Fotos: Jordi Pascual

És el vicepresident de Societat Civil Catalana i membre de l’agrupació de Sant Cugat. Pepe Domingo va ser la cara visible del col·lectiu quan en el Ple de gener es va debatre una moció sobre els actes dels joves d’aquesta entitat a la Universitat Autònoma de Barcelona i la resposta que van rebre per part d’altres estudiants. Va ser també una de les veus del col·lectiu quan van demanar la retirada de l’estelada de la plaça Lluís Millet, posteriorment reubicada a la plaça d’Octavià; un assumpte que va acabar als tribunals donant la raó a Societat Civil tot i que amb un recurs presentat pel consistori. Un cop passat el terratrèmol dels darrers mesos, Domingo parla amb elCugatenc sobre tots aquests esdeveniments, l’independentisme i els objectius de la seva entitat.

– Després de tot aquest temps de debat i ja sense estelada a cap espai públic, esteu satisfets?

– La ciutat ha guanyat en neutralitat i pluralisme. Defensàvem que l’Ajuntament no pot prendre partit. No estem en contra que la gent fiqui l’estelada o qualsevol altra bandera al seu domicili. Creiem, per tant, que tenim un Ajuntament millor, més neutral i més de tots.

– Vau demanar una revisió de la sentència perquè inicialment només s’indicava que la bandera no podia anar ubicada a la plaça Lluís Millet. Llavors la jutgessa va esclarir que no podia ser-hi a cap lloc públic. Tot i això, el govern manté un recurs per tenir una nova sentència que els sigui favorable.

– No prosperarà. És impossible amb la jurisprudència que hi ha, i l’Ajuntament ho sap. La jutgessa no ha pres una decisió estranya. Un Ajuntament no té llibertat d’expressió; la tenen els regidors, no la institució. Això no és nou d’ara. El Tribunal Constitucional ja va dir fa 20 anys que les administracions no tenen llibertat d’expressió perquè han de representar a tots.

Aquesta decisió la van prendre sabent que era il·legal i contrària a una part de la població de Sant Cugat. Els símbols que ha d’haver als espais de titularitat pública i edificis oficials són els que representen a tots. L’única forma de determinar que un símbol és de tots, ens agradi o no, és que sigui oficial. A Catalunya n’hi ha dos, la bandera d’Espanya i la senyera. A Sant Cugat també la santcugatenca. Tot i que no és obligatori, com som membres, també podem posar la bandera de la Unió Europea.

Hi ha molta gent que legítimament defensa un símbol com a seu però no és el de tots. Això ho han d’entendre els independentistes. A l’igual que jo podria tenir un símbol que representés l’unionisme i no estaria legitimat per fer que l’Ajuntament fiqués aquest tipus de símbols.

– En aquest cas és un assumpte identitari però l’Ajuntament fa altres mostres de llibertat d’expressió com a institució. Per exemple, l’any passat va ser el primer en què va penjar de la façana la bandera de l’arc de Sant Martí en el dia de l’orgull LGTB. Això no és també recurrible seguint aquesta argumentació?

– Si algú vol recorre-ho, ho pot fer. Així i tot, el dia de l’orgull LGTB és un únic dia. Molta gent pot entendre que aquell dia està bé. El problema és que l’estelada es va posar amb caràcter permanent.

"L’estelada no és un símbol pacífic perquè expressa una ideologia que no és la de tots els santcugatencs"

– O sigui, que si hagués estat només un dia no haguéssiu presentat el recurs?

– Entenem que no havia de ser-hi perquè és un símbol conflictiu. Si hi ha un dia de la solidaritat amb el poble saharauí o contra la violència masclista i els grups polítics acorden penjar un símbol, és correcte. El problema és que l’estelada no és un símbol pacífic perquè expressa una ideologia que no és la de tots els santcugatencs. Tots sabem que aquest símbol no és pacífic i no tenen per què posar-lo.

Finalment han posat la senyera, nosaltres defensàvem la senyera o la santcugatenca. També podia ser la bandera d’Espanya. Són símbols oficials amb els quals ens sentim representats i pels quals ningú pot dir que l’Ajuntament és partidista.

– Així i tot, si ara es posés la bandera espanyola a plaça d’Octavià, hi hauria molta gent que, tot i sent un símbol oficial, se sentiria incòmoda.

– La diferència és que està emparada per una llei. Si a l’Estatut es digués que l’estelada és el símbol de Catalunya, no tindríem problemes.

– Això no treu que hi hagi gent que es pugui sentir exclosa.

