Operació: seguretat Valldoreix

Dimarts passat, dia 12 de febrer, se'ns va convocar des del govern de l'EMD per assistir a una reunió informativa sobre seguretat a la sala de plens.

No tenia intenció d'escriure un article pensant que seria contraproduent, però després d'escoltar la informació que ens van donar crec que és molt probable que els lladres siguin més experts en mesures de seguretat que tots nosaltres junts, així que aquest article no es pot considerar un arxiu protegit per contenir informació confidencial.

Assistents a l'acte: veïns dels barris del Monmany, Regadiu i les Bobines.

Èxit total, feia temps que no havia vist la sala de la Vila tan plena, si la memòria no em falla des de la mobilització de Mou-te o la de seguretat, liderada casualment pel Sr. Puig, crec que la setmana passada fins i tot es va superar l'aforament permès. Felicitats als convocants que encara que ve amb retard "más vale tarde que nunca” segons dita popular, però serem positius, allà estàvem disposats a escoltar el que ens havien de dir.

Format: capçalera i pòdium, un representant dels Mossos a l'esquerra del president de l'EMD el Sr. Puig que feia de moderador i a la seva dreta, un representant de la Policia Local del municipi. Els veïns en peu i asseguts per tota la sala.

Una dada important abans que se m'oblidi: S'ha fet un estudi sobre l'increment dels robatoris a Valldoreix, amb especial atenció als múltiples robatoris que algunes cases han patit. No ens han explicat les conclusions que ha llançat l'estudi, però ha estat un punt de partida perquè durant una bona part de la reunió els consells per assegurar la nostra casa fossin el focus de la reunió –tot i que el tema és greu i seriós em permetré un petit toc irònic– consells que els assistents ja sabem i apliquem com si la nostra vida depengués d'això.

Resum dels consells que ens van donar: PREVENCIÓ.

Quines mesures pràctiques inclou? Veure i sentir, però no callar, qualsevol anomalia –cotxes, persones, actituds, sorolls estranys o intempestius en cases veïnes– que vegem o escoltem i trucar immediatament al 112 (fet), passadors a les portes, alarma perimetral, alarma interna, reixes (fet), no deixar estris de treball al jardí perquè no es puguin utilitzar com a claus (fet), viure bunqueritzats i atemorits (fet) i seguretat privada pagada de la nostra butxaca (i fet). És per reflexionar que la policia que paguem tots t’aconselli que utilitzis seguretat privada.

Relació perimetrals vs temps: La importància que li van donar ahir a l'alarma perimetral és lògica, quan sona aquest tipus d'alarma saps que el lladre encara no ha entrat a casa teva i mentre entra, si és que ho fa i no fuig en sentir l'alarma, la policia arriba al lloc i pot enxampar el lladre. Davant aquest evident argument, s’entén que la perimetral escurça el temps de resposta abans que entrin a casa teva.

Tipus de lladres: de tot tipus i condició. Com es desplacen: n'hi ha pedestres i motoritzats. Els enxampen? Només als més infeliços i les vies de fugida són diverses, des creuar el bosc a creuar el poble. Perfil psicològic: són uns covards i punts suspensius.

Del que no parlaré és dels mètodes policials, no fos cas que em denunciïn per revelar secrets i amb aquest tema poca broma. Encara que del helicòpter sí puc parlar, crec; és que és tan gran, tan visible i sorollós que no només ho hem sentit els veïns sinó tots els lladres de Catalunya.

El president de l'EMD, el Sr. Puig ens va aclarir una notícia falsa que corre per xarxes que sembla ser que no li agrada. Ens va deixar clar que l'EMD sí que té despeses per seguretat. Paga molt i religiosament. La xifra que conec és d’uns 700.00 euros al 2015, pel servei que ens presta l'Ajuntament de Sant Cugat. També ens va informar de la seva assistència a la comissió de seguretat de l'Ajuntament de Sant Cugat i això em recorda que es va aconseguir seure un representant de l'EMD en les comissions de seguretat gràcies a la moció que vaig presentar jo (emoticones d'aplaudiments, ja que ningú ho fa em felicito a mi mateixa) en el ple de Valldoreix el dia 24/09/2015.

Va tenir un lapsus oblidant-se de mencionar les reunions o taules de treball o comissions –com vulguin nomenar-les– que es convoquen a Valldoreix, a les quals es convida a l'oposició i a altres –no em pregunteu qui són aquests altres per que no tinc ni idea del criteri de selecció– per informar i discutir la seguretat del poble.

