Neutralitat institucional a la plaça de l’1 d’octubre

Fotos: Jordi Pascual

Mentre el processisme s’encarrega de ressaltar cada cop més totes aquelles fites que lliguen Catalunya a una República etèria, als favorables a la unitat d’Espanya els pica la pell de veure que alguns d’aquests homenatges es propicien des de la mateixa institució repetint com un mantra –obviat per uns i necessari per a altres– allò de la neutralitat institucional. Catalunya, en veritat, no ha guanyat ni una dosi d’autogovern més, ans al contrari, però, potser, ha vist créixer una mobilització social sense precedents, un grau d’apoderament ciutadà que marcarà moltes generacions, per a bé i per a mal, per als que diuen que la protesta social és bona i per als que asseguren qui ha violència i conflictivitat. Tots, malgrat ens pesi, som aquí enmig.

Potser per això els aplaudiments han aturat la sessió plenària durant uns minuts quan el Ple, després d’un ampli debat, per fi s’ha decidit per canviar-li el nom a la plaça del Rei –quin rei?–. Hagués pogut ser plaça de Sotacampanes o plaça de la República –quina República?– però, finalment, ha estat de l’1 d’octubre –quin 1 d’octubre? perquè el portaveu del PSC, Pere Soler, s’ha encarregat d’enumerar efemèrides, des del nomenament de Franco com a cap d’Estat (1936) a la constitució de la República Popular Xina (1949) passant per la fundació de Walt Disney World Resort a Florida (1971); cop de Viquipèdia tot–. “I si ara un grup de ciutadans recollís signatures per tenir una plaça del rei Felip VI, ho acceptarien?”, es pregunta el portaveu de Ciutadans, Aldo Ciprian.

Però més enllà dels debats burxadors, el canvi de nom de la ja plaça de l’1 d’octubre té un element significatiu: És el primer cop que no hi ha un acord ampli en el marc de la comissió de nomenclàtor i en la posterior votació al Ple. Justament la indeterminació de dir a la plaça “de la República” hagués permès que només Ciutadans i PP votessin en contra però, al final, l’opció “de l’1 d’octubre” ha provocat el vot contrari fins i tot d’ICV-EUiA perquè, d’una banda, la manca d’acord i el procediment seguit no és l’adequat –diuen– i, d’altra, potser és molt aviat per decidir-nos per un nom així. “Pot haver una situació més excepcional i més violenta que l’1 d’octubre durant els propers mesos. Tornarem a canviar el nom a la plaça?”, es pregunta el portaveu ecosocialista, Ramon Gutiérrez.

També és curiosa la posició del regidor no adscrit, Dimitri Defranc, que, no devent-se a ningú en concret, ha consultat a través de Facebook i a persones de tu a tu –no ha especificat el triatge– què pensaven d’això de la plaça. Segons diu, uns 115 ciutadans han participat en la seva crida i la immensa majoria han dit que sí al canvi. Així que ha aixecat la mà amb els grups independentistes passant força desapercebut, sigui dit de pas, el seu intent de democràcia directa a falta de deure’s a un programa concret. Potser no era el dia per entrar en debats sobre regidories no adscrites.

És un fita, sí; molt simbòlica, també. Perquè el nom d’una plaça és molt i és poc al mateix temps, tal com ironitzava el president de les Noves Generacions a Sant Cugat, Ignacio Rigau, fa uns dies a la tertúlia política de Cugat.cat amb la proposta boja de fer una “plaza de los perros”. Però l’1-O toca la fibra a molta gent, als membres del Comitè de Defensa de la República (CDR) que van posar una placa provisional durant la Festa de Tardor i al més d’un miler de ciutadans que van signar la petició de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per fer el canvi. Molts d’ells, presents a la sala de plens, quasi no han deixat expressar-se al portaveu del PP, Álvaro Benejam, quan ha començat a parlar de confrontació. Fins que Conesa ha demanat silenci, que el popular ha acabat omplint amb un: “L’alcaldessa s’ha convertit en un adalid de l’independentisme radical.

I és que el seu partit –i Ciutadans comparteix visió– veu que tot això de la independència se n’ha anat de mare a Sant Cugat. Que si l’estelada enretirada per ordre judicial, que si la pancarta a l’Ajuntament, llacets –bosses de brossa, en llenguatge de Ciprian– per tot arreu... I per això no ha dubtat a presentar una moció demanant la neutralitat dels treballadors i de la institució amb el desenvolupament d’una ordenança o reglament que ho regulés tot plegat. Devia saber-ho de partida, però la proposta ha pegat la volta com una truita gràcies (o per culpa de) a una esmena a la totalitat de PDECAT-Demòcrates que combina una neutralitat que, diuen, ja es produeix amb la llibertat d’expressió dels treballadors. El regidor d'ERC-MES Èric Gómez ha anat més enllà en la crítica acusant els populars d'hipòcrites per plantejar una neutralitat que, diu, ells no respecten en altres institucions.

El debat ha sigut força filosòfic. “Què és neutralitat?”, ha etzibat la portaveu de la CUP-PC, Núria Gibert, “crec que la confonen amb pensament hegemònic”. Mentre Gramsci ha tret el cap al Ple –i Bauman totalment perquè la cupaire l’ha citat en una altra moció–, Soler ha intentat posar un to racional per dir: “Hi ha gent cohibida quan veu que qui l’atén porta un llaç groc, és així”. Al final, cohibit o no, Benejam no se n’ha sortit amb la seva, com tampoc ho ha aconseguit amb la moció per rebutjat els “actes vandàlics” d’Arran, que ha acabat reconvertida, també gràcies (o per culpa de) a PDECAT-Demòcrates, en una moció per rebutjar qualsevol acte vandàlic. Al parer de Benejam, per cert, els mitjans som una mica còmplices de tot plegat en donar veu al col·lectiu juvenil de l’esquerra independentista.

Massa tard per tenir aplaudiment d’un públic que potser ja era a casa dormint però, per si faltava alguna discussió sobre el procés i les seves derivades, la darrera moció debatuda ha sigut la de la CUP-PC per donar suport als CDR. La cosa ha anat des del “turbas violentas” de Ciprian al “volen anul·lar discrepàncies polítiques” de Benejam passant per “l’han aconseguit despertar el nacionalisme espanyol representat, sobretot, per Ciutadans” de Soler. Tots tres grups han votat en contra, com també ho ha fet ICV-EUiA al·legant que el moviment tot just està en construcció i no se sap com evolucionarà. On taronges i populars veuen violència i coaccions, els independentistes veuen mobilització popular pacífica i lloable, tant lloable com perquè l’Ajuntament hi doni suport, com finalment ha passat.

El Ple de maig ha estat tant processita com llarg (8 hores). Potser hi ha molts detalls perduts després de tantes hores però queda clar que el simbolisme ha primat molt. Avui dia, segons les mocions aprovades, tenim un Ajuntament neutral, que condemna el vandalisme, dóna suport al CDR i té una plaça de l’1 d’octubre. Hi ha a qui tot això li sona incoherent i segueix demanant neutralitat, potser per un hipotètic discurs que pugui fer l’alcaldessa a la plaça que ara honora el referèndum. Hi ha qui entén, però, que tot això entra dins de la política municipal, d’allò que es fa al Ple un cop al mes. Així que fins el mes que ve.

Notícies relacionades