L’oposició baixa el sou al govern

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. El Ple amb què l’EMD de Valldoreix havia d’aprovar el cartipàs i les retribucions dels representants polítics s’ha convocat sobre la botzina. I no per casualitat. El govern en minoria de Junts per Sant Cugat Valldoreix s’ha trobat una oposició (ERC-MES, CUP-PC, Ciutadans i PSC) que no estava disposada a seguir cobrant sota mínims ni a permetre que el govern cobrés més –ni tan sols el mateix– que el mandat anterior.

Durant dies les reunions tenses i els Whatsapps una mica irats han estat protagonistes de la política oculta valldoreixenca, que s’ha deixat entreveure només subtilment en algunes de les intervencions dels representants polítics al Ple que havia de resoldre-ho tot plegat. El desacord era palès ja abans de començar i el govern només tenia dues opcions: A. Deixar que l’oposició guanyés i, en conseqüència, reduir-se en un 10% les retribucions. B. Retirar el punt i no poder cobrar fins arribar a un acord.

Però l’acord l’han intentat i saben que és impossible. Junts ha negociat amb Ciutadans, mentre els taronja també negociaven amb la resta de l’oposició. Les converses van arribar a tenir un document sobre la taula, un quasi acord que acontentava les dues parts perquè no suposava més despesa en retribucions i alhora el govern no perdia tant com amb l’acord que finalment ha prosperat. Però si Anna Cano, vocal taronja, finalment ha optat per sumar-se a la resta ha estat perquè amb la proposta unitària l’estalvi era major.

El quid de la qüestió per la qual Ciutadans ha mantingut la doble negociació, diu Cano, és si l’oposició podia tenir dedicacions parcials o no. En la proposta final cap vocal de l’oposició s’hi acollirà, fent que l’EMD s’estalviï pagar 17.900 euros anuals en concepte de seguretat social –el que l’oposició ven com un estalvi i el govern com un possible que mai ha arribat a ser–. L’estalvi clar és la retallada d’un 10% al govern, uns 11.000 euros bruts anuals que amb un cert descontent la vocal d’Economia, Elena Degollada, ha rebut amb un “benvingut l’estalviˮ.

La proposta del govern era ben diferent ja que proposava 43.710 euros anuals bruts per al president Josep Puig en règim de dedicació exclusiva, 33.000 euros anuals bruts per a la sotspresidenta Susana Herrada en règim de dedicació exclusiva i 26.100 euros anuals bruts per als altres dos vocals de govern, amb una dedicació del 75%. L’oposició s’havia de conformar amb un lleuger augment per situar-se en 600 euros per assistència a plens i 300 per assistència a juntes de portaveus fins a un màxim d’11.000 euros anuals.

Però finalment l’oposició en bloc ha aconseguit imposar la seva proposta, que deixa el president en 39.339 euros anuals bruts amb una dedicació del 90%, a Susana Herrada en 31.320 euros anuals bruts amb dedicació exclusiva i els altres dos vocals en 23.490 euros anuals bruts i dedicació del 75%. Ells es marquen 900 euros per assistència a plens i 200 per junts de portaveus fins un màxim de 12.000 euros.

Un cop acabat el Ple, el cap de l’oposició i vocal d’ERC-MES, Lluc Cahís, s’ha felicitat davant dels mitjans del canvi però no només pel fet retributiu sinó també perquè demostra que la unió de l’oposició pot ser clau en el mandat que tot just comença. De fet, l’oposició en bloc també ha aconseguit que els plens ordinaris passin de bimensuals a mensuals. En canvi, Degollada ha qualificat d’“injustaˮ la rebaixa, més tenint en compte que el govern té un representant menys que al mandat passat i, en conseqüència, cada representant haurà de pencar més.

Ferran Margineda, vocal de la CUP-PC, ha dit als representants del govern que se’ls queda un sou digne i que hi ha persones amb menys salari i més càrrega de treball. La vocal socialista, Susanna Casta, després de repassar alguns dels punts de debat de les reunions i Whatsapps ha acabat dient que no era lògic que el president d’una EMD cobrés quasi tant com l’alcaldessa ja que a Valldoreix no es tenen totes les competències i, alhora, ha cridat a Puig a fer cas del seu discurs d’investidura i compartir la vara de president per un govern en què l’oposició hi tingui incidència.

El mandat comença mogut, amb cares de descontent i un govern empassant-se unes retribucions que no són les que desitjava. Per unes hores ha semblat que a Valldoreix només importaven els diners; ara arriba el torn de la política.

Notícies relacionades