Publicitat

Escola i teatre

Hi ha dos pilars que, al meu entendre, enforteixen l'estudi de la llengua a l'escola, la biblioteca i el teatre. De la biblioteca, ja en parlaré en un altre article.

Durant la meva època de docent vaig fer servir el teatre com a una eina més per a treballar la llengua. M'ha permès reforçar molts aspectes. La dicció, la pronunciació, la lectura dramatitzada, la memòria, el vocabulari (aquelles paraules difícils d'entendre i pronunciar), l'expressió facial i corporal (en fèiem servir el joc del mut on nenes i nens havien d'imitar per senyes objectes, oficis o animals que els companys havien d'endevinar). En l'aspecte social ajudava a interrelacionar els alumnes.

L'únic problema que trobava, era que havies de donar paper per a tothom o preparar vàries obres al mateix temps. I anar molt amb compte amb personatges estàtics (fer d'arbre, o de soldat que no deia res ni es movia en tota l'obra). Són personatges molt decebedors per a la mainada.

El primer pas que fèiem era la lectura col·lectiva amb el text davant. Els agradava molt. Tothom havia de seguir en silenci la lectura dels altres i llegir només el seu personatge. Recordo la cara de satisfacció d'aquell que després d'haver-ho llegit vàries vegades (en fèiem una estona cada dia que tocava llengua), tancava el text i ho deia sense mirar. La seva autoestima quedava reforçada per l'admiració dels companys. Entre ells s'engrescaven a imitar-ho.

Després venien els assaigs. Finalment, l'escenari, els decorats (els fèiem a classe de plàstica) i el vestuari. Discutíem quina indumentària havia de dur cada personatge. Algunes vegades s'involucraven fins i tot pares i mares.

Havíem arribat a muntar un escenari a la classe. En les escoles de nova creació és habitual no disposar de sala d'actes. Durant la classe, recollíem les cortines amb agulles d'estendre quan tocava treballar altres matèries i les deixàvem anar als assaigs. També enretiràvem taules, arrengleràvem cadires i apagàvem llums. Només quedaven enceses les que necessitaven els actors.

Altres companys venien convidats a veure les obres com a una feina més de interrelació entre classes.

No és veritat que la creativitat només es pugui treballar amb pinzell o amb llapis. Hi ha altres formes, com per exemple la improvisació en els exercicis de teatre.

Rafa Usero, actor i mestre jubilat

Notícies relacionades