Radiografia del primer any de mandat

D'esquerra a dreta Calvet, Paraira, Conesa i Brugarolas en un ple de l'Ajuntament. Foto: Jordi Pascual

El 24 de maig del 2015 es van celebrar les eleccions municipals i, per tant, tot just fa un any que sabem quina és la nova distribució de forces al nostre ajuntament. En aquell moment hi va haver un moviment de plaques tectòniques important que va treure la majoria absoluta a CiU (ara només CDC) i va col·locar a la CUP com a principal força de l’oposició seguida de C’s. ERC va tornar al consistori i el PSC i el PP van estar a punt de desaparèixer del ple. La coalició roig i verda d’ICV-EUiA va aconseguir els mateixos vots que quatre anys abans però va perdre un regidor.

Durant aquest any el govern en minoria de Mercè Conesa ha volgut seguir el ritme d’anys anteriors però no ha pogut fer-ho en molts àmbits, condicionat per l’acció política dels partits de l’oposició. Potser aquesta no ha estat tant incisiva com alguns podrien esperar però sense dubte han pogut incorporar a l’acció de govern aspectes que sense la pèrdua de la majoria de CDC serien impensables.

El pacte “d’estabilitat pressupostària” amb ERC ha condicionat sobretot el tarannà de les primeres ordenances fiscals i pressupostos i algunes mesures polítiques desconegudes a Sant Cugat, com ara que els consells de barri de La Floresta i el Centre Est siguin dirigits per regidors de l’oposició. Abans però que els partits de l’oposició facin el seu balanç del primer any i, fins i tot, l’equip de govern – Convergència el va fer aquesta setmana – volem examinar aquest primer any de mandat.

Cada cop és més important passar comptes d’allò que els partits compleixen dels seus programes electorals, el que els anglesos anomenen accountability, aprofitant que aquest cop sí, el partit que governa el té a l’abast de tothom i a més, segons ells mateixos, va ser realitzat amb la participació de més de 600 persones. L’examen no és del que ha passat durant l’any de govern sinó d’allò que es deia que es faria i si s’ha fet o no. I, sobretot, tenint en compte aquelles promeses més objectivables.

Examen a 1 any de govern

Començarem aquest examen amb els àmbits en els que l’equip de govern diu ser més sensible: les polítiques socials. I en aquest apartat cal posar bona nota en les següents propostes que o bé ja s’estan executant o estan molt avançades: la creació d’un  fons de  garantia social, per a assegurar  les  necessitats  d’habitatge, subministraments  bàsics,  alimentació, etc. a la població  més vulnerable i la creació d’un  fons de garantia educativa, per a assegurar  les necessitats  de menjador escolar, llibres, material i sortides, transport escolar, als infants i joves que ho necessitin, és una realitat que ha rebut en aquest primer pressupost més assignació pressupostària que mai. Però si una proposta és estrella és la de la tarifació  social a les escoles bressol i a l’escola  de música, com plantejava CiU en el programa, al que s’hi ha sumat l’Escola d’Art i Disseny per la proposta dels grups de l’esquerra local.

També s’ha complert el compromís de fer un nou espai tecnològic, format FABLAB, obert a famílies, escoles i empreses per tal de fomentar la creativitat, innovació i formació tecnològica a través de la fabricació de prototipatge en 3D, en aquest cas a la Biblioteca de Volpelleres. I està en marxa els horts tant darrere l’estació dels FGC com en altres indrets de la ciutat.

Ara bé, a banda de millorar l’atenció a la ciutadania des de l’àrea de serveis socials, que rep més recursos a mesura que passen els anys, encara no s’ha establert una línia d’ajuts  a  les famílies per a evitar que infants i joves perdin oportunitats de formació i lleure o perquè puguin accedir a les escoles de música autoritzades de la ciutat. Tampoc s’ha començat a aplicar la tarifació social “a totes les exempcions i bonificacions en funció del nivell de renda”.

En l’àmbit de la gent gran, es pot recordar una frase remarcada del programa on Paca Martin Xercavins deia: “La residència per a persones grans a Sant Cugat és una necessitat”. No cal dir que no només no està feta sinó que no se sap res d’aquest tema. Sí que s’han iniciat projectes per millorar les condicions d’habitabilitat de les llars de la gent gran mitjançant subvencions.

