Residències per a la gent gran

L'altre dia anunciaven una nova residència intervinguda per la Generalitat. Ja anaven 10. En una d'elles, a causa del tracte deficitari als residents.

I és que, amb aquesta societat tan atrafegada i aquesta gent gran que cada cop viu més anys, les residències en van plenes. Les públiques no donen abast i la iniciativa privada, s'hi posa. Més que un servei a la societat, veuen un possible negoci.

Sortosament no passa en totes, n'hi ha que s'hi entreguen. Ho dic sobretot pel personal que hi treballa. I, amb aquesta pandèmia, s'hi estan deixant la pell i la salut. Em consta perquè tinc un familiar en una d'elles.

Però n'hi ha que escatimen el personal, contracten gent sense titulació ni preparació perquè el surt mes a compte i els encomanen més feina de la que poden fer.

Una de les lliçons que hauríem d'aprendre d'aquesta pandèmia, és que el Govern exercís més control de les residències. Les públiques i les privades. I recolzar-los més.

Em pregunto, com és que es dediquen diners als concerts amb escoles, hospitals i residències i no n'hi ha per a crear-ne de públiques? No es podria començar —ja que no s'ha fet abans—a fer calaix per tal d'abastir a la ciutadania d'uns serveis als quals té tot el dret?

No és certa la creença popular que les privades són més bones que la pública. En l'escola, per exemple, he treballat tant en la privada com en la pública i us puc ben assegurar que hi ha magnífics docents tant en una com en l'altra. Només que, en la privada, porten anys treballant la imatge que donen, el màrqueting i la pública fa poc que hi para esment.

Quan es critiquen les llistes d'espera o la manca de llits en la sanitat, cal aclarir que, no és a causa de la preparació o la qualitat dels treballadors sanitaris, sinó perquè abasta més pacients. Tothom té dret a la sanitat pública, rics i pobres. En canvi, no tots tenen accés a la privada.

Manquen més hospitals, més mitjans, més personal. I, a sobre, aquesta maquiavèlica retallada a casa nostra, que fa tuf de venjança. Manquen també més residències i escoles públiques. Torno a insistir amb el que deia: caldria començar a fer calaix.

Rafa Usero, Mestre jubilat i actor

Notícies relacionades