Josep Puig: “El Consell de la Vila era un caos perquè no representava la gent de Valldoreix”

Fotos: Jordi Pascual

L’actual president de l’EMD de Valldoreix repeteix com a candidat amb Junts per Sant Cugat Valldoreix, la candidatura hereva de l’actual equip de govern valldoreixenc. Les inversions i la seguretat esdevenen eixos estratègics de la seva proposta política. En aquesta entrevista, la sisena i darrera als presidenciables, Josep Puig explica com arriba a les eleccions després d’una baixa mèdica d’un any i també repassa alguns dels temes claus de mandat.

Teniu un nom que inclou Sant Cugat i Valldoreix.

– Anem junts, com diu el nostre lema. Com hem fet les altres vegades amb PDECAT i CiU, aquesta vegada anem amb Junts, que té més gent independent.

Al 2015 et vas presentar per CiU-Actuem. Quin és l’encaix d’Actuem a Junts?

– La llista s’ha fet amb la gent del PDECAT, d’Actuem i independents.

A Bellaterra vas dir que aspireu a ser municipi. És el vostre objectiu?

– És complex perquè ha de canviar la llei, fet que hem treballat des de l’Agrupació d’EMDs de Catalunya. Fa anys que s’hi treballa. Quan sembla que estiguis a punt de tenir-ho passa qualsevol cosa que fa que s’aturi.

Després d’un any de baixa mèdica estàs capacitat per assumir de nou la presidència?

– Ja fa gairebé cinc mesos que m’hi he incorporat. Tinc ganes i il·lusió. Haver tingut una malaltia et fa veure la vida d’una altra manera. Et fa relativitzar alguns problemes i, alhora, prendre amb més ganes els més importants. Tinc ganes d’acabar la feina a la qual ens havíem compromès.

Durant la baixa el vocal Joaquim Castelló va decidir deixar el càrrec. Després va dir que estava a la teva disposició. N’heu parlat?

– Sí. Ell va prendre una decisió per les circumstàncies. Em sap greu no haver estat per haver-ho evitat. Sé que el Quim és una persona que ens aprecia. Penso que el tenim al nostre costat. Amb el temps veurem com evoluciona tot.

No aspira a ser vocal...

– Evidentment, ell no és a cap campanya. La vida i les circumstàncies canvien.

Et presentes com a presidenciable. Si no surts escollit seràs vocal?

– Ho hem de pensar perquè pot ser un cicle que s’acaba. La pregunta ens la farem després de les eleccions.

No n’heu parlat encara?

– No, hem parlat moltes coses però ja veurem què fem passades les eleccions si no sóc president.

A l’acte de presentació de la candidatura vas dir que un govern que escolta és un bon govern. En canvi, l’oposició diu que aquest ha estat un govern que no ha escoltat.

– No és així. Les coses es veuen diferents des de l’oposició perquè té una feina de fiscalització però el govern té moltes més feines a fer. Hem intentat ser comunicatius amb l’oposició, sense intenció d’amagar res. Una altra cosa és que no s’hagi passat una informació concreta per error. Mai hi ha hagut intencionalitat d’amagar cap informació a l’oposició.

Propostes. A la presentació de la candidatura vas dir que volies una vila “supersegura”. Com s’aconsegueix amb una EMD sense competència en seguretat?

– Això no vol dir que no hi treballem. Quan vaig entrar en política va ser justament per un tema de seguretat perquè m’hi vaig posicionar amb altres veïns. És un tema que sempre he viscut molt de prop. És un dels objectius que tenim des del primer dia. Sempre he tingut molt bones relacions amb la Policia Local i amb els Mossos d’Esquadra. Hem intentat tenir complicitat i relació contínua amb els caps.

El problema és quan de sobte pateixes un episodi de robatoris, que a més és oscil·lant, és quan comença a sortir més a la llum. La problemàtica hi ha estat des del primer dia. Sempre hem intentat treballar amb una relació directa amb els cossos de seguretat. A més, també pertanyo a la junta de seguretat de Sant Cugat. Cada robatori d’un veí és com si el patís jo.

S’ha d’augmentar el nombre d’agents?

