Ramon Andreu: “Bellaterra està molt més comunicada amb Sant Cugat que no pas amb Cerdanyola”

per Jordi Pascual

Política

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Ramon Andreu al seu despatx de l'EMD de Bellaterra. Foto: Jordi Pascual

 

Ramon Andreu és el president de l'EMD de Bellaterra des del naixement de la institució el 2010. És el cap visible de Gent per Bellaterra, un partit municipalista que ha aconseguit àmplies majories a la localitat i ha situat sobre la taula el debat de la desvinculació amb Cerdanyola. La proposta va arribar a la màxima expressió durant el mes de setembre quan es va celebrar una consulta perquè els ciutadans decidissin si el poble havia d'esdevenir un nou municipi amb ajuntament propi. El sí es va imposar amb un 95% dels vots -54% de participació.

 

Ara han d'esperar que els nous grups parlamentaris -un cop constituït el Parlament de Catalunya- escoltin la seva crida i proposin la creació del nou municipi. De moment no avança com es troben les negociacions però assegura que ja hi ha grups interessats i que des de la celebració de la consulta, hi ha més interès. La proposta d'esdevenir un municipi propi es basa, segons Andreu, en la voluntat de decidir sobre les polítiques que afecten a Bellaterra. Recorda que els bellaterrencs prefereixen Sant Cugat a Cerdanyola per a les seves activitats de lleure i de consum.

 

 

Quina valoració fas de la participació a la consulta, un 54%? És més de la meitat però no és una gran xifra si comparem amb eleccions.

 

Les consultes sempre tenen menys participació que les eleccions. En aquest cas, la consulta ha tingut una participació equiparable a la de les eleccions municipals. És la segona consulta que s'ha fet a Catalunya amb més participació. S'han fet tres consultes. La de Diagonal que va tenir un 10%, la del Lluçanès que va tenir un 55% i la del Moianès que va tenir un 52%. Bellaterra està amb un 54%, a prop de les que més han tingut. Cal valorar que a les eleccions municipals i ha participacions de prop del 50%. És rellevant i molt correcte.

 

El 95% del sí amb una participació del 54% és suficient per demanar que Bellaterra esdevingui un municipi?

 

Sinó, quina xifra posaries? [Riu]. Que hi hagués un 51% ja hi hauria suficient perquè s'imposaria sobre l'altre 49%. Es dóna el cas que és un 95%. Això posa de manifest que pràcticament tothom està d'acord en què Bellaterra esdevingui un municipi.

 

Quines són les raons perquè Bellaterra passi de ser una EMD a un municipi? I quin avantatges?

 

Les raons i els avantatges són coses diferents. Hi ha una raó claríssima: la distància que té amb el municipi de Cerdanyola. És una distància molt gran no només físicament sinó també de comunitat. Una comunitat de veïns ha de decidir els seus temes. En el cas de Bellaterra i Cerdanyola són dos comunitat completament separades. Es dóna la situació que les decisions de la comunitat de Bellaterra les estan prenent persones d'una altra comunitat que no tenen cap interrelació amb aquesta. Les decisions de Bellaterra es prenen en base a les necessitats d'una comunitat que no té res a veure.

 

No té sentit, per exemple, que Sant Cugat el governi Barcelona. La majoria de gent de Sant Cugat no va a Barcelona, fa vida al seu municipi. La situació de Bellaterra és que hi ha una desvinculació total amb Cerdanyola, hi ha un estudi que ens ho remarca. Estem molt més comunicats amb Sant Cugat que no pas amb Cerdanyola. La gent que viu per aquí i els santcugatencs ho sabeu. Amb Cerdanyola hi ha poca relació perquè hi ha l'Autònoma pel mig, hi ha l'autopista, no hi ha el tren que ens connecti... Això fa que la comunitat de Bellaterra estigui totalment deslligada de la comunitat de Cerdanyola i a la inversa. Dues comunitats molt separades necessiten decidir les seves coses cadascuna.

 

L'alcalde de Cerdanyola prefereix que Bellaterra continuï sent una EMD dins de Cerdanyola. No tenen la mateixa visió?