Pel que fa a l’educació hi ha llums i ombres importants. Entre els primers: els projectes del nou Institut Leonardo da Vinci a Volpelleres amb un pavelló esportiu i s’ha “instat” amb èxit a la construcció  de la 12a escola pública de primària. També s’han destinat dues partides importants del pressupost d’enguany a la millora dels patis i les zones de joc envellides de les escoles de primària i escoles bressol així com a la millora d’edificis de les escoles  públiques de primària fruit de l’acord del que parlàvem al principi. També està previst, almenys al planejament urbanístic, la nova escola d’Educació Especial de primària i secundària, a falta de la proposta d’algun gestor concertat que se’n faci càrrec. Però l’anunci es va fer fa 1 any i no se n’ha sabut res més.

No sabem res tampoc de les noves escoles bressol amb les que s’ha de dotar els barris de Can Mates i Volpelleres, ni s’està impulsant “fortament” a la Formació Professional de Sant Cugat, amb nous cicles adaptats a les necessitats laborals. Tampoc s’ha adaptat la zonificació escolar, que afecta la preinscripció escolar, per a què les famílies puguin triar les escoles de l’entorn.

A més, l’espai que havia d’acollir el Museu de les Matemàtiques ha acabat destinat a equipament cívic cedit a l’Ateneu i en principi no s’ubicarà a la ciutat. Potser sí que reeixirà la candidatura a esdevenir Ciutat Creativa de la UNESCO del que encara no en tenim notícia però. El que és segur és que, al contrari del que s’avançava en el programa, no es desenvoluparà, almenys en la nova escola, un projecte per a tenir una escola pública de Pedagogia Viva i Activa.

Quant a les polítiques adreçades a la gent jove i més enllà de les proclames generalistes (incrementarem, prioritzarem, etc), es comença a veure la mà dels adolescents en la programació de cinema, hi ha força programació musical per joves i de joves amb el cicle de “La Pua”, s’han ampliat els espais d’estudi a nous espais de la ciutat i s’ha posat fil a l’agulla en el projecte de la nova biblioteca central.

Tot i això, hi ha moltes protestes des d’algunes entitats juvenils per manca d’espais públics o equipaments, l’exemple més evident són les que estan a l’Aplec Jove, no s’ha decidit res encara pel que fa a un “nou espai estable a l’aire lliure per a la celebració d’esdeveniments musicals i concerts al Sot de Can Solà”, ni hi ha projectes d’habitatge per a joves.

Una de les imatges del primer any de mandat ha estat l'acord entre CDC i ERC. En la foto del Jordi Pascual, Conesa i Ingla.

I que passa amb l’esport? En un sol any sembla que s’ha avançat força. S’està treballant un nou pla d’equipaments esportius, el projecte del nou PAV 3 a la Guinardera tira endavant, com ho fa també el de les pistes esportives de Sant Francesc arran de l’acord amb ERC. S’ha arribat a un acord amb el veïnat de Mira-sol sobre com ha de ser l’equipament esportiu del barri i, abans inclús de les eleccions, ja s’havia construït un camp de volei platja al Parc de Can Vernet. Pel que fa a nous circuits esportius urbans està en projecte fer-ne un de nou a Volpelleres. També està previst bonificar el preu públic en la cessió d’instal·lacions  esportives als clubs que durant les vacances escolars  organitzin casals i campus. S’està treballant amb la Unió Ciclista el projecte del Bikecenter per a diferents modalitats, circuit de BTT, espai biketrial, amb capacitat per acollir competicions internacionals. S’ha complert amb un punt del programa que era una antiga proposta socialista, com instal·lar desfibril·ladors als equipaments més importants de la ciutat. En el darrer ple es va aprovar que els clubs rebin suport gratuït de la Unió de Federacions Esportives en qüestions legals, administratives, etc. D’aquí però a oferir-los formació encara hi va un tros. I també s’està promovent el Codi Ètic esportiu de Sant Cugat arran de la feina de Sant Cugat Creix.

Però no hi ha hagut temps per tot. Encara no s’ha pogut intervenir a la Zona Esportiva Municipal Jaume Tubau per dotar-la de nous equipaments (vestidors). Ni tampoc s’han pogut incloure nous ajuts i beques a infants i joves per a la pràctica esportiva. De moment no s’obren les instal·lacions esportives dels centres educatius ni difícilment es podrà obrir la concessió dels bars com a espais socials de les instal·lacions esportives, prioritzant els clubs usuaris, perquè poc abans de les eleccions es va fer el concurs de la ZEM Jaume Tubau per exemple.

