Publicitat
A la PAS ens en fem un tip de rescatar animals dels carrers: bebès, cadells, joves, adults i sèniors. Ens desvivim per donar-los atenció mèdica, molta escalfor i paciència, acollir-los perquè es recuperin i/o creixin, i quan ja estan preparats els busquem una bona família que els adopti com un membre més o si s’ha de retornar al seu hàbitat natural doncs també.
Westminster és la zona governamental de Londres, molt a prop del famós Buckingham Palace i de Hyde Park. A Westminster hi trobem 3 edificis que tenen uns residents permanents els quals mostren un fort desinterès per la política, tenen un passat en comú i no els costen als contribuents ni sou ni dietes.
Les nostres ciutats, en definició, tenen o haurien de tenir en la seva configuració totes les peces necessàries per poder viure-hi. Potser aquella cada cop més gran reminiscència del camp com allò oposat a la ciutat, ens permet desitjar de tant en tant sortir de la densitat de les ciutats cap al camp. Del camp sembla que hem arribat però mai hem estat allà. Majoritàriament som de ciutat i és aquí on trobem la nostra casa, els nostres amics, la nostra companyia.
El passat setembre el Ple de Sant Cugat va aprovar la construcció d'un refugi d'animals per a la nostra ciutat. Al desembre del mateix any es va assignar una partida pressupostària de 100.000 euros per a la construcció i adequació d'aquest centre.
Ara que hem tingut les vacances i sembla que amb l’estiu de veritat i el fi del curs escolar, podem gaudir de temps lliure, de natura (o ciutat).
Els estius són per a les vacances, la platja (o la muntanya) els mots encreuats i les lectures pendents. O així haurien de ser. Fa setmanes que voluntàries animalistes fan una feina que no està ni remunerada ni permet marxar fora: han de tenir cura dels gats del carrer de la nostra ciutat.
És primavera, època de cria de moltes espècies. En les últimes setmanes, pollets de tot tipus neixen i comencen la seva aventura vital. Malauradament, alguns d’ells cauran del niu i quedaran en situacions de vulnerabilitat; bé perquè estan malferits, bé perquè es troben en una zona poc segura i exposada a greus perills com cotxes, depredadors, altes o baixes temperatures... Per sort, avui comptem amb un munt de recursos que ens permeten ajudar aquests petits emplomallats.
Per desgràcia, aquesta no és la pregunta que ens fem. Aquest article no té la intenció de debatre si és correcte o no posar un “subjectador” a la porta d’un negoci per deixar-hi l’animal mentre som a dins; ni tan sols té la intenció de qüestionar el greuge que podria representar que un animal entri lligat dins d’un negoci que no és alimentari; no.
Cada any 53 mil milions d'animals moren per satisfer la demanda de les persones omnívores: porcs, gallines, pollastres, peixos, caps de bestiar, ovelles, conills, i molts altres, formen la llarga llista de víctimes dels animals humans.
(diumenge 2/4 davant el Tribunal de Justícia de Catalunya – Arc de Triomf – 12:00h)