– Però el símbol oficial és el que és. També hi ha gent que no accepta la senyera o la bandera europea, tot i que no és oficial. Són símbols emparats per la Constitució i l’Estatut. No hi ha cap llei que justifiqui que les institucions de Catalunya han de tenir un símbol partidista. Pensem que hi ha molts partidaris del Partit dels Socialistes a Sant Boi de Llobregat, justifica això que es fiqués la bandera socialista a l’Ajuntament?

– El PSC és un partit i en el cas de l’estelada s’hi poden sentir identificats diversos.

– Però hi ha molts més partits socialistes i el seu símbol és el puny i la rosa, que varia en funció de si li fiques una estrella o no. Passa el mateix, per exemple, amb la bandera comunista. També hi ha diverses estelades però hi ha una que aglutina tots els partits, que és la que té el fons blau. Per tant, és una bandera de partits.

– En plural. I fins i tot pot haver algú que no s’identifica amb cap partit que se senti identificat amb l’estelada.

– Però no parlem d’això sinó de la neutralitat de les institucions i els espais. Posar aquest símbol, segons els tribunals, va en contra del pluralisme polític que han de respectar els ajuntaments. No té cap sentit que hi hagi una bandera cedida per una associació independentista posada per l’Ajuntament a un espai públic. Si Societat Civil donés la seva bandera al consistori perquè la posés a la plaça d’Octavià, estaria malament tot i que hi ha diversos partits que ens donen suport. Segur que hi hauria molta gent independentista que no ho acceptaria.

Les institucions no poden prendre partit, és un principi bàsic de la democràcia. De fet, tot això ho vam començar en períodes electorals perquè enteníem que quan hi ha eleccions les administracions no poden prendre partit. Quan jo he estat d’observador internacional a països amb condicions democràtiques febles com El Salvador o Bolívia, el primer que em feien posar a la llista és si havia observat algun símbol partidista o ideològic als edificis oficials. Posar símbols condiciona.

Si vaig a un poble del interior i veig que a l’Ajuntament hi ha una estelada, m’estan dient que el consistori és independentista. La gent que no ho és pot sentir-se incòmoda. A més, pot limitar la participació: Com participaré o votaré jo a una llista en un municipi que ja ha dit que és independentista?

– Què et semblen les accions que va sofrir l’estelada després de ser col·locada a plaça d’Octavià? Un dia va aparèixer despenjada i estripada, un altre es va serrar el pal...

– Malament, ho hem condemnat. Defensem l’ordre legal i s’han de respectar les resolucions judicials. Ningú es pot prendre la justícia per la seva mà. L’alcaldessa havia d’ordenar la retirada, no altra gent que ho fes pel seu compte.

– N’heu pogut parlar amb l’alcaldessa i el govern?

– Ho vam fer al principi. Va acudir la nostra coordinadora local, Maria José Argerich, per reunir-se amb el grup municipal. Vam dir que no volíem tenir l’estelada i que recomanàvem posar la santcugatenca. També vam advertir que posaríem un recurs en cas que no es retirés la bandera. No vam trobar cap suport a aquesta decisió; tot el contrari, creiem que va ser objecte de burla com si fos una petició inconsistent. Li vam dir que guanyaríem el recurs però que preferíem no haver-lo de fer. No ho va acceptar i el resultat és el que és.

– Un altre dels darrers temes que ha situat Societat Civil a l’agenda mediàtica va ser el debat al Ple sobre els actes dels joves de l’entitat a la UAB. Va ser un dels debats més tensos de les darreres sessions. Què et va semblar?

– Estàvem molt empipats. En aquest tema no vam prendre partit ni en la moció a favor ni en contra; no li vam demanar a ningú que presentés cap proposta. Els fets de la UAB ens semblen molt greus perquè hi ha certa gent que considera que un espai públic com la universitat és seu. La presència d’un col·lectiu d’una altra ideologia és considerada una provocació per part d’aquesta gent. La resposta és violenta. Les cinc vegades que els joves de Societat Civil han posat una carpa a la UAB han estat objecte de coaccions, amenaces i violència.

Ho vam denunciar al rectorat. Sembla que ara comença a entendre que té un problema amb un col·lectiu de falsos antifeixistes que volen fer seva tota la universitat. A la moció del PP i Ciutadans es demanava solidaritat amb el grup que era objecte d’agressions i coaccions. És democràticament insostenible que això es respongui per un altre grup en una contramoció dient que som feixistes i que fem apologia del genocidi i demanant suport als grups que estaven coaccionant i anant contra la llibertat d’expressió dels altres.

