Refugiats a Sant Cugat, un gra de sorra a un conflicte gegantí

Cartell d'uns manifestants a la concentració del 7 de setembre davant de l'Ajuntament. Foto: Jordi Pascual

Amb l'onada de solidaritat nascuda als municipis per acollir refugiats, amb Barcelona com a guia, Mercè Conesa va anunciar el 4 de setembre que Sant Cugat està disposada a ser ciutat d'acollida. Així ho va comunicar al director general per a la Immigració a la Generalitat, Xavier Bosch, i a la presidenta de l'Àrea Metropolitana, Ada Colau. Es planteja l'acolliment temporal, el suport econòmic, el suport legal, l'ajut del servei d'immigració i de la xarxa d'entitats. Aquell mateix dia va anunciar una possible moció institucional que no ha arribat a ser. A canvi, hi haurà una moció conjunta dels grups municipals d'ERC-MES, ICV-EUiA, PSC, CUP-PC i CiU.

Aquest anunci es va confirmar ahir mateix quan, a la concentració de suport als refugiats que es va celebrar a les 8 de la tarda davant de l'Ajuntament, el Dimitri Defranc, regidor de la CUP-PC, en va llegir l'esborrany. Aquesta moció no és definitiva al 100% ja que dimecres serà quan s'acabi de tancar, explicava Èric Gómez, regidor d'ERC-MES. Per això no la mostrem íntegra a aquest article. Si bé, ja es determinen les línies generals.

Aquestes línies són la instància a la comunitat internacional a protegir la població civil, la petició de remetre la situació síria a la Cort Penal Internacional, la instància al govern espanyol per posar fi a la venda d'armes a Síria i a activar les polítiques d'asil polític, la disposició dels recursos de la ciutat per als plans d'actuació de la Generalitat i de les associacions de suport als refugiats, la comunicació dels acords a la Generalitat, el govern espanyol i l'AMB i, finalment, que Sant Cugat passi a formar part de la xarxa de Ciutats-Refugi.

Aquesta moció conjunta és el resultat de les propostes dels grups municipals. ICV-EUiA, abans de l'anunci de Conesa del dia 4, també va proposar una moció amb quatre acords a aprovar: instar l'Estat a augmentar la quota d'acollida, demanar la col·laboració de la Generalitat, fer que l'Ajuntament faciliti l'acolliment de persones refugiades i comunicar a l'Ajuntament de Barcelona que Sant Cugat dóna suport a la creació de la xarxa de ciutats refugi.

Al mateix temps, la CUP-PC i ERC-MES treballaven en una altra moció semblant i el PSC també feia la mateixa aposta el mateix dia que es publicava la imatge d'Aylan, el nen ofegat a una platja de Turquia. Pere Soler, portaveu dels socialistes al Ple, ja anunciava en roda de premsa el que finalment ha passat: “Entre tots treballarem i suposem que farem una moció conjunta”.

Aquesta onada de solidaritat a nivell local arribava després de la declaració de Barcelona com a ciutat-refugi i, sobretot, després de l'impacte de les imatges dels refugiats arribant al cor d'Europa. Ara bé, hi ha organitzacions que treballaven en aquest sentit molt abans de l'actual crisi. El diari Ara del 5 de setembre recollia el testimoni de Rafael Jariod, president d'Ayuda al Desarrollo i de la Federació Catalana de Petites i Mitjanes ONG. “Abans que Ada Colau oferís Barcelona com a ciutat d'acollida, ja vaig fer un escrit proposant que els ajudéssim perquè som germans” explicava al rotatiu català.

Ja a l'abril, quan els refugiats eren tractats d'immigrants eliminant-los la condició que el retorn al seu país pot provocar-los la mort, Amnistia Internacional va presentar mocions a grups municipals de diferents localitats. Finalment van ser 11 municipis els que la van debatre i a 6 es va aprovar. Cap grup municipal de Sant Cugat la va portar a debat al Ple.

