Foto: Localpres

*APUNT: El govern municipal assegura que es negocia una prórroga del contracte amb l'IMPSOL per intentar recuperar els solars de La Floresta abans del 2020 tot i que no és així com queda estipulat al pressupost aprovat pel Consell d'Administració de Promusa aquesta setmana. En aquesta notícia amplien la informació.

La CUP-PC ha denunciat en una roda de premsa prèvia a la reunió del Consell d’Administració de l’empresa pública d’habitatge, Promusa, que el pressupost del 2019 preveu la venda definitiva dels terrenys de La Floresta. Es tracta de quatre pastilles que havien entrat en un conveni de finançament amb l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) que, a final de comptes, explica Xavier Humet, el seu representant al Consell, suposen una pèrdua patrimonial en haver estat venuts per 1,9 milions mentre el valor patrimonial registrat era de 3,8 milions, tal com figura a l’Acord sobre els criteris per a la gestió de les finques venudes a l’AMB i els solars edificables de Promusa.

La transacció s’entén dins d’un acord amb l’IMPSOL per aconseguir finançament en forma de préstec a canvi de la possible compra de terrenys per part de l’ens metropolità. Promusa ha renunciat a tornar la part del préstec (que amb IVA ascendia a 3,9 milions, 3,2 sense l’impost) corresponent als terrenys florestans i, a canvi, perd la propietat i la capacitat de gestió dels terrenys. El paquet també incloïa dos altres terrenys a l’avinguda Francesc Macià i al carrer Jeroni de Pujades –on es farà la propera promoció d’HPO– que sí han estat recuperats per l’empresa pública després de pagar més de milió i mig de préstec amb un interès de 200.000 euros. “Ha estat una mala gestió també com a préstec ja que l’interès és desmesurat”, valora Humet.

Els cupaires qualifiquen l’operació d’una “mala venda” i expliquen, contradient allò que defensava el tinent d’alcalde d’Urbanisme quan l’any passat ja van advertir de la situació, Damià Calvet, que no està garantit que l’IMPSOL faci una promoció de lloguer ja que fins el moment totes les que ha fet són de venda o de lloguer en opció a compra. Es tracta, per tant, de 177 habitatges que Promusa no podrà gestionar. La CUP-PC aprofita l’avinentesa per demanar un sanejament de l’empresa i més inversió en habitatge públic.

L’empresa pública ha estat una disputa constant, més encara des que la situació de l’habitatge a Sant Cugat s’ha agreujat. Promusa és la principal aposta de l’Ajuntament per fer front a la necessitat de protecció oficial al municipi. Des que l’ens es va crear l’any 1989, ha construït un total de 1.810 habitatges de protecció oficial (HPO), un 70% dels quals són de venda. Dels restants, un 15% (272) són de lloguer general, un 13% (235) de lloguer jove i un 2% (38) per a gent gran. Actualment es construeixen 42 nous habitatges per a gent gran a l’avinguda Rius i Taulet i la proposta pressupostària del govern de cara a l’any vinent contempla una nova promoció de lloguer general. Amb aquestes xifres, que no han aconseguit arremetre l’exclusió residencial, el debat polític està servit.

El debat polític sobre el model de l’empresa pública

L’empresa pública està formada per dos òrgans de govern. D’una banda, la Junta General, que és coincident amb el Ple municipal. D’altra, el Consell d’Administració, sota la presidència de l’alcaldessa, Carmela Fortuny; la sotspresidència de la tinenta d’alcalde d’Habitatge, Susanna Pellicer; 13 vocals, un per cada partit polític amb representació al Ple –sense les regidories no adscrites–; dos membres del govern; un representant de l’EMD de Valldoreix; el director de l’Agència Catalana de l’Habitatge, Jaime Fornt, i la consellera delegada –i alhora gerent de l’Ajuntament–, Carme Oliver. Així mateix, hi ha la figura del gerent, que des del 2004 ostenta Lluís Hosta.

L’organigrama és un dels punts de disputa. La majoria dels partits de l’oposició (CUP-PC, Ciutadans, ERC-MES, ICV-EUiA i PP) consideren que el Consell d’Aministració hauria de mantenir la relació de representativitat de la Junta General. La proposta va arribar a la sessió plenària de l’abril passat amb un encreuament d’acusacions entre favorables i detractors. El govern deia que l’oposició pretenia bloquejar l’empresa mentre l’oposició va criticar que no se l’escoltava en la presa de decisions a dins de Promusa. Finalment, el vot contrari de PDECAT-Demòcrates, del PSC i l’abstenció del regidor no adscrit, Dimitri Defranc, van servir per blocar el canvi.

