciutadania.

– El govern va crear unes comissions informatives especials per debatre les mesures COVID-19 i, encara que és el que demanàveu, vau ser crítics per com van anar. Què els demaneu, llavors, per millorar l’entesa?

– Com a mostra de voluntat d’entesa, que als Plens responguin les preguntes al moment. Seria un primer pas.

– De cara a les eleccions catalanes del 14F, heu arribat a un pacte a nivell nacional amb Moviment d’Esquerres (MES). A nivell local això ha suposat que quatre dels sis afiliats que tenia MES hagin marxat del partit i els dos restants s’hagin compromès a no fer campanya amb Junts. Què en penseu?

– Alguns d’aquests militants assessoren el govern municipal. Possiblement això ha tingut alguna cosa a veure.

– Un dels seus arguments és que Junts és de centre-dreta o dreta i ells són d’esquerres.

– Des de sempre s’ha intentat associar Junts al centre-dreta però el temps ha demostrat que no és així. Per això tenim acords com el de MES, Solidaritat, l’Agrupació Independentista d’Esquerres... Junts es defineix com un partit de centre ampli.

– És fàcil autoubicar-se i, per això, normalment acaben ubicant-te els altres!

– Per això reivindico els pactes, perquè hi ha espais de centre-dreta, com Demòcrates, i d’esquerres, com MES. Som capaços d’aglutinar gent de dretes i esquerres.

– I amb perfils com el de Canadell!

– Clarament liberal. En canvi, Laura Borràs és d’esquerres.

– Creus que s’ha entès el moviment de Puigdemont d’oferir-se a encapçalar la llista un cop ja s’havia escollit Borràs com a presidenciable?

– A les primàries escollíem la candidata a la presidència però no qui havia d’encapçalar la llista. En qualsevol cas, estem parlant del president Puigdemont, que ha transcendit els partits polítics liderant el Consell per la República. És un referent. Que sigui el cap de llista és una forma de reivindicar que la repressió no ens atura i que, mentre mig govern és a la presó, ell segueix lluitant pel mateix que l’1 d’octubre des de l’exili. De fet, l’exili i Europa demostren que Espanya no és un país tan democràtic com alguns es pensaven. És una sort que el president pugui defensar aquestes idees sent el cap de llista.