Per això vam presentar la denúncia a la Fiscalia. Enteníem que l’única raó de ser d’aquesta contramoció era l’apologia de l’odi. Es justificava l’odi i la discriminació d’un grup per la seva ideologia. Això està penalitzat a Espanya i a mig món democràtic. No sé quin recorregut tindrà la denúncia però no l’haguéssim posat si ERC-MES hagués retirat la moció, tal com els vam demanar. No volem ser d’una manera constant als tribunals, només volem exercir pacíficament el nostre ideari sense cap tipus de coacció.

"La resposta a la carpa de Societat Civil tenia el suport de grups que ara mateix són investigats per coaccions i incitació a l’odi"

– En el Ple alguns grups van argumentar que respondre a una carpa també està emparat per la llibertat d’expressió.

– Si la resposta és proporcional i en el terreny de les paraules, sí. En aquest cas, la resposta tenia el suport de grups que ara mateix són investigats per coaccions i incitació a l’odi. ERC-MES demanava que l’Ajuntament donés suport a aquests grups.

– Una cosa és que estiguin imputats i una altra que en l’acte de Societat Civil fessin algun acte reprovable. Uns dieu que van haver coaccions i actes violents mentre els altres diuen que éreu vosaltres els que estàveu acompanyats de neonazis.

– La seqüència va se la següent. Primer els joves de Societat Civil van posar una carpa a la mostra d’entitats de la UAB. Als 20 minuts ja estaven rodejats, un noi va trencar la bandera d’Espanya i la exhibir un cúter. Quan els joves de l’entitat ho van recriminar, van començar els crits de “feixistes” i “la UAB sempre serà nostra”. Van haver de recollir la carpa i retirar-se.

El segon dia van decidir posar una altra carpa a Ciències Polítiques. Aquell dia el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) va convocar una concentració de resposta. Primer va ser el SEPC i quan no va voler identificar-se amb aquest tema, es va crear la Plataforma Antifeixista. A la contraconcentració hi havia estelades i, per sorpresa, van aparèixer uns fatxes nazis que es van ficar entre el SEPC i nosaltres. Nosaltres mai vam pagar a aquesta gent, no la coneixíem. Els que sí els coneixien eren els falsos antifeixistes.

Els joves de Societat Civil pateixen el SEPC a la UAB però els feixistes no sabien qui eren, encara no ho saben. Llavors es va crear una història per la qual els joves de SCC eren amics dels feixistes. Nosaltres vam dir a la policia que no teníem res a veure amb aquesta gent i vam demanar un cordó policial per separar-nos d’ells. Qui va col·locar aquesta gent al mig? Després vam saber pels falsos antifeixistes que són el grup bastió de Sabadell.

El fals antifeixisme i l’independentisme estan molt contents pensant que nosaltres som l’extrema dreta. Si som l’extrema dreta, som la púrria. Però no és així. No tenim cap coneixement d’aquests grups, som demòcrates. Respectem el dret dels independentistes a posar-hi tot tipus de carpes perquè legítimament diguin el que pensen. Ara, exigim a la UAB que nosaltres també puguem expressar amb normalitat la nostra ideologia.

– Així i tot al Ple la CUP-PC va mostrar el llibre Desmuntant Societat Civil Catalana de Jordi Borràs en què s’explica que l’entitat té vincles amb el feixisme. Aquest argument, per tant, no és inventat sinó que té com a mínim una base documental.

– La lògica de Jordi Borràs és que si ara tu i jo ens fem una foto, suposant que ets independentista, jo tindré vincles amb l’independentisme. Utilitza fotos com a tesi. L’altre dia a Dolores Ajenjo li va dir que era d’extrema dreta perquè va anar a una manifestació a favor de la Constitució i en la foto sortia al costat de dues persones que diu que eren d’extrema dreta. Jo he patit aquest tipus de periodisme perquè al llibre hi ha dos paràgrafs dedicats a mi.

Un va ser a la primera manifestació que va fer Societat Civil Catalana a Tarragona en què vaig aturar un grup de gent que caminava en formació i amb banderes que no em van agradar. Els vaig aturar i em vaig guanyar l’enemistat d’aquell grup. Després em vaig assabentar que a una pàgina de Democracia Nacional van penjar un vídeo en què jo apareixia per condemnar el tracte que havien rebut de Societat Civil. L’independentisme ho va interpretar diferent. VilaWeb ho va publicar amb el titular “Societat Civil Catalana pacta amb nazis”. Ho vaig denunciar i ho vaig guanyar amb un dret a rectificació. Aquesta és una de les icones que té Jordi Borràs.

