Sant Cugat, aquí no ha passat res

Ple d'investidura a l'Ajuntament de Sant Cugat. Foto: Xavier Boix.

Matí típic de grans ocasions. La gent de protocol demanant els passis a les persones convidades. Associacions, entitats, ex-regidors, representants d'institucions, van prenent lloc en una sala de plens que, aquest cop sí, s'obre perquè hi càpiga força gent. Ple de gom a gom. Res que no sigui previsible en una cita com aquesta però hi ha una diferència sobre anys anteriors. CiU ha perdut la majoria i no sembla que se n'hagin assabentat. La coordinadora d'AMPAs es queda fora, la 1a fila ocupada per familiars de la gent del govern en minoria.

Comença l'acte solemne com comença des que tinc ús de raó institucional santcugatenca - ho segueixo indirecta o directament des del 99 -. L'incombustible secretari de l'ajuntament, Josep Maria Rigau fent esment de tota la legislació de referència i convocant a presidir el ple a la regidora amb més edat, que repetia, la Roser Casamitjana d'ICV-EUiA i el més jove, l'Èric Gómez, d'ERC-MES.

Aquesta parella van ser els encarregats de conduir la cerimònia fins la presa de possessió de la vara d'alcaldessa per part de la Mercè Conesa. Sense cap ensurt més enllà de les formes que cadascun dels protagonistes de la sessió empraven per prometre o jurar el seu càrrec institucional. Per tots els gustos. Des de les promeses "per imperatiu legal" que fa quatre anys eren trencadores i ara són el més habitual - fins i tot la portaveu de CiU, la "unionista" Cristina Paraira va prometre per imperatiu legal -, fins la promesa "per imperatiu legal i per avançar cap a un estat federal" del portaveu socialista o la més original del grup de la CUP, que afegien a la primera part avançar cap a la independència, com feren els dos regidors d'ERC - no en Ferran Villaseñor - i cap el socialisme. Però si alguna va destacar sobre la resta va ser la del primer regidor sud-americà del ple, l'equatorià de la CUP Dimitri Defranc que ho va fer per imperatiu legal i "per imperatiu moral prometo lluitar per la constitució de la república catalana i que aquesta sigui un exemple pels pobles de la terra".

Després d'aquesta cerimònia i ja amb tothom amb la medalla al pit, els diferents grups presentaren les candidatures. El PP i el PSC renunciaren a fer-ho donat que només tenen un regidor. La resta proposaren la seva portaveu i C's el seu. En la votació cap sorpresa i, per tant, la Mercè Conesa fou triada alcaldessa amb 11 vots del seu grup, seguida de la Núria Gibert amb 4 vots, l'Aldo Ciprián amb 3, la Mireia Ingla amb 3 també i la Roser Casamitjana amb 2. La presidenta de la mesa Roser Casamitjana ha recordat el 15M de fa quatre anys com a causa de l'esquarterament dels plens municipals i del pluralisme imperant arreu i de la necessitat de la política i el diàleg abans de passar-li la paraula a l'alcaldessa.

L'oposició, conscient de la seva capacitat d'influència

En les seves intervencions després del nomenament de Conesa com alcaldessa per part de la Roser Casamitjana, els grups de l'oposició, amb més o menys intensitat, han interpel·lat a CiU perquè entengui que està en minoria. Álvaro Benejam del PP ha reivindicat el treball de l'oposició i ha ofert mà estesa i diàleg al govern entrant "en tot el que millori la vida de la gent de la ciutat excepte en el que no tingui competències la ciutat", referint-se a debats que superen l'àmbit local. Pels socialistes, el seu representant Pere Soler ha estat el primer en felicitar la nova alcaldessa i de ressaltar la incertesa d'un govern en minoria "que ha de governar cercant el consens com ha demanat la gent". Per aquest motiu el regidor socialista posà en valor el caràcter municipalista i de partit de govern del PSC, qui sap si perquè l'alcaldessa faci números els propers dies. "No posarem pals a les rodes i serem un referent estable de l'esquerra local", va afirmar.

Per part d'ICV-EUiA, la seva portaveu Roser Casamitjana, es felicità de que l'esquerra ampliés el seu espai a Sant Cugat passant de sis a deu regidors i que la seva organització seguís tenint un "espai propi però exigent que creu que hem de complir el que hem expressat durant la campanya". També va expressar la seva alegria per la pèrdua de la majoria absoluta per part de CiU sobretot perquè aquest fet suposava haver de governar amb diàleg. Finalment va fer una crida a la unitat d'acció de l'esquerra - encara que no sembla que votar cadascú al seu candidat sigui la millor forma de començar - i a fer una oposició ferma quan "les polítiques no s'adiguin als nostres valors".