Pel que fa a l’àmbit de la Cultura el projecte de la nova biblioteca central està clar i està previst fer un nou pla d’equipaments que hauria de marcar l’ús i necessitats futures dels espais públics. Però tot i això i, tal com es plantejava en el programa, CDC ha arribat a un acord, del que encara no es coneixen els detalls, amb l’Ateneu, perquè la Casa Jaume Andreu (Villa  Felisa) esdevingui un espai per a acollir entitats i que ofereixi activitats als barris del Nucli i l’Eixample. També està en marxa el procés de rehabilitació de La Unió i la proposta, a la que s’enfronten tots els grups de l’oposició, perquè Can Quitèria sigui el Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil.

En el programa es marcaven com a objectiu fomentar, conjuntament amb els tallers artístics, que el barri de la plaça Pep Ventura sigui un barri artístic i creatiu, el “Soho de Sant Cugat”, amb un mercadet setmanal d’art i disseny. Segurament la discussió del Pacte per la Nit no ho facilita. No sembla tampoc que hagi millorat la promoció i el suport a la cultura Tradicional i Popular, almenys aquesta és la sensació d’aquestes entitats.

Pel que fa a la resta d’aspectes és difícil de valorar propostes basades en el “continuar”, “prioritzar”, “potenciar”, “renovar”, si se segueix fent el mateix que l’any passat tant pel que fa al Teatre Auditori, com a tots els festivals, dies internacionals i premis.

En la part del programa en que es parlava de salut, Convergència proposava dotar la ciutat de serveis complerts de proves de diagnosi mèdica, conveniar serveis d’urgències  pediàtriques i traumatològiques amb operadors propers  tals com l’HGC o Mútua Terrassa. Les estretors del Govern català hauran dificultat que s’hagi aconseguit aquests objectius.

Tampoc ens consta que s’hagi fet res especial pel que fa a la promoció dels hàbits de vida saludable entre els infants,  joves i població adulta. Ni tampoc que es destinin més recursos a la prevenció en drogodependències per a joves. Ni molt menys que s’estigui elaborant un Pla de Prevenció en drogodependències per adults.

Un dels grans problemes del país i de la nostra ciutat és l’habitatge, sobretot si tenim en compte que som la ciutat més cara on llogar un pis. En aquest sentit no hi ha previst a curt termini cap projecte de noves promocions d’habitatge públic, encara que sí que hi ha una partida en el pressupost i una subvenció demanada a l’AMB per crear un nou fons per habitatges en règim de ‘Lloguer Just’. També hi ha partides pressupostàries per la rehabilitació d’habitatges. En tot cas, serà al final de l’execució del pressupost del 2016 que s’haurà de veure si s’ha sabut gestionar aquests diners.

En qualsevol cas, no sembla que sigui massa activa la política de mediació per a casos de desnonament o la negociació amb les entitats bancàries o patrimonials que tenen pisos buits a la ciutat per a que formin part de la borsa d’habitatge de gestió municipal. Sí que hi ha una important partida per ajudar a famílies amb problemàtiques socioeconòmiques per a fer front a les despeses de l’habitatge i se segueix no cobrant les plusvàlua en casos de desnonament i dació en pagament. S’ha creat això sí l’Observatori de l’habitatge per conèixer les necessitats de la ciutat i prendre decisions.

Tot i la crisi, se segueix mantenint el 0,7% de cooperació. I aquest any s’ha començat el primer procés participatiu per decidir sobre un 10% del pressupost d’inversions. Un procés en el que han participat gairebé un miler de persones. En aquest àmbit i en processos participatius dels consells de barri de la Floresta i Centre Est es portaran a terme experiències de consulta ciutadana també per primera vegada a la ciutat.

I tot això es fa, tal i com es va comprometre el partit de govern, amb una situació econòmica força envejable des del punt de vista econòmic. Sense dèficit, amb un romanent de tresoreria de 5 milions d’euros, un 46% de deute i pagant als proveïdors als 27 dies de mitjana. Els compromisos pel que fa a la transparència responen a allò que es demana des de Transparència Internacional però no s’ha arribat encara al que es proposava en el programa. Per exemple, la informació de la web econòmica i de gestió no és prou accessible, oberta i comprensible i no s’apliquen clàusules socials i ambientals a tota la contractació pública.