L’altre cas que m’afecta ve arran que un amic meu va dibuixar un còmic de la història d’Espanya per a una editorial. Em va convidar a la presentació, en què hi van anar 200 persones. No era feixista, tenia el suport de Som a temps, que en el seu moment va tenir el suport del PSC, UDC, PP, Ciutadans... Així i tot, mai he tingut cap vincle amb aquesta gent perquè són massa de dretes per a mi. Una web dretana va publicar aquest vídeo en què se’m veia entre el públic. Jordi Borràs va dir que jo era d’extrema dreta perquè havia anat a l’acte. La gran prova és que era a la fila 86 veient un amic meu. Ell, de fet, és d’esquerres i va fer el llibre per encàrrec professional.

"Tot és una gran patranya perquè tots tenim alguna foto inadequada"

Tot és una gran patranya perquè tots tenim alguna foto inadequada i no per culpa teva. L’altra història és la del Josep Ramon Bosch, que va acompanyar el seu pare a un acte. El seu pare era franquista, com també ho era el pare de Lluís Llach o el propi Llach en la seva joventut. Podem dir que Junts pel Sí té vincles feixistes perquè el pare de Lluís Llach era franquista? El mateix dia de la carpa de Societat Civil a la UAB Jordi Borràs presentava el seu llibre a la universitat. Una part dels nois que van sortir de la presentació van anar a intentar trencar la carpa. Ell té moltes fotes amb gent condemnada per terrorisme. Puc dir que és amic de terroristes? No, no seria just.

Ara mateix tenim alguna demanda per defensar el nostre dret a l’honor en contra d’alguns europarlamentaris que han justificat la seva intenció de treure’ns el premi de ciutadà europeu amb el llibre.

– I contra el llibre no heu presentat res?

– És complicat perquè el llenguatge que utilitza és el·líptic. El pròleg del David Bassa, actual cap d’informatius de TV3, sí és denunciable. Diu que en cap país europeu s’hagués permès una associació com la nostra que diu que té vincles amb l’extrema dreta. Al llibre fa interpretació de dades i judicialment és difícil perquè preval la llibertat d’expressió. Neguem els vincles.

L’única prova és aquest llibre que es va encomanar per part del Grup Barnils per desmuntar Societat Civil Catalana. Significa que ho van fer expressament per intentar desmuntar-la però no justifica de cap de les maneres els nostres vincles.

"El franquisme ens ha fet molt mal a qui defensem la unitat d’Espanya"

– Recordo especialment del debat al Ple el moment en què et vas dirigir a Ramon Gutiérrez d’ICV-EUiA, a qui li vas dir que et pesava el posicionament que havia pres el seu partit perquè ideològicament dius que és un partit proper a tu en l’eix dreta-esquerra. Significa això que a l’unionisme li falta un partit d’esquerres com ICV-EUiA?

– El franquisme ens ha fet molt mal a qui defensem la unitat d’Espanya perquè molta gent els associa. Molts dels exiliats que van fugir pels Pirineus eren espanyols i volien la unitat d’Espanya. Pau Casals portava la bandera de la república a la caixa del seu instrument, per exemple. Per tant, hi ha molta gent d’esquerres que vol la unitat. Hi ha la idea absurda que qui defensem la unitat som de dretes, sobretot a Catalunya.

A mi em dol perquè vinc d’aquest sector ideològic. De fet, quan vaig militar a Ciutadans vaig deixar el partit al 2009 quan es va produir una dretització. Jo apostava per un partit de centre-esquerra. És necessari un partit més desacomplexat nacionalment per part de l’esquerra. No sé si els que hi ha ho podran canviar. Per això em va doldre tant el posicionament d’ICV-EUiA, i així els ho vaig comentar al final del Ple, perquè havien condemnat sense conèixer.

– A nivell de Catalunya tenim un govern que camina cap a la independència amb una majoria absoluta parlamentària que li dóna suport. Què es pot fer per aturar-ho tal com voleu a Societat Civil?

– Conscienciar la gent que la independència no és positiva, només pot fer mal. El procés ja ens fa mal i, si algun dia es materialitzés –crec que no–, l’aposta independentista seria un desastre.

– D’una banda diuen que quedar-se a Espanya seria un desastre i d’altra dieu que la independència seria un desastre...