I poca cosa més van dir.

El torn dels participants: aquí sí va estar interessant escoltar. Bé abans també, però menys, sento la crítica.

Preguntes i reflexions de tota mena que vaig escoltar interessada i prenent notes: okupes, alarmes, temps, avisos, neteges i forats i operatius.

 

I ara entrem en el que veritablement ens importa, què pot fer l'EMD per nosaltres? No gaire la veritat. A hores d'ara tots sabem que l'EMD no té competències en seguretat. Pagar la paga, però sense saber molt bé si el que rep ho val i no pels agents –que segur que fan una tasca admirable quan són tan pocs i amb tant territori– si no per la poca quantitat que ens assignen.

Va anunciar el president mesures immediates que segons el meu humil entendre ens duran més temps del que es calcula. Posar càmeres? Sí, és clar, però abans s'ha de fer una modificació pressupostària el que comporta un ple extraordinari que s'ha de convocar després d'una junta de portaveus. Unes dues setmanes si el convoquen immediatament, que encara no ho han fet.

Fer un informe objectiu “(…) del ámbito físico susceptible de ser grabado, el tipo de cámara, sus especificaciones técnicas (...)” o sigui la posició de cadascuna de les càmeres, de les zones que gravaran i argumentar la seva necessitat d'un manera clara i convincent. Aquest “(…) informe se dirigirá a una Comisión cuya presidencia corresponderá al Presidente del Tribunal de Justicia que emitirá un informe dirigido al Delegado del Gobierno en la Comunidad Autónoma de que se trate (…) y la duración de la autorización, que tendrá vigencia de un año.

Traducció: Redacció d’un informe que passa per la supervisió d’un tribunal (el superior) que li dona el vistiplau i l’envia al qui mana. Sis mesos o més. I pregant perquè no es retardi per causes administratives.

Difícil i feixuc, eh?

Tot segons la llei orgànica 4/1997 del 4 d'agost o sigui que això va per llarg.

I després compra les càmeres, no es tracta d'anar a la botiga de l'espia i pagar amb visa una desena de càmeres, no funciona així, en l'administració tot requereix un procediment, a saber: Plec de condicions, concurs públic, obrir sobres, puntuar propostes... Un mes i mig o dos mesos? Quant de temps portem ja? Temps, temps, temps... Sembla que necessitem temps. I si l'EMD li cedeix la gestió a l'Ajuntament els tempos seran els mateixos, l'únic que s'estalviaran seran mals de cap.

Del dron ja ni parlo, com va dir la Sra. Cristina Paraira en els últims plens de Sant Cugat, el dron necessita un expert i no afegeixo res més.

Anem a replantejar-nos la pregunta, Que hauria d'haver fet l'EMD per nosaltres que no ha fet? Prevenir i exigir.

Com deia el representant de la Policia Local, l'EMD pot dur a terme tasques de prevenció desenvolupant les poques gestions que la llei li permet. Penjar informació al web aconsellant sobre seguretat, publicar-la al Info Valldoreix, bustiar com han fet amb la participació ciutadana o les assemblees monotemàtiques que van començar dimarts passat. Més coses, netejar el bosc i no permetre que es converteixi en una selva per on aconsegueixen penetrar o fugir del territori els lladres. Si com em va dir condescendentment el president de l'EMD, les cases més exposades han estat les que limiten amb el bosc o amb les rieres, per què fins ara no s'ha efectuat una neteja per dificultar la feina dels lladres? Per què ara quan portem anys amb el problema?

I no ens oblidem d’exigir tots els acords que es van aprovar amb la moció de seguretat –si no recordo malament eren tres–: primer, augmentar el nombre d’efectius que actualment tenim a Valldoreix com aconsella la Unió Europea, segon, signar un conveni entre l’EMD i l’Ajuntament que concreti tots els serveis que afecten la seguretat ciutadana –entenent-se que aquest conveni no solament es referiria al nombre específic d’efectius que ens adjudiquen, sinó també a tenir autoritat en les decisions que es prenguin en l’àmbit de Valldoreix sobre matèria de seguretat– i, tercer, la representació de l’EMD al Consell de Seguretat que just ja tenim.

Jo al meu rotllo i segueixo insistint amb la figura del Vigilant cívic, tot i que ningú m'escolti.

En fi, simplifiquem, si de les 10 coses –estic quantificant una mica a la babalà– que es poden fer per impedir els robatoris a Valldoreix, la llei únicament et permet fer-ne un parell, per què no les fas?

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Notícies relacionades