Rosa Maria Ibarra: “El problema no és que s’agilitzin els desnonaments sinó per què es produeixen”

Fotos: Jordi Pascual

L’habitatge, amb la pujada del preu de lloguer i les xifres que demostren la recuperació de la construcció, és cada vegada més un dels temes que la política ha d’abordar amb urgència. Per això el PSC va celebrar divendres passat un acte per reflexionar sobre la problemàtica d’accés a l’habitatge i les possibles solucions. Hi va acudir la diputada i regidora a l’Ajuntament de Valls Rosa Maria Ibarra, que al grup socialista del Parlament ha abordat aquesta temàtica. Just després del debat que es va fer a la seu local del partit, va atendre elCugatenc.

El PSC i el PSOE són partits que ha tingut governs. Què canviaries del que han fet els governs socialistes en quant a habitatge?

– Hem de pensar que, per exemple, la llei d’arrendaments urbans és d’àmbit estatal i, per tant, ens hem de fixar en els governs estatals. Quan nosaltres hi vam governar possiblement haguéssim pogut fer una legislació més adient o amb més sensibilitat social. Així i tot, en aquell moment la situació no era com l’actual. A més, hi havia una normativa que tampoc és l’actual, que és la que va aprovar el PP amb contractes de tres anys davant dels cinc que hi havia abans. Tot es pot millorar en aquesta vida però no vam ser els governs socialistes els que vam fer la llei actual, que té moltes mancances i s’ha de canviar.

Així i tot, hi ha partits i moviments que han criticat la llei d’enjudiciament civil, promoguda per Carme Chacón, perquè, diuen, agilitza els desnonaments.

– El problema no és que s’agilitzin els desnonaments sinó per què es donen. Quan un propietari porta el seu llogater a un procediment judicial és perquè hi ha un impagament o un incompliment del contracte. S’ha de millorar la situació contractual, la capacitat dels llogaters a pagar les rendes i moltes condicions, més que no pas que els desnonament siguin més o menys àgils.

També cal tenir en compte que per a molts propietaris un desnonament és un un viacrucis perquè poden estar un any en un jutjat per recuperar un pis que potser és buit fins i tot, però al qual no poden accedir perquè el llogater no els hi ha tornat les claus ni signat cap paper indicant la renúncia. Les coses s’han de contextualitzat.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha canviat les polítiques d’habitatge?

– La PAH va posar en el centre del debat públic i polític una situació en què moltes persones es trobaven. És evident que les persones organitzades tenen molta més capacitat d’incidir també en les polítiques. La Plataforma va fer molt bona feina fent això, posant a l’àmbit públic un problema que era particular.

I això ha canviat la percepció dels partits per aplicar polítiques?

– No sé si tant la seva actuació com la realitat mateixa. Els números de desnonaments que tenim del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) són importants i, per tant, aquestes situacions les han de recollir els partits. A Catalunya hem tingut dues lleis importants en aquest sentit, la 24/2015 i la 4/2016, que anaven a donar una certa protecció als llogaters i a les persones que estaven en risc d’exclusió social per problemes d’habitatge o subministrament. No sé si els partits han canviat per la PAH o per la percepció de la realitat social.

Hi ha molta preocupació per l’increment del preu del lloguer i, de moment, la Generalitat ha presentat l’índex de referència. A Sant Cugat tenim un Sindicat de Llogaters que critica que aquesta eina per si sola és només informativa, que cal aplicar sancions si s’incompleixen els barems que marca. Què en penses?

– Fa uns mesos, abans de presentar-se l’índex, vaig fer un article fent la mateixa reflexió. En primer lloc cal dir que la Generalitat ha fet un treball interessant en l’àmbit dels arrendaments urbans, treballant amb entitats i associacions d’aquest àmbit. Ha arribat a acords sobre aspectes que s’haurien de modificar als arrendaments urbans que millorarien els contractes. Tanmateix, aquestes qüestions no es poden acabar desenvolupament amb una llei al Parlament perquè no tenim competències. És un exercici que s’ha de portar allà on sí hi ha competències.

Pel que fa a l’índex de referència, fem una reflexió com la del Sindicat de Llogaters. Serà un indicador que els propietaris podran complir o no. Si el compleixen, podran tenir uns beneficis fiscals però potser al propietari li pot sortir més a compte no tenir-los i cobrar més pel lloguer. A més, qüestionem la manera d’arribar a l’índex perquè no acabem de veure-ho clar, tampoc l’efectivitat.

Fa unes setmanes vam entrevistar el secretari d’habitatge de la Generalitat i, quan li vam plantejar la possibilitat d’introduir sancions lligades a l’índex, ens va dir que es corria el risc que els propietaris posessin a la venda els habitatges.

– Clar, en matèria d’habitatge s’ha d’anar molt en compte per no retrotreure el sector. El 80% de l’estructura de la propietat de l’habitatge són petits propietaris. Per tant, determinades accions com posar una sanció o allargar el termini del lloguer pot portar l’efecte contrari al que volem, és a dir, que no posin els seus pisos en lloguer.

Llavors, quina és la solució?

– Primer, parlar amb tots els operadors de l’àmbit de l’habitatge. Segon, trobar l’equilibri entre dret de l’arrendador i de l’arrendatari. Tercer, tenir en compte que hi ha efectes que no van relacionats amb aquest arrendament tradicional, com l’habitatge turístic, que influeix d’una manera important al preu del lloguer. No hi ha solucions fàcils a problemes complexos.

El secretari ens va dir que estaven treballant en una nova llei d’arrendaments d’àmbit català. Què en saps?

– La consellera ens ho ha avançat però la llei d’arrendaments urbans és una competència estatal i, ara per ara, no tenim competències. De la mateixa manera que s’aprovarà, quedarà suspesa. Ara, el treball que s’ha fet és molt bo; s’ha fet amb el Col·legi d’Advocats i amb moltes entitats. Valdria la pena que algun grup la recollís i la portés al Congrés perquè es tirés endavant.

Vosaltres hi sou al Congrés...

– I tant, igual que PDECAT, ERC...

Et plantejaré la mateixa pregunta que li vam fer al secretari d’habitatge. A Valldoreix l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) i les plusvàlues van marcar l’any passat el seu màxim històric. A Sant Cugat, entre el 2015 i el 2016 els ingressos per ICIO han crescut en quatre milions. Estem en una nova bombolla?

– Alguns indicadors fan pensar que hi pot haver una nova bombolla. Hi ha hagut un període en què la construcció de nou habitatge ha quedat molt congelada. Es pot donar el cas que el sector comenci a tirar endavant. Sembla que l’economia es reactiva. Pot ser així si s’aconsegueix més finançament.

En els darrers dies hem tingut sessions plenàries llargues al Parlament pel debat de la llei del referèndum i de transitorietat. Com ho has viscut?

– Malament. Hem vist com se’ns laminaven els nostres drets com a diputats però no només això, que podria ser el menor dels mals, sinó que també es menystenien els drets dels ciutadans que representem. Han estat dos dies molt tristos per al parlamentarisme a Catalunya. La institució quedarà afectada pel que va passar en aquest ple i costarà tornar a refer el prestigi i la manera d’actuar que es tenia abans d’aquest ple fatídic.

Notícies relacionades