– Ara som a Espanya i no és un desastre. Tenim una renda alta, un PIB altíssim, una societat que fins ara estava més o menys cohesionada, unes relacions comercials amb la resta d’Espanya, uns vincles familiars i socials... L’altre dia una enquesta per GESOP demostrava que gairebé un 80% de la població catalana té vincles amb la resta d’Espanya. A més, socialment no hi ha res que justifiqui la independència: els primers 10 cognoms a Catalunya són els mateixos que a Madrid.

L’única raó de ser és la lingüística però el català és la llengua materna de prop del 30% de la població mentre el 55% dels catalans tenen com a llengua materna el castellà. Fa poc vaig dir a Catalunya Ràdio que l’independentisme és un moviment de rics –classes mitjanes i altres– i rural però no és generalitzat a la població. Els pobles arriben a la independència quan hi ha una majoria sòlida, a Catalunya no existeix.

– També es parla molt de la judicialització de la política, què en penses d’aquest concepte?

– Si hi ha un delicte, es pot recórrer i hi haurà sentència. Els càrrecs públics tenen un mandat constitucional que han de complir.

"El mandat democràtic a Catalunya és la Constitució i l’Estatut"

– A l’altra banda, però, diuen que hi ha un mandat democràtic emanat de les eleccions del 27 de setembre.

– El mandat democràtic a Catalunya és la Constitució i l’Estatut. La gent s’oblida que al 2006 es va votar un Estatut, amb una part mínima que va corregir el Tribunal Constitucional. La raó de ser del marc vigent és l’Estatut. El mandat democràtic diu que les vies per reformar l’Estatut són les que marca ell mateix. Això té el suport de les urnes. Els articles de reforma de l’Estatut no han estat retocats pel Constitucional. Amb quina justificació poden dir que això ja no val?

No hi ha hagut cap partit en els darrers comicis que hagi dit que no respectaria el marc jurídic. Tenen dues formes per canviar l’autonomia: reformar la Constitució o l’Estatut. No tenen prou majoria per canviar això, ni la llei electoral, que precisa de dues terceres parts del Parlament. En canvi unes suposades eleccions plebiscitàries diuen que justifiquen fer una llei de transitorietat que deixa sense efecte la Constitució i l’Estatut, que sí han tingut el suport del poble català amb referèndums legals i vinculants.

– O sigui, que el referèndum no ha de ser sobre la independència sinó sobre si canviem l’Estatut?

– Lògicament, és l’única via. I ja es veurà si es produeix el canvi o no. Però com no tenen la majoria per canviar-lo, en una suposada majoria que no és social intenten encetar una altra via. L’independentisme basc també era majoritari, va anar al Congrés per intentar canviar el model, no es va acceptar i han acceptat que la via per canviar-ho és l’Estatut.

No hi ha cap país europeu que ho accepti. El Tribunal Constitucional alemany ha negat el dret a consultar sobre la possible independència a Baviera. Al Veneteo exactament igual. En règims similars al d’Espanya tot queda clar, la sobirania és de tot el poble i es reforma amb tot el poble. No és el cas d’Escòcia perquè tots sabem que té un estatus molt diferent.

"Volem conscienciar la població i per això fem carpes a les places d’Octavià, Quatre Cantons i Lluís Millet"

– Els darrers moviments de Societat Civil a Sant Cugat han sigut bastant a la contra, és a dir, en tenir l’estelada vau presentar el recurs i en haver una contramoció d’ERC-MES vau actuar. Què hi ha de la part constructiva?

– El 19 de març tenim una manifestació a plaça Urquinaona a Barcelona. Aquí hem fet la proposta de posar la santcugatenca. Volem conscienciar la població i per això fem carpes a les places d’Octavià, Quatre Cantons i Lluís Millet. La nostra proposta és seguir junts amb Espanya i demostrar els avantatges, hem nascut per això. Ens encantaria no haver de fer aquest tipus de propaganda. Hem fet actes defensant el sistema de pensions, a favor del sistema nacional de salut, sobre el marc econòmic espanyol i els avantatges per a Catalunya...

Fem molta tasca informativa i en aquest cas ha estat així perquè la primera proposta per part de l’Ajuntament ha estat equivocada. Vam parlar amb ells abans de judicialitzar l’assumpte. A banda d’això, els dies de festa som al carrer. Molta gent ens dóna suport i ens diu: “Per fi hi sou”. Hi ha molta gent a Sant Cugat i arreu de Catalunya que creu que la presència de l’unionisme no és suficientment clara als espais públics en comparació amb la força real. Hi ha un complex per expressar la nostra idea i nosaltres facilitem dir-ho.