– Cal tot perquè qualsevol mesura és benvinguda i necessària. Quan més agents, més cotxes patrulla i disponibilitat de servei. L’ajuda de mitjans electrònics com càmeres, drons, robots... suma. La mesura més important sempre és el veí, que pot detectar moviments estranys i avisar a la policia. El major nombre de detencions han estat gràcies a l’avís dels veïns. Valldoreix és molt extens, amb quasi 100 quilòmetres de carrers. És molt difícil vigilar-ho tot.

Darrere de la tecnologia cal agents. A més, és molta inversió que es podria destinar a agents. Aquestes són crítiques que us fan altres grups polítics.

– La gent és insubstituïble però els mitjans electrònics també ho poden ser. Una càmera que grava permanentment a una zona d’accés facilita molta informació que no podria venir d’un agent. El problema és que no podem tenir dos agents a cada carrer de Valldoreix.

També hi ha qui proposa crear xarxa veïnal, fomentar petits comerços que permetin que hi hagi més gent al carrer... Què més es pot fer al marge de la tecnologia i el nombre d’agents?

– Això no té sentit! Cadascú a casa seva ha de prendre mesures d’autoprotecció. El propi veí és clau perquè és qui pot fer l’avís.

Què penses dels agents cívics i dels serenos?

– Fan la seva funció, que és estar al carrer i detectar anomalies de trànsit, aparcament, tanques... No es poden posar agents cívics que vigilen perquè haurien d’estar formats com guardes de seguretat. Pot funcionar en nuclis molt petits i concentrats, amb la figura del sereno. A Valldoreix és inviable. Cal una actuació molt més ràpida.

Inversions. Defenseu un nou edifici per a l’Escola de Música. Per què necessita un edifici propi?

– Perquè estan en unes condicions no gaire favorables. Tenen aules petites, els falta espai i llum... Després dels 10 anys que porta l’Escola de Música i veient l’excel·lència del seu ensenyament, pensem que es mereixen un nou espai.

I no es pot compartir amb altres entitats?

– Sí però l’Escola ja ocupa molt temps perquè dona classe des de les 5 fins a les 10 de la nit cada dia. Per això han de tenir un espai quasi en exclusiva per a ells.

Alguns candidats es preocupa fer una inversió tan elevada, tant pel que fa a l’Escola de Música com per l’aparcament del davant.

– Això de l’aparcament em sobta. És un projecte de fa tres anys. Quan es va presentar ningú va fer al·legacions. Ningú va dir res de la partida pressupostària. A mesura que s’han aixecat les parets, l’oposició s’ha queixat. Volem un projecte ben fet. Segons el vocal Xavier Humet, es pot fer en 100.000 euros es podria fer; però ens en costa 400.000. Aquí ha de conviure una zona d’aparcament amb un parc infantil i una amb màquines per fer exercici. Separar les tres parts és important perquè siguin segures.

Per què cal que tingui tres parts?

– S’ha dissenyat per mantenir l’aparcament però alhora tenint en compte que l’Escola de Música és al davant i, per tant, introduint un parc infantil. Els aparells de gimnàstica és adient per la gent que fa esport. És important separar els espais perquè cap cotxe envaeixi el parc. Amb 100.000 euros potser només podríem posar uns pals de fusta sense protegir realment cada àrea.

Per què cal una zona esportiva al tocar de la riera a prop del Mas Roig?

– És un projecte que ve de lluny perquè allà volíem fer un camp de futbol però vam tenir problemes amb l’Agència Catalana de l’Aigua. Vam fer un camp provisional i apostem per una zona multifuncional, tant per fer esport com pícnics i esdevenir un espai de trobada.

Quin ha de ser el model de Centralitat de Valldoreix?

– Vam trobar problemes amb la Generalitat, que ens impedia posar alguns serveis que havíem previst a un projecte que havíem arribat a fer públic. Això ja està resolt. Ara hem adquirit l’espai del Garden i ho podem reestudiar.

La Centralitat canvia de lloc?

– No, però podem no densificar tant i repartir algunes de les previsions. Hem de fer un Pla d’Equipaments conjuntament amb Sant Cugat avaluant el repartiment de serveis. Amb els anys les condicions poden canviar.