En el torn de la republicana Mireia Ingla destacà que la sala fos a vessar com a mostra de compromís ciutadà. En la seva intervenció, tot i reconèixer la victòria convergent, no es va estar d'afirmar que "Sant Cugat mereix una altra forma de fer política, governar no vol dir només gestionar sinó escoltar i que allò que diu la gent es pugui arribar a fer". Va recordar l'èxode juvenil, les dificultats de molta gent en situacions precàries, i per començar nous projectes empresarials i, per finalitzar, va demanar a CiU que "s'ha d'entendre amb qui queda a l'oposició i si posa la ciutat i el país per davant, no ens tindrà darrere sinó al costat". C's i el seu portaveu Aldo Ciprián també s'estrenaven en aquest ple com el grup anterior i s'auguren intervencions que no tenen res a envejar a d'altres de memorables del mandat anterior. El seu portaveu ja va avisar ahir, tot i que va començar felicitant a l'alcaldessa, llençant aigua al vi. Com va fer durant la campanya va parlar d'aturar el model de ciutat "del totxo que fa que marxi el jovent fora de la ciutat", per tot seguit afirmar que cal "reduir les despeses de l'administració" i denunciar "el sobredimensionament de les estructures polítiques" i demanar "baixar la política fiscal". El seu eix prioritari serà "la defensa de la convivència" que en boca de C's vol dir res de fer política sobiranista des de l'ajuntament.

I finalment arribà el torn de la CUP-PC que, representada per la seva portaveu Núria Gibert, va ser de totes totes la més bel·ligerant en la seva intervenció. Va deixar clar que seran la veritable oposició del ple perquè defensen realment un model de societat contrari al que defensa CiU, anticapitalista, "la nostra premissa és que tots els pobles són lliures i totes les persones són iguals". Gibert va avisar que el seu grup serà un "bastió de la defensa dels drets", que vetllarà per "com han de servir la institució a les classes populars" i farà una oposició radical i anticapitalista, radical perquè anirà a l'arrel de les qüestions que es plantegin i anticapitalista i "constructiva perquè tenim un nou país a construir després de la destrucció".

Mercè Conesa, alcaldessa en minoria

Després de l'acceptació de la pèrdua de la majoria absoluta i de les floretes que la portaveu convergent li llençà a la nova alcaldessa, aquesta va agafar la paraula. Mostrà la seva cara més progressista després d'una cura de humilitat pública important d'acceptació dels resultats. Inclogué en el discurs a pensadors com Martha Nussbaum per parlar de "creació de capacitats", a Amartya Sen per parlar de polítiques públiques i a Anthony de Mello per parla de "tornar a aprendre". Social democràcia en estat pur i és que si no vol tenir problemes a partir de dilluns cal que engreixi els gestos i el discurs. I que passi a la real - politik.

Perquè parlar de més polítiques públiques, més serveis a la ciutadania, més educació, més ètica, més transparència, està molt bé, així ho va fer, però s'ha de demostrar si vol que li donin suport i tirar endavant un govern en minoria. De moment es planteja aprovar un Pla Estratègic que mai ha aprovat el ple i que, molt menys s'ha ni gestionat ni donat compte. I un Pla d'Actuació Municipal que segons ella "estem disposats a pactar amb les diferents formacions que composen aquest plenari", no està malament tenint en compte que estan en minoria!. Una altra oferta de la nova alcaldesa:"obro avui l'oportunitat de compartir la presidència dels Consells de Barri amb les altres formacions polítiques per fer-los més actius i amb capacitat de decisió". Ja es veu que l'efecte de la pèrdua de la majoria és més gran del que sembla. És que la presidència dels consells de barri, com la de les juntes de govern dels organismes autònoms o dels instituts municipals, poden recaure tranquil·lament en representants de l'oposició. És que han perdut la majoria absoluta.

De fet, del gabinet de premsa de l'ajuntament la nota d'aquest ple de constitució no és una nota del ple sinó la nota del que en ell hi va dir l'alcaldessa. És així com funciona encara aquest ajuntament, les dinàmiques són les que són i cal que canviïn perquè el poble ha manat que ho facin. I el poble és sobirà, o no?.

Notícies relacionades