 

La visió tenim la mateixa. Els interessos els tenim diferents. Qualsevol ajuntament que tingués a Bellaterra a dins del seu terme municipal no voldria que marxés. Ningú vol, si té un poble com aquest dins del seu terme municipal, que se'n vagi perquè és un poble que està bé i perquè tots els municipis volen seguir mantenint el seu territori. Ara, que pensi diferent no vol dir que no puguem arribar a un punt de trobada.

 

Amb “que està bé” et refereixes a un possible cost econòmic per a Cerdanyola?

 

Bellaterra és un 5% de la població. Amb els temes econòmics es pot fer molta demagògia però no té una influència. L'Ajuntament de Cerdanyola té un pressupost de 64 milions d'euros i el de Bellaterra és de 3. Perquè Bellaterra marxi no hi haurà cap catàstrofe a nivell del municipi. Cerdanyola està relativament ben sanejada i la seva economia seguirà sent exactament la mateixa.

 

Quins són els interessos, llavors, perquè vosaltres digueu que és recomanable que Bellaterra esdevingui un municipi i Cerdanyola digui el contrari?

 

El més important és poder decidir el dia a dia. Per exemple, poder decidir si volem gastar més o menys diners en el servei de neteja. Aquestes decisions no les podem prendre actualment. Una EMD té molt poques competències. A nivell urbanístic no podem prendre les nostres decisions. Depenem que ens ho faci Cerdanyola. Com som una societat diferent ens planteja problemes.

 

Es tracta de decidir que volem fer amb el dia a dia municipal: què volem fer amb el clavegueram, amb la neteja viària, amb la recollida d'escombraries, amb cultura, amb esports... Això ja ho portem perquè som EMD però hi ha altres coses com la policia o la seguretat no. Volem tenir decisió sobre això.

 

I Cerdanyola prefereix que no la tingueu. Són aquests els interessos que deies?

 

Cerdanyola no pot estar contenta que se li separi una part. Si Bellaterra arribés fins a l'AP-7 i l'Autònima no existís, la integració seria molt més gran. Es va prendre una decisió que és expropiar una sèrie de terrenys enormes de Bellaterra just en l'enllaç que té amb el poble de Cerdanyola. El terme municipal de Cerdanyola és molt llarg i té la ciutat, l'autopista i l'Autònoma i a l'extrem Bellaterra. Això no ho canviarem però es va decidir així. S'han d'afrontar les conseqüències d'això, que les societats es van dividint. No han existit polítiques de cohesió social. Això porta que tinguem dues societats molt separades i hi hagin problemes per gestionar-ho.

 

Qui més ha apostat perquè Bellaterra esdevingui un municipi has sigut tu i el teu partit.

 

Nosaltres ho vam posar sobre la taula.

 

A això em refereixo.

 

Un cop ho hem posat sobre la taula hi ha un consens absolut passades les eleccions. CiU i ERC són dos partits tradicionals dins del ple de Bellaterra i aproven per unanimitat fer la consulta i que Bellaterra esdevingui un municipi. Defensen davant els seus partits aquesta postura.

 

Com és que fins que no poseu vosaltres aquest debat sobre la taula no hi havia el debat a nivell polític?

 

Això és difícil d'explicar [Riu]. Què ens està passant? Com que les societats són diferents, hi ha una desconeixença molt gran. Segurament, si vens de Sant Cugat, coneixes algú de Bellaterra però si vinguessis de Cerdanyola no coneixeries pràcticament ningú. Quan tu no coneixes ningú, les coses es viuen diferent. Proposar des d'un partit de Cerdanyola una segregació de Bellaterra fa perdre vots a Cerdanyola. Aquí els guanyaria però som 2.000 votants. A Cerdanyola en són 40.000. Un partit de Cerdanyola no pot proposar que Bellaterra esdevingui un municipi perquè els electors de Cerdanyola no ho entendrien.

 

Un cop passades les eleccions, els representants que són aquí coneixen la realitat i poden apostar per això. Diuen que és necessari perquè precisament perden les eleccions per això. Aquí hi ha un partit que és Gent per Bellaterra que porta tres eleccions amb majoria absoluta. És un partit que neix de res i l'únic estendard fort que té és que som d'aquí. Això ja està dient que hi ha una dificultat per gestionar els temes municipals aquí perquè Cerdanyola queda molt lluny.

