Sent Cugat

En defensa de l’afany recaptatori ben dissenyat

L’aplicació de l’àrea verda d’aparcament ens ha llençat, de nou, al típic debat social sobre unes suposades administracions escurabutxaques que no deixen la ciutadania viure en pau. Pagar per tot, en resum. I, així, situem enmig de la discussió aquella expressió –“afany recaptatori”– que fa tremolar els governs perquè saben que quan la gent parla amb eixos termes significa que hi ha gran part de la societat que els veu com uns lladres de guant blanc.

El jovent i el camp

Els sindicats diuen que les empreses guanyen competitivitat, però que els contractes són més precaris. Això vol dir que els empresaris guanyen més diners a costa d'exprimir més el treballador.

Porno sí, feminista també

Recordo la primera vegada que vaig decidir mirar porno. Era l’edat que tocava “posar en pràctica” els pocs coneixements sobre sexualitat (o més ben dit heterosexualitat), així doncs, tot i que de curiositat sexual ja n’havia tingut des de petita, tenia la voluntat de saber-ne més sobre allò que tothom magnificava, el “sexe”.

Marxar, el dejuni o la lluita

Un quart de vuit del matí. Gràcia, Sabadell. Sortim de casa i agafem el cotxe fins a un dels racons més allunyats de tot de Sant Cugat. Valldoreix no és segurament el que el president Macià tenia al cap quan parlava de la caseta i l’hortet. Però aquí ara no hi entrarem. Arribem a Escola a tres quarts. Les monitores ens reben amb el seu somriure i els meus fills comencen la seva jornada laboral, més llarga que la meva.

Sobre l’espanyol postmodern i zones verdes sobrevingudes

Argumentava l'Excma. Sra. alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa i Pagès, que la decisió de substituir zones d'aparcament gratuït al nostre municipi per zones de pagament era una "decisió dels veïns". La pregunta que jo plantejo avui és ¿de quins veïns i per què, alcaldessa?

A qui es deuen els partits?

Mire el debat d’investidura. Acaba de parlar el polític de torn. Tota la seua bancada aplaudeix. Hi ha qui teatralitza més, els diputats s’aixequen amb cares de complaença palmejant fort per a sonar més que la resta; com si això poguera alterar el resultat de la votació. Paraules grosses pensades per a la televisió donen pas a discursos reiteratius, buits i a un parlamentarisme de cap a caiguda, llevat d’algunes figures molt concretes.

Marxeu a viure a Rubí!

Avui, donant-hi voltes al futur, al meu i al de les meves companyes, i veient la convocatòria de macroassemblea per l'habitatge que proposa el Sindicat de Llogateres per al proper 2 de juny, em voltaven algunes idees pel cap. Viurem totes a Rubí, o Badia, o Sabadell o Cerdanyola, d'aquí a un parell d'anys? Quin tipus de persones quedaran a la ciutat? I què passarà amb el teixit associatiu que hi ha?

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat