Sent Cugat

L'ACCP atén i acompanya persones en situació de discapacitat psíquica al Marroc amb finançament santcugatenc

Des d’ACPP considerem que existeixen marcades diferències quantitatives i qualitatives Nord-Sud, derivades d’un sistema socioeconòmic que polaritza cada vegada més la societat a través de relacions de poder que fomenten i intensifiquen les desigualtats. En aquest sentit, creiem imprescindible mobilitzar a la ciutadania del Nord Global –de la que en som part- per tal de denunciar aquestes relacions de dominació i explotació i treballar per a eradicar-les tant a nivell global com a nivell local.

Civisme

Cada any passa el mateix. Els ajuntaments del nostre país llencen campanyes per a millorar el civisme dels ciutadans. Amb eslògans tan originals (sic) com: “A la nit, desperta el teu Civisme”, de Sant Cugat, “Siguem cívics” de Rubí, “Valldoreix ben cívic”, “ssssplau gràcies per deixar-me descansar”, del bari de Gràcia de Barcelona, etc. pretenen que a la població els entri unes ganes irrefrenables de convertir-se en ciutadans exemplars.

Capitalisme verd

La setmana que ve Catalunya s’omplirà de mobilitzacions i activitats pel clima. Divendres es farà la vaga mundial i –espere– tothom correrà a explicar que hi ha molta gent movent-se. Durant un instant, com un miratge, semblarà que la gent ha posat l’agenda climàtica al centre i això té la força suficient per a marcar l’agenda política. Per una vegada el temps cronoscòpic ens correrà a favor.

Una habitació pròpia

Advancing Women Artists (AWA) és un moviment feminista que reivindica el reconeixement de la dona en la història de l'art. Va néixer de la mà de Jane Fortune amb la intenció de fer visible el llegat de les dones artistes.

Quantes dones artistes vas estudiar als llibres de text? Ens va sobtar quan estudiàvem que quasi tots eren homes? Segurament no, ho vam normalitzar i no ens vam plantejar que van haver moltíssimes artistes que van ser molt reconegudes en el seu temps i que no van arribar a la nostra memòria, com si no haguessin existit.

Cicles de setembre

Sempre que arriba al setembre penso en cicles. I són molt semblants als de començar un any nou i sembla que ens omplen d’il·lusió i de bona energia per tornar a començar a fer el que fèiem ara tot just fa un any. Aquests cicles sembla que són l'oportunitat per començar a fer coses que abans no fèiem o pensar i reflexionar sobre totes aquelles que hauríem de replantejar. També valen per començar a reprendre temes que se'ns han oblidat o què pensaven que no eren importants, o senzillament volíem deixar per després de vacances.

Plácido

Plácido Domingo ha sigut protagonista de molts sopars estiuencs. Més de vint dones acusen el mite de l’òpera d’assetjament sexual. Només una d’elles, una cantant de nom Angela Turner Wilson, ha donat el seu nom. La resta prefereixen seguir a l’anonimat perquè segueixen vinculades al món de la música clàssica i tenen por de represàlies.

La Xesca, un relat molt més ample

Ja tenim data per al desallotjament de la Xesca. Tenim clar, però, que no ens quedarem de braços plegats. Davant d'aquesta mostra de poder, resistirem, ens celebrarem, farem soroll i en parlarem; en parlarem perquè la resistència també es troba en el camp conceptual.

‘Plogging’

Fa uns anys, en una sortida organitzada pels Veïns Progressistes de Valldoreix a l'estany dels Alous, la Rosa Maria va recollir uns plàstics que havien llençats a terra. Em va sorprendre l'acció; però vam acabar recollint brutícia tots. No s'entén com hi ha gent que és capaç de llençar deixalles a terra. Menys, en un lloc com els Alous.

Maniobres de diversió política

Diu en J. Fontana, en llibre pòstum de recent aparició*, que Fernando VII, al retorn del seu captiveri, havia anul·lat totes les reformes introduïdes pel règim constitucional en un decret de 4/maig/1814, que ordenava l’eliminació de tot el que s’havia dut a terme des de 1808, “como si no hubieran pasado jamás tales actos y se quitasen de en medio del tiempo”.

La usura i els abusos bancaris, càncer de les economies familiars

A qui li rendeixen els diners? A qui els té.

I qui els té?

Molts estudis estadístics i microeconòmics dins el sector bancari demostren que la tendència actual en el mercat bancari és que els bancs retinguin els diners del públic en les seves mans, diríem urpes, al màxim. Algunes entitats bancàries catalanes afectades de manca de liquiditat ho fan a fi i efecte d’especular amb diners aliens i treure’n rèdit uns dies, per pocs que siguin. El sumatori entre molts comptes corrents dona un espectacular benefici.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat