Trencar l'statu quo per fer un procés constituent català

Foto: Jordi Pascual

Catalunya és subjecte polític, més o menys vinculat a la resta dels Països Catalans, i en el seu camí cap a la independència ha de fer un procés constituent que permeti la redacció d'una constitució catalana per la construcció d'un nou estat. Aquest és el precepte bàsic de Procés Constituent i la CUP, que, ahir a la tarda a la Casa de Cultura, van explicar a través de Teresa Forcades i l'Albert Botrán com hauria de ser aquesta constitució i el propi procés constituent. L'acte d'ahir va tenir, però, una baixa inesperada que de ben segur hagués aportat un punt de vista més diferenciat, la de l'Albano Dante de Podem. Qui sí va acudir, amb un alt grau de coneixement en processos constituents, inclús havent participat a un, va ser l'Alberto Acosta, president de l'Assemblea Constituent d'Equador que va culminar amb la constitució del 2008.

L'acte va tenir dues vessants complementàries. D'una banda, la construcció d'un procés constituent en genèric i la seva adaptació a Catalunya. D'altra, el cas concret català i de les agrupacions presents -també Podem, que tot i no ser l'Albano Dante hi havia un munt de simpatitzants- amb tres elements clau: la proposta de confluència de Procés Constituent amb ICV, EUiA i Podem, la proposta d'Òmnium i l'ANC d'una llista única independentista i la situació de la CUP havent de donar suport a CDC i ERC per portar la independència a Catalunya.

Ruptura

Els tres actors coincideixen: un procés constituent és ruptura. Únicament Teresa Forcades dels tres participants aposta per mantenir viu el Parlament de forma paral·lela al procés constituent que visqui Catalunya. Alberto Acosta no ho recomana basant-se en l'exemple de Bolívia. Segons explica, aquest va ser el format que va seguir i va ser un caos. Per Forcades eliminar el Parlament quan el procés encara està en marxa és deixar un buit de poder que posaria en risc a Catalunya.

La CUP, com a nítidament independentista, planteja una confluència d'independentistes i la gent que vol un procés constituent amb altres finalitats per portar la independència, sense la qual, al seu parèixer, no hi ha ruptura. Procés Constituent fa l'aposta per obrir el marc a les formacions autodeterministes que no necessàriament tenen la independència com a objectiu però que precisen d'un procés constituent per canviar l'statu quo i el model territorial cap al federalisme o el confederalisme.

La referència més clara d'Acosta al procés català va ser assegurar que en sent simpatia fent un símil amb el món casteller, per la necessària unió de la gent en tots dos casos. La seva intervenció, però, es va centrar en la seva experiència a l'Equador. Allà, el 1998 es va fer una constitució que va afavorir les polítiques neoliberals que s'imposaven a Amèrica Llatina des dels anys 70. Això va acabar amb una onada d'emigracions a la primera dècada del segle XXI i la creació d'un procés constituent de base, el primer amb participació directa del poble tot i ser el 20é des del 1930.

A Equador es va fer un procés constituent amb 10 taules constituents que van circular per tot el país amb la finalitat que tothom conegués la constitució. Quan es va fer el referèndum un 60% de la població deia conèixer part, 50 punts per sobre que a la constitució del 97-98. A aquesta constitució s'hi recullen drets pels indígenes amb una concepció plurinacional, la ciutadania universal, el respecte als Drets Humans i la natura com a subjecte amb drets. És important la jerarquització dels drets ja que permet que el respecte als drets humans sigui més important que la propietat privada, per exemple.

Forcades va reivindicar un procés constituent que no acabi amb el segrest del poder popular. Segons explica, únicament Veneçuela, Bolívia i Equador tenen mecanismes perquè el poder constituït no bloquegi el poder constituent i, per tant, es puguin fer canvis amb certa facilitat; sempre respectant les majories. Per això cal que participi tothom i afavorir la representativitat amb procés de deliberació previ que ha de ser característic d'una bona democràcia en qualsevol votació. Per a Forcades, cal també la capacitat de revocació per part del poble, sinó una democràcia no pot ser considerada com a tal. L'Estat Espanyol no seria una democràcia en tant que la revocació depèn del poder constituït mitjançant el mecanisme de la moció de censura.

En aquest sentit, Acosta també creu que una constitució s'ha d'aprovar i debatre amb el màxim diàleg i consens possible, tot i que això pot retardar-ne l'aprovació. Sense un procés popular la democràcia no pot ser una realitat i, en qualsevol cas, la constitució és una eina per construir el país, per si sola no significa res. Ho exemplifica amb la presidència de Rafael Correa a Equador a qui acusa de saltar-se la constitució i el qualifica com el cabdill del segle XXI.

Quan la justícia social passa per un procés constituent

És necessari un pla d'emergència contra les situacions de crisi. És necessari ja i hauria de ser la primera acció de govern a una Catalunya independent ja que la independència no ho soluciona tot. Aquesta és la visió de la CUP i Procés Constituent. L'acumulació de la riquesa en mans de molts pocs precisa d'una actuació dràstica de millora en l'accés als recursos de la majoria i, per poder fer-ho, la reducció dels beneficis de la minoria.

La constitució i el primer govern de Catalunya ha de tenir un paper de treballar en contra de les desigualtats i en benefici de la justícia social. És la visió de tots els participants a l'acte d'ahir. Explicava Acosta que la base de la recuperació equatoriana passa pel procés constituent i el perdó de part del deute, el que considera que Alemanya hauria de fer amb Grècia de la mateixa manera que tots els països d'Europa van fer amb Alemanya passada la II Guerra Mundial. Per solucionar el deute cal una auditoria però també cal limitar les accions de les entitats financeres i construir una economia solidària diferenciada del capitalisme. Això es determina al procés constituent.

Llistes i propostes

Al rerefons de tot l'acte hi havia la construcció de les candidatures de cara al 27 de setembre. D'una banda, Forcades apuntava que les negociacions amb ICV, EUiA i Podem avancen tot i que encara no hi ha un acord tancat. La seva voluntat és que aquestes forces facin un procés constituent que pot portar la independència o un altre tipus d'emancipació. Si alguna de les forces canvia d'opinió, Procés Constituent abandonaria la taula de negociació. L'escenari que més agradaria a Forcades és una victòria d'aquesta candidatura però amb la necessitat de sumar forces amb la CUP i ERC per poder fer un procés constituent des de l'esquerra.

D'altra hi havia la proposta de l'ANC i Òmnium de fer una llista única de l'independentisme sense polítics. Forcades, a títol personal, veu amb bons ulls la idea sempre que aquesta llista serveixi a mode de referèndum i, per tant, no creï govern sinó que, davant la victòria o derrota, convoqui noves eleccions per iniciar el procés constituent. La mateixa visió té la CUP tot i que veu més clara la participació. Botrán acceptava, davant les preguntes d'aquest mitjà, que és una situació complexa ja que de no guanyar les eleccions, CiU, ERC i la CUP es quedarien sense representants polítics.

Ara bé, tant Forcades com Botrán coincidien que aquesta és una proposta molt recent i sense uns termes clars. Tant la CUP com Procés Constituent l'haurien d'estudiar i sempre partint de la condició que aquesta llista no serviria per formar govern sinó per veure si Catalunya vol un procés constituent, també entenent que molts partits neguen el caràcter plebiscitari de les eleccions i, per tant, entenen el 27S com una jornada electoral autonòmica estàndard. Forcades, a més, explica que no està convençuda que hi hagi una majoria a favor de la independència a Catalunya però sí que hi ha a favor del procés constituent i, per això, cal sumar els autodeterministes.

Notícies relacionades