Publicitat

Què vol dir ser català?

Malgrat que vaig néixer aquí, a Catalunya, a Barcelona, l'any 49, no puc negar que porto i portaré per sempre més un cognom andalús. El meu pare va venir d'Andalusia l'any 29 i s'hi va quedar. Va estudiar sense deixar de treballar i va acabar donant classes nocturnes de matemàtica i català a Lleida, on va viure molts anys fins a venir a Barcelona.

L'any 44 va tornar a Andalusia, es va casar amb la seva cosina, la que seria cinc anys després la meva mare i van tornar a Catalunya. Ella no va parlar mai el català, tot i que l'entenia perfectament. Li feia vergonya. Per a les botigueres on anava a comprar, era la senyora Josefina. I a ella, li agradava que l'hi diguessin.

A la senyora Josefina li encantava el teatre en català que feien a la UHF, a l'antic programa "Miramar". El diumenge al matí, sempre escoltava les sardanes que feien per la ràdio. I a la cuina, el seu plat estrella era "la escudella barrechada". Un estiu, en una visita estiuenca a la seva Andalusia natal, va emmalaltir i, finalment, va morir allà, a la seva terra. Uns dies abans, mentre agonitzava, li va demanar al meu pare: "Llévame a casa". Casa seva era Catalunya.

Ho explico, perquè em produeix considerables dubtes l'interrogant: què vol dir ser català? Jordi Pujol deia que era català tot aquell que vivia i treballava a Catalunya. Crec que es va quedar curt. A més de viure i treballar, crec que un s'hi ha de sentir, l'ha d'estimar.

Tot el contrari d'aquests "Ciudadanos" que sembla que els molesti tot el que fa flaire del fet català. Segons aquell periodista bocamoll i desagradable, els que vénen de fora i acaben sentint-se d'aquí, són "charnegos agradecidos". Jo, en canvi, als altres, als que no seran mai d'aquí ni d'enlloc, els veig com a "charnegos resabiados".

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades