La reurbanització del carrer Molí sacseja l’Audiència pública

Foto: Jordi Pascual

Veïns que volen el doble sentit al carrer Molí –que implicarà una expropiació– i d’altres que no s’han trobat a l’Audiència pública prèvia al Ple que havia d’aprovar definitivament el projecte de reurbanització. L’operació urbanística, promoguda inicialment per la petició d’una quarantena de veïns, avança a pas ferm després que el govern en solitari hagi aprovat el projecte davant les peticions de l’oposició de deixar el punt sobre la taula a l’espera de tenir la transcripció a escala 1:1000 del Pla General Metropolità (PGM) que ha de permetre veure amb més detall quina és la zona a expropiar, un punt que està a debat ja que l’EMD diu que afecta a un terreny però els veïns afectats diuen, en base a un informe que han demanat a un arquitecte, que afecta a la parcel·la del seu davant.

Tot i que els veïns que no volen representen el doble que els que volen l’actuació, el govern diu que la idoneïtat de l’obra no s’ha de calcular en base a la batalla de signatures sinó a l’interès general. Per a ells, la conversió del carrer a doble sentit ha de millorar la mobilitat de l’entorn, així ho diuen amb el suport dels informes tècnics fets per la pròpia casa. No ho veuen així alguns dels residents que, consideren, dificultaria la mobilitat. Per això, un cop aprovada l’actuació, la portaran als tribunals. Mentre, els veïns favorables no només demanen l’actuació sinó que proposen que, abans de fer-la, s’eliminin places d’aparcament per facilitar l’accés dels bombers davant de possibles incendis.

Quan l’actuació es va aprovar inicialment al març, tots els grups van votar a favor ja que el govern no havia comunicat a l’oposició de les reticències veïnals que s’havien traduït en l’entrega de més de 80 signatures per aturar l’actuació. L’oposició en bloc ha demanat aturar l’actuació i buscar el consens veïnal per aconseguir la millor opció per al conjunt del carrer però el govern considera que han de resoldre ja l’expedient. Segons un informe tècnic, que ha estat utilitzat pel president Josep Puig com a principal defensa de l’acció elegida pel seu equip, els documents sobre els quals es basa la crítica dels veïns contraris no són normatius. Diu, a més, que s’ha mostrat dialogant amb tothom. “Sí, em vas enviar a judici als dos minuts de conversa”, li responia una veïna des del públic. Puig explica que va aturar la reunió per la falta de respecte que va percebre en la trobada.

El projecte tenia 94 al·legacions, a les quals s’han sumat els dos vocals de la CUP-PC, que el govern ha desestimat per complet tot i que a la pràctica el propi Puig ha dit que no executaran l’obra immediatament perquè no volen passar “per sobre de res si hi ha una transcripció”. Mentre el govern envia els veïns a l’única opció dels jutjats, també diu que l’oposició ha pres partit i que són ells els que desenvolupen la seva tasca des de la neutralitat.

Manca de transparència i falta de resposta

A banda de l’afer del carrer Molí, dos veïns han demanat explicacions al govern per la manca de resposta i de documents al lloc web. El primer ha estat Eduard Ramírez, qui ha lamentat que l’equip de Puig no li respon als correus electrònics des de fa gairebé dos anys; escrits on demanava millor senyalització a les cruïlles, revisar els efectes del Pla de Mobilitat, informació i auditoria de les obres de Sorea a prop de les rieres, les accions perquè les motos no circulin pel bosc, solucions davant de conductors que aparquen a les cantonades i una millora de la recollida dels sacs de poda, entre d’altres temes.

Puig, que ha fet un repàs a alguns dels temes, ha relativitzat la importància de molts d’ells per ser accions poc controlables i del dia a dia. El vocal de comunicació, Bernat Gisbert, ha explicat que van deixar de respondre els correus electrònics pel to i perquè, diu, contenien amenaces que no ha especificat. Segons el veí, el que Gisbert interpreta com una amenaça és haver dit que si la seva filla prenia mal per alguns dels aspectes de mobilitat i manteniment que demanava, els denunciaria. Susanna Casta, de Ciutadans, que ha llegit els correus electrònics diu que el to és sarcàstic però que enlloc hi ha amenaces.

Després de la crítica per la manca de resposta, el segon en parlar ha estat l’expresident de l’EMD Francesc Cardoner, que, com ja va fer a l’Audiència pública de maig, ha demanat que es completi el portal de transparència de l’entitat amb tots els documents que han de ser públics per llei. El govern va prendre el compromís d’omplir-la però, de moment, continuen faltant gran part dels documents que hauria de contenir el portal.

Notícies relacionades