Passen les eleccions, segueix l’interrogant però amb una extrema dreta crescuda

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. “Què pretenen que votem fins que tinguin el resultat que volen?ˮ, es preguntava l’altre dia un home a la cua d’un establiment qualsevol. I el 10N ens ha abocat a una governabilitat tan difícil com la que va deixar el resultat electoral del 28A, això sí, ara amb l’extrema dreta ostentant la tercera posició al Congrés. Així que no es descarten uns nous comicis si no canvia el guió.

Els apoderats de Vox han sigut el gran tema de conversa entre els altres apoderats santcugatencs: “Doncs jo no l’he saludat, què vols que et digui?ˮ, “sí, han vingut un parell però han marxat després de fer una ulladaˮ, “menys mal que no han vingut a aquest col·legiˮ... L’extrema dreta ha esdevingut l’elefant a la sala, aquell ésser desconegut però massa present que no saps si obviar, intentar desmuntar des de la racionalitat o des de l’emoció.

A Sant Cugat 2.742 persones han optat per aquesta opció política, 615 més que mig any enrere malgrat la davallada de participació, contribuint així als dos diputats ultres que envia la circumscripció de Barcelona cap a Madrid i que han estat aplaudits com pocs quan Santiago Abascal els ha anomenat al discurs que ha fet en la nit electoral. Una nit que a Can Vox ha estat acompanyada de càntics d’“a por ellosˮ.

Però Sant Cugat no ha optat per fer créixer els discursos de la dreta favorable a la unitat d’Espanya sinó que n’ha redistribuït –i extremitzat– els vots. El PP s’ha recuperat i Vox s’ha beneficiat d’una patacada sense precedents a Ciutadans, un partit que ha passat de cinquena a setena força entre les dues cites electorals perdent més de la meitat del suport. En total, un espai polític que es manté al voltant del 20% que porta comicis i comicis ocupant.

Així que, com sempre que hi ha comicis espanyols, la ciutat ha afrontat les quartes generals en quatre anys demostrant que Catalunya vota diferent que la resta de l’Estat i que Sant Cugat també és una excepció a l’Àrea Metropolitana. L’independentisme ha superat per primera vegada el 50% dels suports en unes estatals i, alhora, les forces d’esquerres sumen molt més que les de dretes.

 

Arran d’un 10N en què tots els partits que han obtingut diputats per Barcelona han perdut votants a Sant Cugat excepte la CUP, PP, Junts i Vox (per aquest ordre), hi ha qui es posa a valorar ajuntat la clau local i l’estatal. Quin preu ha tingut el pacte de govern municipal? El posicionament abstencionista del PSC en l’eix nacional al municipi els ha jugat a favor o a la contra?

Però segurament és ingenu pensar que la nostra petita política municipal té grans efectes sobre la resta. Que en té? Segur. Que és determinant? Estaria per veure. Perquè des de la sentència del judici del procés, que indubtablement estava en el rerefons de tot plegat, els moviments polítics a nivell nacional han estat tan latents i sobreactuats que potser no és massa àgil pensar que la davalla d’ERC i PSC i només en vots totals però no en percentatge de Junts es deu al que pogués passar al Ple passat.

La tranquil·litat de la jornada als col·legis electorals ha topat de ple amb l’esglai del resultat i amb, de nou, els discursos excessivament victoriosos per part de gairebé totes les bandes, com obviant que el pacte serà necessari si es vol un govern. Al 10N vam arribar amb un interrogant. Ara han passat les eleccions i l’interrogant segueix.

Notícies relacionades