Foto: Jordi Pascual

“Hi ha una època obscura del creixement de la ciutat que ens està costant molts diners”, va etzibar Pere Soler, regidor socialista en el darrer Ple municipal. No era per a menys. La sessió plenària de juny portava sis punts de l'àmbit de l'urbanisme, cinc d'ells tenien vinculació amb accions realitzades a la ciutat a finals del segle passat. Conflictes judicialitzats mal tancats que han costat milers d'euros als ciutadans en advocats i acords extrajudicials per evitar acatar sentències molt pitjors per a la caixa municipal.

La Costa del Golf i els estudis de detall

La primera de les accions era l'aprovació d'un estudi de detall referent a l'àmbit de Can Bellet, Can Canyameres i La Guinardera. L'expedient urbanístic no es remunta gaire en el temps ja que es tracta d'una edificació nova que es vol fer a Volpelleres, a l'Avinguda Can Bellet. Ara, el motiu pel qual un estudi de detall –figura urbanística obsoleta però que encara s'utilitza en el desenvolupament de planejament vell– va arribar al Ple és un altre, la Costa del Golf.

Tal com va explicar aquest diari, l'aplicació d'un estudi de detall per a construir la casa de l'extenista Àlex Corretja a la urbanització a les faldes de Collserola va portar tot un conflicte judicial amb la demanda d'uns veïns i diversos intents fallits de canviar l'ordenament per ajustar-lo a la realitat. La justícia va anul·lar la llicència d'obres per estar basada en un estudi inadequat. Per evitar enderrocar la casa i haver de pagar una indemnització, el consistori va aprovar un acord extrajudicial de 600.000€ amb els demandants.

D'aquest cas es va engegar una comissió informativa especial per tal d'esclarir els fets i recopilar informació. Ja en la seva fase final, l'única conclusió que s'ha fet pública fins el moment ja ha estat aplicada. És, justament, que qualsevol estudi de detall que s'hagi de fer ha de passar pel plenari, no només per Junta de Govern, perquè tots els grups municipals siguin partícips de la decisió.

El constant intent de protecció de Torre Negra

En l'onada de creixement de la ciutat també hi va haver l'intent del consistori de protegir Torre Negra pels seus valors naturals declarant-la sòl no urbanitzable. En l'operació, però, es van trobar una gran oposició d'alguns propietaris i, sobretot, el promotor Núñez i Navarro. Des dels anys 1990 l'empresa intenta fer promocions immobiliàries en l'àmbit i cada intent de protecció acaba als tribunals amb males notícies per a l'Ajuntament.

Les darreres sentències evidenciaven que l'al·legació de motius mediambientals en la protecció de Torre Negra no eren vàlids i de facto la protecció quedava anul·lada. Immediatament després a les darreres dues sentències, rebudes en els darrers mesos, Núñez i Navarro va impulsar un nou pla per edificar a la zona, quedant edificis a prop del Pi d'en Xandri.

El Ple de juny va aprovar per unanimitat començar novament la designació de Torre Negra com a sòl no urbanitzable perquè, sinó, en un termini de dos mesos la proposta de Núñez i Navarro entraria en vigor i hi hauria via lliure per a la construcció a la zona. El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Damià Calvet, va defensar l'operació com a necessària per seguir intentant protegir Torre Negra declarant-la ara sòl no urbanitzable ordinari.

L'oposició, novament, va criticar que alguna cosa va fallar en els inicis del conflicte i això ha repercutit en una constant lluita judicial cara. Ferran Villaseñor, d'ERC-MES, també va demanar no simplificar el conflicte reduint-lo a una guerra entre l'Ajuntament i Núñez y Navarro. Calvet, a més, va prendre el compromís de reunir-se amb la resta dels propietaris properament.

La reparcel·lació del Turó de Can Mates

Al juliol passat el consistori va rebre una sentència que anul·lava el Pla d'Actuació Urbanística de la part industrial del Turó de Can Mates. En aquell moment, Calvet, que s'ha erigit com una mena de salvador de l'urbanisme de la ciutat, va dir que pretenia tancar el conflicte aquest mateix any. Per això, el govern portava a aprovació en el Ple l'acatament de la sentència, amb l'adaptació de l'ordenament a la realitat física existent i amb acord amb els propietaris. El problema rau en la càrrega dels anomenats sistemes generals als propietaris mentre que la justícia, atenent-se a la llei d'aquell moment, diu que hauria d'anar a càrrec de l'Ajuntament.

Can Mates va ser un dels espais de creixement natural de la ciutat un cop descartada Torre Negra. Ara els santcugatencs hauran de pagar 8'5 milions d'euros arran d'un acord entre Ajuntament i propietaris per retornar els diners d'aquests sistemes generals abonats pels propietaris. L'actuació amb què Calvet vol posar punt i final al conflicte es va aprovar amb els vots a favor del govern i l'abstenció de l'oposició en bloc, que, alhora, demanava responsabilitats.