Aquell debat va venir acompanyat del generat pel document Pla d’Acció 2030 de Promusa, una previsió dels futurs desenvolupaments urbanístics que, segons la consellera delegada, recull els màxims realitzables tenint en compte la disponibilitat de sòl mentre gran part de l’oposició considera que no és prou concret en estar vinculat a futurs desenvolupaments en què també participen privats –i, per tant, no està garantit que tota la reserva d’HPO sigui de lloguer– i fer un calendari que no acaben de veure clar –el desenvolupament més important es preveu de cara al 2031–. El document, però, va tenir els suports necessaris tant a la Junta General com al Consell d’Administració.

L’onada crítica va venia ja d’abans d’aquests darrers debats, crescuts arran de la bombolla del lloguer, especialment a les capitals però amb efectes també a les seves àrees metropolitanes i, per tant, a Sant Cugat. Ja al mandat passat es va debatre una moció d’ICV-EUiA, ERC-MES i CUP-PC per crear una comissió per repensar Promusa, que no va prosperar. Per això l’any passat, es va tornar a debatre una moció amb la idea de “Repensem Promusa”. Finalment tots els grups –excepte CUP-PC i PP, que s’hi van abstenir– van votar a favor de la proposta incorporant les esmenes del regidor no adscrit, Dimitri Defranc, que no alterava el sentit de la proposta. D’aquesta manera, el govern es comprometia a convocar una Junta General “per concretar una proposta que defineixi els objectius de l’entitat, estableixi i prioritzi les seves actuacions i en determini els mecanismes de seguiment i control, entre d’altres”. A ulls dels impulsors de la proposta, el repensament de l’empresa encara no ha tirat endavant.

Tot i així, Promusa ha viscut canvis durant el que va de mandat. D’una banda, arran del pacte d’estabilitat pressupostària del govern amb ERC-MES, s’ha forçat el compromís perquè totes les noves promocions d’HPO siguin de lloguer. A més, tal com va explicar Oliver a elCugatenc, en els casos de venda, abans que l’actual propietari pugui posar el pis al mercat, Promusa té prioritat per adquirir-lo, de tal manera que, cada cop que compri un pis dels que havia venut en les primeres promocions, es destinarà al lloguer. D’altra, la municipalització de la zona blava d’aparcament –i la posterior incorporació de la vermella i la verda– ha suposat la incorporació de noves responsabilitats a l’empresa pública, que també veu incrementada la seva liquiditat. Així mateix, lligat al Pla d’Acció, durant els propers anys l’Ajuntament ingressarà dos milions d’euros anuals per fer front a les noves promocions d’HPO –així queda recollit a la proposta pressupostària del govern de cara a l’any vinent.

La presumpta corrupció

El darrer dels afers que genera debat al voltant de l’empresa pública d’habitatge és quin paper pot haver jugat en el presumpte finançament irregular de Convergència investigat als tribunals i apuntat per la premsa nacional. Mentre l’únic cas amb sentència és el del PAV3, que no té res a veure amb Promusa, el primer indici del mandat tenia una vinculació directa amb l’empresa. Es tracta de la construcció d’uns edificis de protecció oficial a la plaça dels Rabassaires en què Convergència s’hagués pogut emportar un 3% de comissió. Segons una investigació d’El País, les dues fases d’aquesta obra així com una altra a l’avinguda Francesc Macià podrien haver format part del presumpte finançament irregular del partit a través de Sant Cugat.

El cas dels Rabassaires, conjuntament amb la construcció de la pista de la Guinardera, que no depenia de Promusa, va forçar una comissió informativa especial –a mode de comissió d’investigació–, les conclusions de la qual van apuntar a algunes despeses mal justificades i falta d’explicacions tècniques. Una de les conclusions va ser reprovar Hosta com a responsable de les contractacions de l’empresa així com per manca de col·laboració. El govern, llavors amb Damià Calvet com a representat a la comissió, es va desmarcar de les conclusions, que van tenir el suport unànime de l’oposició, tot lamentant que estaven carregades de prejudicis.