És el que explica Dani Vilaró, cap de comunicació d'Amnisitia a Catalunya i membre de l'agrupació Cerdanyola-Sant Cugat. “És cert que estàvem a prop de les eleccions municipals i hi havia poc marge de temps, però també és cert que hi ha municipis que ho van fer”. Aquesta és la moció que finalment van aprovar a Santa Coloma de Gramanet, Sant Adrià de Besòs, L'Hospitalet de Llobregat, Granollers i Tarragona:

Per Vilaró, que Sant Cugat no portés la moció al Ple no significa que el que es planteja actualment estigui malament. Si bé, hi ha un problema en què siguin els municipis els que actuen en solidaritat amb els refugiats: la competència és del govern espanyol. “L'Estat és el que ha d'organitzar l'arribada i acceptar les quotes. Sense ell no es pot fer res”. L'any passat Espanya va acollir 1.600 refugiats. És per això que cal que les ciutats pressionin el govern central.

La quota es troba per sota dels 3.000 i inicialment el govern espanyol no tenia gaire interès en augmentar-la, ni quan es proposava 4.000. L'augment d'accions més o menys eficaces ha colpejat l'opinió pública i ha provocat que finalment el ministre d'Assumptes Exteriors, José Manuel García-Margallo, es comprometi a acceptar la quota que marqui la Unió Europea. La reunió d'emergència respecte a aquest tema a nivell europeu està prevista pel dilluns 14 de setembre. Si l'Estat accepta les quotes, canviaria l'equilibri dels països europeus i tota l'Europa occidental en donaria suport, malgrat les reticències inicials d'Espanya i Regne Unit.

Ahir, però, hi va haver una altra reunió, aquesta a nivell estatal, de l'anomenada comissió interministerial. De moment queda clar que fins que la Unió Europea no acordi les xifres, el govern espanyol no en dirà cap. La xifra que es treballa a Europa és que Espanya hauria d'acollir uns 15.000 refugiats, 2.000 dels quals vindrien a Catalunya, segons s'explicava al dossier especial del diari Ara del 5 de setembre.

Vilaró, però, no creu que aquesta sigui una situació insostenible: “Segons Frontex [Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea] 340.000 persones han creuat la frontera de forma irregular. Això representa un 0'068% de la població europea”. I recorda que aquesta crisi que ara arriba al cor d'Europa fa anys que passa a les fronteres.

Sense oblidar les mobilitzacions

El moviment en defensa dels refugiats té una vessant social inqüestionable. Sense la mobilització d'Amnistia Internacional, Ayuda al Desarrollo i d'altres ONGs com Exil, que facilita atenció psicològica als refugiats a Barcelona, la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (també en la seva delegació catalana) i Mare Mortum, defensora de la cooperació a altres països per evitar situacions extremes que provoquen migracions massives, res del que es parla actualment tindria sentit.

Recordant la importància de la societat en aquest assumpte, ahir, 7 de setembre, es va celebrar una concentració de suport als refugiats a la Plaça de la Vila. Estava organitzada per la CUP, ERC, ICV, Procés Constituent i Podem, tot i que finalment s'hi van adherir tots els partits de l'esmentada moció conjunta. Hi van acudir al voltant de cent persones.

Dimitri Defranc llegeix la moció conjunta sobre els refugiats a la concentració del 7 de setembre davant de l'Ajuntament. Foto: Jordi Pascual

Allà mateix la Susanna Pellicer, tinenta d'alcalde de Benestar i Ciutadania, va anunciar que Sant Cugat ajudarà els refugiats seguint dues vies: l'aportació econòmica a les ONGs i entitats que ajuden els immigrants als llocs d'arribada i la disposició del municipi per acollir refugiats. L'arribada pot implicar adaptar pisos municipals, buscar llars buides o enviar alguns refugiats a cases de persones que ja s'han oferit a través de cooperacio@santcugat.cat. Tot això dependrà de la quantitat de refugiats que hagi d'acollir la ciutat.

A més, explicava que l'acollida de refugiats no solament implica donar-los una llar sinó una adaptació amb accés a la sanitat, al sistema educatiu... Per això espera conèixer les necessitats de cada família i poder determinar accions concretes. Tot dependrà, però, de la quota que esperen poder començar a saber, encara que sigui de forma aproximada, a partir de dimecres quan hi haurà una nova reunió estatal.

