Publicitat

La culpable de la mort dels Beatles

Ara, que fa 40 anys de l'assassinat de John Lennon a Nova York crec que és el moment de parlar de la Yoko Ono. En un dels encreuats del diari ARA la defineixen d'aquesta manera: "Va ser la culpable de la desaparició dels Beatles, sí o no?" I és que la "vox populi" la fa culpable de la dissolució del grup. O cosa que és el mateix, li neguen al John la seva capacitat d'evolucionar.

Em fa pensar en un passatge de la meva vida de quan era jove. Un matrimoni molt amic dels meus pares tenien una filla de la meva edat. Estaven secretament esperançats de casar els dos fills i unir les famílies. He de reconèixer que jo tenia els meus dubtes. La noia era molt pragmàtica -jo llavors deia materialista- i els pares exageradament conductors. Això em va fer desistir i allunyar-me d'ells.

Temps després vaig conèixer la que és la meva dona. Em vaig encisar d'ella. Quan aquesta família es va assabentar van dir: "Vés, què haurà fet aquesta dona per omplir al xicot el cap de pardals?". Senzillament la van responsabilitzar de la nostra unió; em van negar la meva capacitat de decidir. 

Els Beatles van ser importants quant a la música que van desenvolupar en aquell temps. Però si mirem els textos de les seves cançons, veurem que no tenien gaire suc. Eren uns petits burgesets, uns nois de casa bona. El John, amb la Yoko al costat, va evolucionar. Van evolucionar tots dos alhora i no podem restar mèrits a cap dels dos. Van portar a terme un compromís contra la guerra i a favor de la pau.

Com escrivia Vázquez Montalbán als anys 80, "John Lennon ha muerto como preferiría morir Felipe González, en Nueva York, a tiros y no en el Metro de Moscú. En todas partes se cuecen locos." Per què la culpable dels canvis dels homes sempre és la dona que té al costat? No us sembla també una mena de masclisme?

Rafa Usero, 
actor i mestre jubliat

Notícies relacionades