Hi té cabuda habitatge de protecció oficial? Amb quin model?

– És obligatori. Seria planta baixa + 2. Qualsevol modificació en un àmbit implica que has de destinar un percentatge per fer habitatge protegit. Estem mirant si l’hem de fer allà o es pot traslladar. No podíem fer res fins solucionar el problema amb la Generalitat.

Segons els candidats de Ciutadans i PP, a Valldoreix falta manteniment.

– [Riu] Penso que no perquè la neteja està calendaritzada i s’actua tot i que hi ha molts carrers. Es destina una partida molt important i es fa el que correspon. Això no vol dir que no tinguem problemes, com la renovació del clavegueram.

La sentència que us obliga a enderrocar tres cases de la vila ha entrat en campanya.

– Bé, és un tema que ve de l’any 2000. Els permisos es van donar correctament perquè es complien les premisses per donar el permís d’obres. El conflicte sorgeix per la denúncia d’un veí. Quan es revisa la documentació, que en el seu moment era vàlida, ja no és vàlida perquè la nova normativa no en permetia la construcció.

L’EMD hi pot fer front?

– Tenim una partida reservada per enderrocar una casa. Tirant una casa, les altres dues compleixen amb la normativa però el jutge diu que les tirem totes. És increïble perquè el més normal seria intentar fer el perjudici més petit possible.

I l’EMD haurà de pagar l’enderrocament però també la construcció?

– L’EMD pot tenir una responsabilitat però no per a construir-les. No és de rebut dir que pots tirar tres cases per acabar construint-ne dues exactament igual a les que existeixen. És un problema que s’arrossega. Personalment vaig haver de fer front a una sentència d’un president de l’any 90 per la qual se’ns obligava a urbanitzar un carrer i si no ho feia jo havia de respondre amb el meu patrimoni personal.

Ara no només és sentència, és la desestimació del darrer recurs.

– Clar, qualsevol sentència t’habilita la presentació d’un recurs i això és el que hem fet. Ara l’oposició ens ho critica com si els traspasséssim el mort. Simplement seguim un procediment judicial.

Repassem temes de mandat. El Consell de la Vila ha estat aturat gairebé tot el mandat a l’espera d’un reglament de participació que encara no s’ha aprovat.

– El Consell de la Vila era un caos perquè no representava la gent de Valldoreix. Ens vam adonar que calia fer-ho d’una altra manera. S’han fet consells oberts on pugui participar tothom.

Us vau comprometre a fer la transformació amb la reforma del reglament, que vau dir que s’aprovaria abans d’acabar el mandat però no s’ha fet.

– No hi ha hagut entesa amb l’oposició. Ens ho tiren en cara però no podíem tenir un Consell de la Vila que no era representatiu.

Els pressupostos participatius han sigut més representatius?

– Sí perquè han sigut oberts i tothom podia escollir les opcions que més li agradaven.

Un cop fetes les dues primeres edicions, canviaríeu alguna cosa als pressupostos participatius?

– Sempre es pot buscar on hi ha el problema per resoldre a mesura que s’executa.

Una de les crítiques de l’oposició és que hi ha molt pes tècnic en el triatge de les propostes i poca participació real.

– Cada proposta ha de tenir validació tècnica per si es pot fer o no, quin cost suposa... Els tècnics han d’intervenir per fer la proposta d’execució. La gent després ha de triar.

Quan es traslladaran a la realitat les propostes veïnals de l’avinguda Baixador?

– De moment es fa el projecte, que depèn de l’Ajuntament de Sant Cugat. S’hi recullen totes les propostes veïnals. Es va fer una maqueta, un dibuix i un preprojecte sobre el qual es treballada. Evidentment, en la mesura del que sigui possible s’aplicaran totes.

Bé, es fa el projecte d’un dels trams. Considereu que ha estat un procés participatiu ben fet?

– Sí, perquè els mateixos veïns poden escollir què volen fer al seu carrer.

Però és una via important i només han parlat els veïns del carrer en qüestió.

– No és una via ràpida. Tenim el compromís de buscar subvencions. Ara que s’han alliberat de les torres d’alta tensió ara poden gaudir d’aquell espai fent-lo a la seva manera i amb un cost inferior del real perquè tenim el compromís que als veïns costarà el mateix que a qualsevol veí d’un altre carrer tot i que aquest fa el doble o triple d’amplada.

Teniu alguna proposta de canvi de mobilitat a nivell global de Valldoreix?

– Hi ha estudis però queda supeditat a l’avinguda Baixador, precisament. Ara serà un carrer pavimentat amb un sol carril com a via lenta.

Què pot fer la vila de Valldoreix per tenir una mobilitat més sostenible?

– Pots fer moltes coses però falta que funcionin. Es poden fer carrils bici, promoure l’ús de vehicles elèctrics... Està clar que Valldoreix, tot i tenir un bon servei d’autobús, té moltes distàncies. Els veïns del Monmany tenen 5 quilòmetres fins a l’estació. Cadascú té la seva vida i no es pot adequar sempre al transport públic.

Per què les Milles Femenines van deixar de ser femenines?

– Segons el vocal d’Esports, anaven de baixa.

No es podria haver canviat la comunicació, algun element de gestió... sense renunciar a que fossin femenines?

– Es va intentar però no donava resultat. Els mateixos organitzadors i col·laboradors van creure convenient que no tan sols fossin femenines.

Per què al Ple de novembre del 2016 el govern va aprovar que el concurs per a la gestió agrícola de Can Monmany depengués de l’Ajuntament i no de l’EMD?

– La propietat és compartida. Suposo que l’Ajuntament va parlar amb la gent de l’Ortiga i van arribar a un acord. Ens ho van comentar i estàvem d’acord.

Què més es pot fer a Can Monmany perquè no caigui o quedi abandonat?

– De moment hem invertit molts diners perquè no caigui. Es miren moltes opcions. Han sortit diverses propostes d’operadors diversos però no s’han acabat de consolidar.

Quin tipus d’operador teniu en ment?

– N’hi ha hagut de tot tipus: serveis, música... Fins i tot va sortir la possibilitat que s’hi instal·lés la Fura dels Baus. Hi ha una qüestió econòmica que pesa molt i que fa que l’operador hagi de fer una inversió important.

A final de mandat hem tingut un ampli debat urbanístic a Sant Cugat referent a diverses zones verdes i, entre d’altres, a la Masia Rosàs. En tractar-se d’expropiacions per odre judicial, pot comprometre el pressupost de l’Ajuntament. Us heu implicat en aquest afer?

– Sempre mantenim reunions mensuals amb el tinent d’alcalde d’Urbanisme. En aquest debat concret no hi hem participat però ho portem de la mà.

Ja us sembla bé la proposta de l’Ajuntament?

– No t’ho puc dir segur perquè no ho he vist però en un principi no hi ha cap senyal d’alarma.

Cal revisar alguna cosa del conveni?

– Sempre s’ha de revisar tot perquè canvia amb el temps, cada dos anys.

Quin és el canvi que li cal ara?

– Revisar la participació en serveis. Cal posar sobre la taula i repassar punt a punt.

És possible que per a governar calguin pactes. Amb qui pactaríeu i amb qui no?

– Amb tothom qui estimi i vulgui treballar per Valldoreix. És important tenir la presidència perquè condiciona els pactes.

Hi ha algun presidenciable que veieu massa llunyà com per pactar si esdevé president?

– Sí, hi ha posicionament polítics molt distants. Sense menysprear ningú, només hi ha dos candidatures amb opcions d’aconseguir la presidència: nosaltres i Guanyem Valldoreix, el representant de la qual és Xavier Humet, de la CUP.

Bé, de Procés Constituent.

– És el mateix. També hi ha Primàries, PP, Ciutadans i PSC però creiem que les possibilitats les tenim Guanyem o nosaltres.

Ja que ho veus tan clar. Si Xavier Humet esdevé president, veieu factible un pacte si és necessari?

– Difícilment podrem pactar amb ell perquè el seu plantejament polític no té res a veure amb el nostre.

Notícies relacionades