Amb la idea inicial de CUP-PC i ERC-MES ja s'està creant una xarxa de voluntaris amb els desplaçats de guerra a Sant Cugat. A la nota enviada per Procés Constituent als mitjans s'explica: “Volem que la gent vingui en les condicions més dignes al nostre municipi perquè ells ja han sofert massa. En l'última reunió de Procés hem parlat de començar ja la tasca d'aquesta missió, que és molt gran i per a la qual necessitem el major nombre de mans i cors possibles”. Per participar-hi, faciliten el seu correu electrònic.

A la concentració, Xavier Humet, portaveu de la CUP-PC a l'EMD de Valldoreix, va explicar a aquest mitjà que ja hi ha 28 persones que s'han sumat a la xarxa i que la idea és ampliar-la a tot el municipi. De moment no cerquen res concret, simplement persones que puguin cedir la casa, part del seu temps i ajudar a tasques d'integració, traducció... Tot dependrà, novament, del nombre de refugiats que arribi a Sant Cugat i de les accions que faci l'Ajuntament al respecte.

Obligacions jurídiques i morals

“En barrejar migració econòmica i de refugiats Europa està incomplint tractats que ha signat”. Així de clar és el representant d'Amnistia Internacional, Dani Vilaró, qui també considera que la UE té una obligació moral en tot aquest assumpte. En primer lloc, pel record dels refugiats durant la II Guerra Mundial i, en segon, perquè els estats europeus són culpables d'algunes de les situacions de guerra que provoquen els desplaçaments massius de població. “França, Rússia i Regne Unit han venut armes a Síria, per exemple”.

En aquest sentit, recorda el llistat de nacionalitats que més peticions d'asil fan: Síria, Eritrea, Afganistan, Nigèria i Somàlia. No gaire més avall hi ha Palestina i Etiòpia. Tots països on les accions internacionals, de països de la Unió Europea, d'Estats Units, de l'OTAN o de pactes puntuals (com la cimera de les Açores amb Bush, Blair, Aznar i Barrosso que va iniciar la guerra d'Iraq) han provocat situacions insostenibles.

Amnistia també fa una crida a un canvi de la política de la Unió Europea. “Tancant les vies legals d'accés obres les portes a les màfies”. Vilaró explica que la Unió Europea no té oficines als camps de refugiats i això obliga els desplaçats a emprendre un perillós viatge per cercar refugi. “Europa ha fet veure que això no existia i no ha reaccionat fins que no s'ha trobat els refugiats al cor del continent”.

El canvi de política també passa per com es gestionen les fronteres. La lògica europea ha estat tancar-les. Primer a Ceuta i Melilla, després a la ruta Líbia-Itàlia, després a Grècia i ara amb el mur d'Hongria. “La solució d'aquest problema no és tancar les fronteres ja que si no arriben pel Mediterrani, arribaran per Rússia” apunta Vilaró. Es tracta d'un problema global sistèmic d'una dificilíssima solució que ni l'activista d'Amnistia ni els polítics europeus troben.

Més enllà de la imatge d'Aylan, l'origen dels refugiats siris

Un nen ofegat a la platja. La imatge d'Aylan, de 3 anys, sense vida davant el mar a Turquia ha sigut l'esfereïdora imatge que ha sacsejat la consciència dels europeus. Hi havia el diputat britànic de l'UKIP que, enmig de la commoció, va provocar la ira dels internautes amb una simple piulada: “El nen siri estava ben vestit; ben alimentat. Va morir perquè els seus pares van ser cobdiciosos amb la bona vida a Europa. La cua està disparant les despeses”.

El seu compte a Twitter ja està inactiu. Però en una cosa tenia raó: el nen anava vestit i alimentat. Probablement la millor explicació per a d'això és el titular de portada de La Vanguardia respecte a aquest tema el dia 3 de setembre, el mateix que es va publicar la imatge d'Aylan: “Els que estan arribant són la classe mitjana siriana: mestres, enginyers...” Vilaró ens recomana, en aquest sentit, l'article del politòleg i periodista de Fundació per la pau, Jordi Armadans, Aylan no es va morir dimarts publicat a Vilaweb.

Per entendre la situació cal remuntar-se al 2011 quan, davant l'atenta mirada de tot el món, semblava que els pobles àrabs es revolucionaven contra els seus opressors i portarien, per fi, la democràcia als seus respectius estats. Ho explicava el catedràtic d'Història Contemporània i director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la UB, Antoni Segura, durant el darrer curs d'estiu de la UNIPAU: Les primaveres àrabs semblaven un trencament però únicament van triomfar a Tunísia i amb un paquet de reformes al Marroc. A Síria van acabar amb l'esclat d'una guerra civil que s'ha complicat amb el creixement de l'Estat Islàmic i la intervenció occidental.

De sobte, ens trobem amb una Europa escandalitzada per l'arribada de refugiats. La mateixa Europa que majoritàriament havia normalitzat les imatges de les massacres a l'altra banda del Mediterrani i que havia començat a entendre els conflictes com un partit de tennis: Estat Islàmic contra occident, els violents contra els els demòcrates, els dolents contra els bons. Però, en realitat, al conflicte siri hi ha molts actors. Com a mínim: Estat Islàmic, el règim siri de Baixar al-Àssad, els grups insurgents i els kurds. Al mapa següent de Focus on Syria (de finals de l'any passat), es poden veure geogràficament:

Distribució geogràfica dels principals actors a la guerra de Síria a finals del 2014 [Gris: zona de poca densitat de població; verd: règim siri; blau: control directe d'Estat Islàmic; vermell: grups insurgents siris i color crema: PKK (kurds)]. Imatge: Focus on Syria

Tal com s'indica a l'Informe 2015: Las personas refugiadas en España y Europa de la Comisión Española de Ayuda al Refugiado, el Pròxim Orient és un dels nuclis de migracions massives per causa dels conflictes bèl·lics a Palestina, Iraq i Síria. El còmput del 2014 era de 190.000 morts i 10'8 milions de persones amb necessitat d'ajuda humanitària urgent a Síria. A l'esmentat informe s'explica que hi ha 1'7 milions de nens que viuen com a refugiats per aquest conflicte, 37.000 dels quals van néixer ja amb aquesta condició.

Estem parlant d'un conflicte de 7 milions de desplaçats a dins de la mateixa Síria, 1.622.839 a Turquia, 1.167.790 al Líban, 622.106 a Jordània, 235.563 a l'Iraq i 136.661 a Egipte, entre d'altres. Segons mèdia.cat Europa sols ha rebut el 5% dels exiliats totals i, a més, de forma desigual. La Marea d'aquest mes publica un interessant gràfic on contextualitza l'augment de refugiats a Europa. Segons l'Organtizació Internacionals per a les Migracions (OIM), 264.000 migrants han arribat a Europa al 2015, al voltant de 218.000 siris. Òbviament les xifres evolucionen dia a dia.

Refugiats siris als països veïns. Imatge: Focus on Syria

Durant tot el 2014 Espanya va acollir 1.600 refugiats, aproximadament un 3'4% del nombre que va acollir Alemanya, un país de poc menys del doble de població que l'Estat Espanyol. El país europeu amb més refugiats acollits el 2014 respecte el seu nombre de població és Suècia: 9.644.864 habitants i 33.025 refugiats. El país nòrdic no està exempt de problemes en aquest sentit. A mesura que augmenta l'arribada de refugiats, el partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia se situa millor a les enquestes.

Una fotografia

Aquest és el mínim context necessari, i de vegades obviat, per entendre l'actual situació d'Europa i la decisió del govern municipal de Sant Cugat per acollir desplaçats de la guerra de Síria. Si tinguéssim la sang freda de Nilüfer Demir, la fotògrafa de 29 anys que va retratar el cos sense vida d'Aylan, i ens plantegéssim fer una fotografia on es veiés l'actual situació d'Europa, ens trobaríem una panorama que precisa de polítiques de solidaritat immediates.

Trobaríem, com a mínim, una estació de Budapest saturada de gent, refugiats que ja caminen cap a Àustria des d'Hongria, un mur entre Hongria i Sèrbia, una Grècia saturada de refugiats, el Mediterrani convertit en una tomba que el 2014 es va engolir més de 3.000 persones, Àustria i Alemanya començant a acollir nouvinguts i mostres de solidaritat de la societat europea. Ara tot queda pendent de la reunió del 14 de setembre on Espanya ha de dir si accepta o no les quotes i, llavors, sabrem si la mostra de solidaritat dels municipis i la societat serà efectiva o no.

Notícies relacionades