 

Un cop passada la consulta quins són els tràmits perquè Bellaterra esdevingui un municipi?

 

Hi ha dues formes d'aconseguir que una població esdevingui un municipi. Una seria la legal o administrativa. La llei diu que si segueixen una sèrie de paràmetres pots demanar ser un municipi. Aquesta via es va fer el 1992 i la Generalitat la va desestimar perquè no complíem el mínim de població. Actualment complim la població però no la distància. Hi ha una mesura que diu que ha d'haver-hi una distància de tres quilòmetres amb els municipis veïns. Amb Sant Cugat no ho complim.

 

Com que no ens correspon per llei, busquem un altra via. Aquesta és que el Parlament de Catalunya faci una llei específica perquè Bellaterra sigui un municipi perquè la considera una excepció. Tot i no complir la llei el Parlament valora que en aquest cas hi ha altres valors perquè se li pugui donar. Això ja s'ha fet al municipi de la Canonja i al municipi de Medinyà. Nosaltres demanem ara que el Parlament valori fer la llei perquè Bellaterra esdevingui un municipi.

 

Això és una petició que es fa directament de l'EMD al Parlament?

 

No. El Parlament entra allò que proposa un grup parlamentari. L'EMD dóna a conèixer la petició a tots els partits.

 

És el camí propi d'una llei, llavors.

 

Sí. Es dóna a conèixer a tots els partits i es demana que ho presentin perquè sigui debatut. Quan algú ho presenta, es debat i, si s'aprova, el Parlament insta a la Generalitat a fer-ho.

 

Ja heu tingut les converses amb els grups polítics?

 

Estem en fase. Això volíem fer-ho just després de les municipals però hi havia la campanya electoral. Ho vam retardar i durant el mes que ve tenim previst fer un manifest de suport. Però la constitució del Parlament es va allargant. No ho dilatarem.

 

Teniu algun ímput que la cosa anirà endavant?

 

No voldria parlar per boca d'altres. Les converses amb tots els grups parlamentaris són correctes. Alguns grups ens han dit directament que no ho comparteixen, alguns que ho comparteixen i ho portaran al Parlament i altres esperen a veure què diuen la resta o ho debaten internament. Les converses van ser abans del resultat de la consulta. Després del resultat, està més favorable.

 

Es pot fer un símil entre el cas de Bellaterra-Cerdanyola amb el nacional?

 

Es pot fer però és diferent. Hi ha coses que són similars.

 

Quines?

 

Per buscar un símil que sigui divertit: els papers de Salamanca. L'EMD es posa en marxa fa 5 anys. Hi ha una competència que és la mobilitat, abans la feia l'Ajuntament. Passats dos anys els comuniquem que passem a portar els guals. Demanem que ens enviïn els arxius dels expedients dels guals de tots els veïns de Bellaterra. Ens diuen que no, que hauríem de consultar-los a l'arxiu de Cerdanyola però no sortirien d'allà.

 

Es va solucionar enviant un funcionari que va fer fotocòpia de tots els expedients. Aquí tenim fotocòpia. A l'igual que amb els arxius de Salamanca es van quedar allà perquè sí. Alguns paral·lelismes hi ha.

 

Però tècnicament és molt diferent entendre la separació d'un municipi i d'un territori com Catalunya?

 

Són coses diferents. Ara bé, hi ha una consulta feta amb la Llei de Consultes aprovada pel Parlament que ens ha donat un resultat d'un 94% de la gent dient que vol que Bellaterra esdevingui un municipi. Això significa moltes coses. A Bellaterra, com ens gestiona una altra comunitat, tenim problemes amb les escombraires. Necessitem més despesa en la recollida però Cerdanyola no ho farà perquè la política seva és diferent.

 

Justament poder gestionar els afers econòmics de forma autònoma és un dels punts forts perquè Bellaterra esdevingui un municipi. Però, és viable? Heu fet un model econòmic de viabilitat en el qual tècnicament sí ho és però queda en l'aire el valor cadastral.

