Jerarquies imaginades

Segons Yuval Noah, totes les societats estan basades en jerarquies imaginades, però no totes són iguals.

Yuval Noah és doctor en Història en la Universitat d'Oxford i professor al Departament d'Història a la Universitat Hebrea de Jerusalem, especialitzat en Història del Món.

La societat índia separa per castes, l'otomana segons la religió, l'americana segons la raça...

Tanmateix, al nostre país, en fem de jerarquies imaginàries. En la riquesa, en la política, en l'exercit, en la religió o en la feina. Us heu adonat en el posat altiu d'alguns polítics quan assoleixen el poder?

Sempre m'ha cridat l'atenció les castes hindús. Havia pensat que era una cosa ancestral. Però, no. Ho explica el mateix Yuval en el seu magnífic llibre Sàpiens (Edicions 62).

Resulta que, fa 3.000 anys una invasió de indoaris va sotmetre el subcontinent indi. Van dividir el país en dues jerarquies: la dominant que eren els invasors, compresa per sacerdots i guerrers, i la sotmesa, els nadius, que feien de servents.

 

Heus aquí, però, que els servents eren molt més nombrosos que els servits, i aquests, van sentir por. Per a solucionar-ho van dividir-los en castes. Cadascuna de les quals havia de dedicar-se a un ofici determinat o dur a terme un paper específic a la societat. Cada casta tenia un estatus legal, uns privilegis diferents i unes obligacions determinades. De cap manera podien tenir relació entre elles, ni casar-se, ni seure a taula junts. Inclús, ho van revestir amb la religió, amb conceptes de puresa o impuresa de la casta. (No us sona allò de “Por la gracia de Dios”?) Tant és així, que els van inculcar que si tenien contacte amb una altra casta, no sols es corrompien ells, sinó que era tota la societat la que patia corrupció.

Va passar el temps i es van oblidar de la invasió indoària, però les castes van seguir, es van escindir i van créixer en nombre. Van arribar a ser moltíssimes. Els que no van aconseguir l'estatus de casta, eren el intocables. S'ho van passar fatal, eren rebutjats per tothom, vivien de remenar les escombraries, humiliats, en la més pura misèria.

A l'Índia actual, malgrat l'esforç del Govern perquè oblidin la idea de corrupció en el contacte entre castes, encara hi ha reticències en temes com els laborals o matrimonials.

I és que tenim tan arrelat la noció de jerarquia, som tan selectius en les relacions amb els altres, sentim tant la necessitat de “ser més que...”, que ens costa Déu i ajuda evitar mirar amunt i avall i fer-ho al nostre costat, a la nostra alçada.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades