Colònies d'estiu

Els primers que van començar a portar nens i nenes fora de l'entorn familiar van ser els Agrupaments Escoltes per a nois i les Guies Sant Jordi per a les noies, que als anys 50 i sota l'aixopluc de la Delegació Diocesana d'Escoltisme (DDE) feien els típics campaments i acampades. Depenien del Bisbat perquè, en aquell temps de franquisme i repressió, no havia una altra sortida per als infants i joves. O et feies escolta –versió catalana dels Boy Scouts d'arreu del món– o de la “Organización Juvenil Española” (OJE) que eren els cadells de Falange.

Posteriorment, cap als anys 60, comencen a retornar els Centres d'Esplai, una pràctica nascuda a Suïssa a finals del segle XIX i que a Catalunya s'agrupen al voltant del Serveu de Colònies de Vacances (SCV). Aquests centres, portats per monitors i un director, fan reunions, excursions, activitats lúdiques i a l'estiu, colònies.

Més tard, s'afegeixen les escoles que porten els seus alumnes uns dies cada curs a fruir de la natura amb activitats didàctiques i d'esbarjo.

En les primeres en què jo vaig participar com a mestre, ens ho muntàvem tot. Intendència, xerrades, activitats i jocs de nit.

La darrera nit, a manera de “Foc de Camp”, tan habitual en el món Escolta, fèiem teatre. Improvisàvem un escenari i cada grupet d'alumnes representaven les actuacions que a la tarda havien estat assajant.

De mica en mica les cases de colònies es van anar professionalitzant. Contractaven cuiners i monitors que, quan arribàvem amb els nois i les noies, ja tenien totes les activitats programades. Prou feina teníem els mestres perquè ens deixessin estar una estona amb els nostres alumnes! Val a dir que, abans de sortir de l'escola, l'equip docent amb el Cap d'Estudis al davant havíem triat entre una gamma de propostes que se'ns oferien.

Actualment el tema de colònies ha crescut desmesuradament. Les empreses que exploten el sector han sabut trobar la veta turística.

 

Hi ha colònies d'esport d'aventura, d'idiomes, d'equitació, de futbol, de motor... Els fills sempre han estat un bon negoci per als altres –que no pas per als pares.

De tota manera, el fet de sortir uns dies de l'entorn familiar i haver de conviure amb altra gent, ajuda el procès maduratiu de l'infant i el jove.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades