El Palau de les Missions

De petit, quan tornava amb la meva mare de Barcelona al meu Montjuïc natal, on vivíem, baixàvem a l'estació del funicular Miramar i d'allà, caminant cap a casa. Perquè llavors no hi havia altre mitjà de transport. Passàvem per davant del "Palacio de las Misiones". Aleshores tot era en castellà.

M'enfilava al petit mur i veia allà a baix, el pati del Palau ple de gent tancada que passejava o estava asseguda esperant alguna cosa. La meva mare m'explicava que era gent que havien vingut d'Andalusia, com ells l'havien fet uns anys abans, i els feien tornar a la seva terra. No tenien família ni feina i aquí ja érem molts. Me'ls mirava amb basarda. I a nosaltres? També ens faran fora? "No. Nosaltres som d'aquí", em deia.

El Palau de les Missions va ser construït l'any 1929 dins de tota la moguda de l'Exposició Internacional. Estava situat entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el palauet d'Albéniz. El seu us inicial era mostrar tota la feina de les missions catòliques arreu del món. Acabada l'Exposició se li va donar diferents usos. A partir del 1939 va servir de presó per a "desafectos al Régimen" i cap als anys 60 va ser un "centro de "internamiento i clasificación de indigentes". Va ser enderrocat l'any 1969 i al seu lloc van fer els jardins de Joan Maragall.

Això vol dir que els immigrants de tota Espanya que venien a Barcelona, eren retinguts a l'estació de trens -sobretot a la de França- i portats a Missions. Si no tenien feina ni família que els reclamés, els retornaven al seu lloc d'origen. Talment com les CIES o els camps de refugiats d'ara, només que llavors eren gent del país.

És curiós observar que, durant el franquisme i en temps anteriors, el poder central, havia promogut la immigració cap a Catalunya mitjançant l'abandó i pobresa dels pobles i la repressió política. Els interessava, entre altres coses, que tota una població no catalana aigualís l'arrelat sentiment català. Semblant a Iugoslàvia.

Arribat a un punt que, quan ja en tenien prou immigrants -sospito que se'ls escapava de les mans-, emparats en la "Ley de vagos y maleantes", van començar a detenir gent i portar-los a "Misiones".

Per a nosaltres, els vailets de la muntanya de Montjuïc, era una mena d'home del sac o la mateixa "bruja piruja", ens atemoria la imatge d'aquest Palau.

Rafa Usero, actor i mestre jubliat

Notícies relacionades