El Ple en què l’EMD va recuperar els terrenys de l’estació

Foto: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. S’havia convertit en un mantra recurrent. Una fita fallida en l’imaginari col·lectiu de la política valldoreixenca. Per a uns, una aposta de treball conjunt amb l’Ajuntament; per als altres, el fracàs del govern de l’EMD. La cessió de tres terrenys a l’entorn de l’estació de Valldoreix a l’Ajuntament al 2013 va generar debat, tant pel que a pèrdua de patrimoni suposa com per la proposta de fer habitatges.

Perquè, ben vist, és aquell el lloc on fer habitatge de protecció oficial? Es podria absorbir la mobilitat generada? Era viable tenir unes mínimes condicions d’habitabilitat en un lloc flanquejat per la via del tren i l’autovia dels túnels de Vallvidrera? Quin retorn real tindria l’EMD? I els valldoreixencs, tindrien preferència en l’accés a aquests hipotètics habitatges?

Feia temps que no se’n parlava explícitament i per això el debat sobre l’entorn de l’estació havia quedat com aquell element semiabstracte, una referencialitat que segueix latent tot i que té molt més a veure amb el mandat anterior que amb l’actual; com de certa manera ha passat amb la Centralitat o l’aparentment superat debat sobre les direccions dels carrers a la vila.

Però Promusa no ha fet cas a la possibilitat. Enmig d’una crisi habitacional que fa feredat, l’empresa pública d’habitatge no incorpora aquests terrenys al Pla d’Acció 2030 i només s’ha atrevit a iniciar la promoció del carrer Sant Joanistes (48 habitatges), molt a prop del lloc dels fets. Així que, abans d’acabar el termini de 10 anys per al retorn de la titularitat si no es construïa, s’ha optat per dir a l’EMD: “Aquí tens, ja t’ho faràs”.

Segons el president, Josep Puig, no s’ha buscat una ubicació alternativa i només està clar que renuncien a fer habitatge en aquell indret, el que a priori agrada a tota l’oposició, no tant per no fer habitatge com per les problemàtiques derivades que temen que podria suposar tenir-lo a aquella zona. Però, sobretot, es feliciten per la recuperació de la titularitat. El “benvingut sigui el retorn” de Xavier Humet (CUP-PC) i el “me n’alegro” de Noël Climent (ERC-MES) en l’aprovació n’han estat bona mostra.

Qualsevol hagués esperat que aquest 13è punt del darrer Ple abans de les municipals hagués generat un gran debat però no ha estat així. Tots els partits, que s’omplen la boca de polítiques d’habitatge en campanya, han deixat anar aquesta possibilitat a l’estació sense dir ni mu –ni exigir– una possible ubicació alternativa que ajudi a la vila a fer front a l’exclusió residencial.

Humet ho ha problematitzat una mica més: hi ha un altre solar adquirit per l’Ajuntament a la Generalitat que seguirà sent de propietat municipal i, per tant, què s’hi farà haurà de venir marcat per un acord. La preocupació hi és encara que de moment ningú ha dit què pot passar amb aquells 2.500 metres.

El govern –Puig dixit– ha portat el punt al darrer Ple abans de les municipals sense haver signat encara l’acord definitiu amb l’Ajuntament per evitar que l’oposició els acusés de fer electoralisme. Si bé, potser portar-lo així també es pot interpretar com a tal, no només per la decisió del govern sinó perquè totes les forces polítiques tenen la mirada fixada al 26 de maig. Només calia escoltar la conversa entre diversos representants minuts abans de començar el Ple. Però això ja és una altra història que no puc explicar perquè –no està de més recordar-ho– sempre respecte els off the record. I mira que hi ha alguns que són suculents!

Notícies relacionades