Un comiat dolç per a un mandat mogut

Foto: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Respecte mutu, aplaudiments tot i les discrepàncies polítiques, tons de veu adequats, somriures i alguna rialla i, fins i tot, mostres exacerbades d’amistat. El comiat del mandat ha estat l’antagonisme del que hem viscut durant els darrers quatre anys en sessió plenària. Les acusacions de dividir la societat, de corrompre l’activitat política, de buscar els titulars, de fer el numeret, de no respectar les majories o les minories... s’han quedat a casa.

El mandat de l’eterna campanya arriba a la seva fi amb unes eleccions municipals que no auguren una correlació de forces més senzilla que l’actual. Hi ha polítics que se’n lliuren perquè ja no repetiran de regidors i d’altres que s’entreguen a la força de les urnes per mantenir aquell seient des del qual representar la ciutadania –en l’idíl·lic Ple de final de mandat ningú ha acusat ningú d’aferrar-se a la cadira.

El més controvertit ha estat Ignasi Bea, regidor de la CUP-PC, que reivindicant-se com a comunista tot i una frase condescendent a la seva primera estada al Ple ara fa vuit anys –“jo a la teva edat també era comunista”– ha dit que potser això del bonrotllisme es podia aturar una mica perquè ser bons companys està bé però la ideologia també és important per a un representant polític: “No m’hi he portat bé amb tothom; per a mi és molt important el que pensa la gent”.

De l’oposició també s’han acomiadat els dos homes d’ERC-MES. Ferran Villaseñor ha recordat lla seva etapa al PSC i els seus 12 anys en política tot dient que cal que hi hagi bon rotllo i demanant disculpes per si mai ha faltat al respecte a algun company. Ha aprofitat l’avinentesa per reivindicar mesures que tenen bona part d’ell: l’estabilització del personal de l’Ajuntament i el Pla del barri del Monestir.

Èric Gómez, disculpant-se pel seu to de veu elevat, s’ha sincerat davant el seu partit: “El moment de comiat ha arribat massa d’hora”. Es reivindica com representant del Jovent Republicà, almenys fins que arribin les eleccions i el fotin fora per ser massa gran –coses estatutàries–. Ha recordat les picabaralles tot i que també ha reivindicat la part més constructiva d’un Ple des del qual ha intentat treballar “per l’alliberament social i nacional dels Països Catalans”. I sí, Ciutadans també ho ha aplaudit, fins a aquest nivell ha estat estrany el Ple.

La que va ser candidata d’ICV-EUiA al 2015, Roser Casamitjana, s’acomiada del Ple fent un llistat d’aprenentatges: que no cal discutir posant cara de gos, que les paraules tenen sentits diferents en funció de qui i com les diu, que cal respecte i posar-se al lloc dels altres i, sobretot, que no tots els polítics són iguals. Vaja, que sí, que hi ha hagut polítics aprofitats, dels que volen fer carrera, però que també hi ha gent amb vacació de servei, que no està de més reivindicar-ho.

Del govern s’han acomiadat la regidora de Comerç, Mayte Pérez; la d’Educació, Esther Salat; la d’Innovació, Joana Barbany, i la d’Habitatge i Polítiques de Cicle de Vida, Susanna Pellicer –l’única que ha tirat de cites amb una referència a la Bíblia–. Totes elles, com han fet la resta de regidors sortints, han reivindicat la feina feta i la relació amb el teixit associatiu i veïnal. En el seu cas, però, han reivindicat també les alcaldies dels governs en què han participat reivindicant, com també fa Junts per Sant Cugat en campanya, el model de ciutat.

Per un moment la sala de plens ha semblant un espai de respecte entre iguals amb un toc nostàlgic per la presència de l’exalcaldessa Mercè Conesa i l’exregidor Damià Calvet, que ja es van acomiadar mesos enrere però encara dibuixen un buit en aquell espai de deliberació i decisió municipal. Però bé, allò idíl·lic acaba aviat i només creuar la porta de l’Ajuntament hem tornat a la campanya electoral, aquella que ens portarà a unes noves eleccions i, amb elles, a nous pactes, discussions, desacords i picabaralles. Ens veiem a les urnes.

Notícies relacionades