Pel que fa a qüestions com la seguretat encara no s’ha arribat a la ràtio que es marcava CDC de 1,5 agents per cada mil habitants que suposa incrementar 35 agents però sí que s’està incrementant la plantilla. No es pot fer denúncies a les oficines dels districtes i les càmeres del centre de la ciutat que havien de substituir les pilones no fan de moment aquesta funció. Tampoc s’ha iniciat el programa, que en el seu moment també va proposar el PSC, de creació de la figura dels “vigilants cívics”.

L’altre àmbit en que és important passar examen és el de la promoció econòmica. No s’ha arribat a estar per sota del 6% d’atur però la dada del 8,6% és prou bona si ho comparem amb les ciutats veïnes. Ara bé, hi ha queixes des de la petita i mitjana empresa sobre la necessitat que hi hagi una finestreta única a l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, que hauria d’estar ja més desenvolupada. Tampoc s’han començat a desenvolupar tots els beneficis i ajuts fiscals per les empreses que s’havien previst per aquest mandat. Sobretot aquells lligats a l’ocupació local. Sí que s’està treballant de forma intensa en la captació d’empreses per la ciutat: RICOH i Mapfre són un exemple. I s’ha desenvolupat un eix interessant en el que s’anomena economia social amb el nou concurs de cooperatives donat que aquest any hi ha el doble de projectes en marxa.

I pel que fa al comerç s’està incidint en la dinamització del de la zona de la Carretera de Cerdanyola, s’ha posat en marxa el Mercat Vell (no sense alguns problemes), s’ha arribat a un acord amb els assentadors de Torreblanca perquè tinguin més autonomia, Mira-sol Centre és una realitat ja i Volpelleres ja té el seu supermercat en marxa i aquesta setmana informàvem de l’ampliació de l’eix de vianants. També s’està estimulant la utilització de les zones blaves amb un nou sistema i embellint el centre amb el projecte de l’antiga benzinera Gríful.

No se sap res però del servei que ha de facilitar la prospecció del mercat a l’emprenedoria, de la promoció del consum “Km 0” o de les diferents bonificacions que s’havien de posar en marxa pels establiments en temes com el certificat de qualitat ambiental EMAS, els que incorporin el 10% de la plantilla amb persones a l’atur provinents dels  SOM, els negocis de restauració que facin canvis de mobiliari urbà i adeqüin estèticament els seus locals o per les  adequacions d’accessibilitat dels locals existents.

En l’àmbit del medi ambient sembla que comença a perfilar-se el projecte del centre de biomassa, s’inclouen noves condicions en el nou concurs de gestió dels punts verds com ara l’intercanvi d’objectes de segona mà però alhora no hi ha res d’un nou punt verd al Turó de Can Mates com tampoc del projecte #ReconnectaEnVerd presentat en el seu moment pel regidor Casajoana. Tampoc se’n sap res del centre d’acollida d’animals domèstics però sí que s’està treballant per respondre a la problemàtica del porc senglar en zona urbana.

Les dues persones de més pes en el govern local són Damià Calvet i Cristina Paraira. Foto: Jordi Pascual

També està previst arranjar la Plaça del Coll, el parc del Campito i l’Avinguda de Cerdanyola, però tot depèn del procés participatiu que està fent el barri. De la mateixa forma que les millores que es proposaven pels districtes que així com algunes s’estan fent amb èxit com el Pla de Millora de La Floresta, altres s’estan començant a dibuixar com la urbanització de l’Avinguda Baixador com a via amb trànsit pacificat i local o les millores urbanes a Can Barata, altres es desconeixen com pot ser la remodelació de la plaça Josep Playà i les escales mecàniques a les Escales Tarruell.

I per últim, pel que fa a mobilitat, s’ha adquirit un autobús 100% elèctric, després dels 2 híbrids, s’han instal·lat noves marquesines, s’han posat nou punts de càrrega per a vehicles elèctrics i s’està treballant en l’habilitació de pàrquings per bicicletes al costat de les estacions i espais públics. Però hi ha desencís per part de les entitats de l’àmbit per la política de promoció de la bicicleta. En l’àmbit de la gestió de la mobilitat encara no s’ha pres cap decisió sobre l’àrea verda d’aparcament pel veïnat. 

Notícies relacionades