Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

CONTRACRÒNICA. Posem-nos en situació. Any 1985. Núñez i Navarro esdevé el principal propietari de l’àmbit de Torre Negra després d’una gran compra de terrenys. La constructora s’emporta un bombonet a les faldes de Collserola i a una ciutat amb un creixement potencial espectacular. Any 1988: comença el debat urbanístic amb la conversió de l’àmbit en sòl urbanitzable no programat. Any 1991: primera sentència del cas. Any 1997: Núñez i Navarro entra en acció amb els primers plans urbanístics.

I així sentència rere sentència fins ara, amb un conflicte urbanístic encara obert, amb l’Ajuntament mantenint-se ferm a favor de declarar el sòl com a no urbanitzable, Núñez i Navarro volent construir i els petits propietaris entre dues opcions: edificabilitat a l’àmbit amb menys impacte paisatgístic o compensació amb permutes o indemnitzacions econòmiques.

Aquí som. Al cap del carrer, una altra vegada. Amb un planejament vigent que diu que Torre Negra és sòl no urbanitzable però pendent d’una sentència perquè la darrera modificació del Pla General Metropolità (PGM), després de la sentència del 2016 que tornava a deixar l’àmbit com a sòl urbanitzable no programat, va ser recorreguda tant per Núñez i Navarro com pels petits propietaris. La ciutadania espera, els col·lectius ecologistes esperen i el govern fa set mesos que va anunciar la compra de la masia medieval de Torre Negra i dels seus terrenys, només una part dels quals formen part de l’àmbit en disputa.

Amb aquesta compra l’Ajuntament no té capacitat d’incidència. Un 1,8% dels terrenys de tot l’àmbit davant d’un Núñez i Navarro que n’ostenta la propietat de més d’un 60%. Però no només això. Set mesos després de l’anunci a bombo i plateret, la compra encara no s’ha efectuat. L’oposició, amb molta raó, es pregunta què coi passa. De moment no ho sabem i, davant del dubte, Junts per Sant Cugat ha demanat crear una comissió especial per seguir la compra i, de passada, tot el conflicte urbanístic.

Tot i el suport de Ciutadans, la majoria absoluta tripartita ha evitat que la proposta hagi prosperat al Ple d’aquest dilluns. El tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, diu que la comissió ja existeix tot i no reunir-se i que, per tant, només caldria reactivar-la. Una afirmació no exempta de l’“i tu més” que aquesta vegada ha pres forma de “durant el darrer mandat no es va reunir ni un cop”. Duch diu que ja s’expliquen els afers sobre Torre Negra a les comissions informatives i que, si cal, es pot reprendre la comissió específica però tant una cosa com l’altra hauran de passar per tenir més informació. Vaja, que set mesos després de l’anunci sembla que la compra no està lligada.

L’extinent d’alcaldia i regidor de Junts, Joan Puigdomènech, es desespera fins al punt que al Ple ha acabat dient que la proposta era en benefici del govern també perquè suposava unir forces amb l’oposició; una mirada que suposa un trencament respecte a la seva acció a govern al mandat anterior, quan no es va convocar ni una reunió de la comissió. Una apreciació que s’ha encarregat de fer Munia Fernández-Jordán, regidora de Ciutadans, que malgrat tot ha optat per donar suport a la proposta pensant amb la lògica que “la informació és poder” i, per tant, l’oposició l’ha de tenir. La regidora taronja no només ha criticat Junts: “Cal valor i lideratge per trobar una solució. Aquest govern no en té”.

Podria semblar que tot està igual, o en tot cas condicionat pel pas dels anys, però hi ha hagut canvis. La mateixa sessió plenària ha acollit la informació d’un reguitzell de sentències sobre Torre Negra. Són resolucions judicials que donen la raó a l’Ajuntament per la suspensió de llicències i l’aturada de plans presentats pels petits propietaris i per Núñez i Navarro al 2018 a partir de la sentència del 16, quan per darrera vegada –a l’espera de què passa amb la propera– la justícia va dir que aquell era un sòl urbanitzable no programat.

El govern anterior ho va fer bé –almenys formalment, una altra cosa és l’estratègia política–. Va decidir bloquejar els nous plans i fer una suspensió de llicències, una decisió de la qual va treure pit i que amb aquestes sentències es demostra vàlida. Ningú més ha parlat. Només Duch, que ha dit que aquestes resolucions marquen el bon camí de l’Ajuntament en l’afer Torre Negra. Però la solució està ben lluny d’arribar.

Posem-nos en situació de nou. Núñez i Navarro i els petits propietaris van presentar els plans aprofitant la sentència del 2016 que tornava a desprotegir Torre Negra. Quan un sòl és urbanitzable no programat –com era l’àmbit després d’aquella sentència–, cal un Programa d’Actuació Urbanística (PAU) i un Pla Parcial d’Ordenació (PPO) abans d’urbanitzar. I això és exactament el que van presentar els propietaris. Ara bé, el govern va ser àgil, va tombar les propostes, va fer una suspensió de llicències i va començar a treballar la tercera modificació del PGM al 2017 perquè el sòl fos no urbanitzable. És aquesta modificació la que ara es troba als tribunals.

És a dir, tot i el positivisme de Duch en nom del govern, les sentències que han passat aquest dilluns pel Ple no tenen res a veure amb el planejament que ara es troba als tribunals bàsicament perquè fan referència a uns plans que es van fer sobre un planejament anterior, el de sòl urbanitzable no programat. És possible que tota pedreta faci marge –permeteu-me l’expressió valenciana–, però la dita aplica poc en urbanisme i en el món judicial, que miren el planejament vigent en el moment del recurs. I el recurs que hi ha sobre la taula no té res a veure amb el de les sentències que han passat aquest dilluns pel Ple.

És cert que això no s’ha debatut aquest dilluns i, per tant, aquesta contracrònica s’allunya molt de la sessió. Però aquest positivisme és el que va intentar traslladar Duch en la roda de premsa prèvia al Ple celebrada el divendres passat fins que a base de repreguntes de la premsa vam separar el gra de la palla i vam veure que, tot i que el tinent d’alcaldia té motius per estar content perquè unes sentències desfavorables podrien tenir implicacions urbanístiques, estem molt lluny de saber què passarà amb Torre Negra. I el principi de realitat és més important que el positivisme i les sensacions. Per això hi ha qui demanava una comissió específica.