 

Bellaterra és totalment viable econòmicament. No provocarà més despesa i pot reduir la càrrega d'impostos que hi ha actualment que a tota Cerdanyola és molt alta. El valor cadastrals es van repassar l'any 2006 amb la bombolla immobiliària. Aquell any es van valorar les cases i els habitatges en funció al valor que tenien aquell any. Tothom sap que aquest valor ara està gairebé en la meitat. Però Bellaterra i Cerdanyola continuen pagant l'IBI en base al valor del 2006. Això dóna uns ingressos més grans.

 

L'estudi no és ben bé un estudi perquè parteix de dades reals, no és una projecció. Parteix de les dades reals de recaptació a Bellaterra que facilita l'Ajuntament de Cerdanyola. D'aquesta entrada d'ingressos i despeses es pot veure que és totalment viable. No faltarien diners per poder-ho fer. En el cas que hi hagués una davallada dels ingressos per l'actualització dels valors cadastrals, Bellaterra seguiria sent viable. La renovació cadastral ja s'ha demanat al Ministeri i, per tant, és previsible que es faci l'any que ve o el següent.

 

També treballem perquè no generi més despesa. No es contractaran més funcionaris sinó que es compartiran els de Cerdanyola. No es farà cap servei més car, es mancomunarà en Cerdanyola. A tot això estem oberts. El que volem és poder decidir.

 

Quin paper jugaria la universitat, que deies que està com una mena de frontera, en una Bellaterra municipi?

 

Quedaria en terra de Cerdanyola. L'Autònoma està dins del municipi de Cerdanyola. Quan es fa l'EMD se li pregunta si vol estar englobada a Bellaterra o a Cerdanyola. Va respondre que volia ser autònoma. Es queda dintre de Cerdanyola tot i que l'estatus que té la UAB és pràcticament d'un micromunicipi perquè té competències pròpies.

 

Bellaterra no tindrà -ja no en té- cap efecte sobre la pressa de decisions de la UAB?

 

Bellaterra no l'ha tingut mai.

 

El model econòmic de Bellaterra com quedarà? És una zona pràcticament residencial llevat d'uns llocs on hi ha uns comerços, prop de l'estació, per exemple. Aquest és el model econòmic que continuarà vigent o plantejareu introduir més comerç, zones residencials..?

 

Això no s'ha plantejat. D'entrada es planteja que l'EMD, que té poques competències, les agafi totes i passi a ser un ajuntament.

 

A partir d'aquí es comença a decidir la resta?

 

A partir d'aquí, el que sí que passarà que actualment no passa és que si Bellaterra vol fer un centre de comerç més gran el podrà decidir. Actualment si Cerdanyola ens ho decideix, ens ho pot posar. Si Cerdanyola fa un pla urbanístic i requalifica perquè hi hagi una zona comercial al centre del poble més gran, Bellaterra poc hi té a dir.

 

No hi ha hagut consens fins ara?

 

La competència de les modificacions urbanístiques la té l'Ajuntament, nosaltres no.

 

Ja, però no s'ha preguntat?

 

No s'ha preguntat mai. No s'ha fet cap reunió de l'Ajuntament per dir-nos que pensaven fer una cosa i els donéssim opinió. Quan algun veí ha plantejat alguna modificació, l'Ajuntament de Cerdanyola ha dit que preguntés primer a l'EMD per si estàvem d'acord o no. Això sí ha passat però un planejament urbanístic plantejat per l'Ajuntament a l'EMD no ha passat mai.

 

Amb les ciutats que no són Cerdanyola, quina relació podria tenir aquest municipi que ara no té?

 

La mateixa que té. A nivell de Sant Cugat, que Bellaterra passi a ser un municipi crec que ens ajudarà a apropar-nos més. Possiblement serem més a prop de Sant Cugat si som municipi que si seguim sent Cerdanyola. De fet, Bellaterra i Sant Cugat tenen molta més comunicació que no pas la resta de municipis. Es podrien fer més coses conjuntes, per exemple. Això és una decisió que es prendrà després. Ara per ara, no la tenim.

 

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article