Publicitat

Unitat política valldoreixenca davant la crisi econòmica de la COVID-19

Foto: Tino Rubio

CORONAVIRUS. Amb menys soroll i, sobretot, menys recursos que l’Ajuntament, l’EMD de Valldoreix aporta el seu gra de sorra per fer front a la crisi econòmica de la COVID-19. I ho fa amb una unitat d’acció poc habitual a la política, més encara si es miren els estira i arronsa de govern i oposició a Sant Cugat o fins i tot dins del propi govern a la Generalitat. Però aquí hi és: la política de petita escala amb les seves limitacions que, tot sovint, esdevenen oportunitats d’acord.

18.000 euros per donar suport a la restauració local. Pot semblar poc. Si es té en compte que a Valldoreix hi ha una quinzena d’establiments, ja sona molt millor. Aquest és un compromís unànime, nascut d’una proposta d’ERC-MES, que, un cop esdevinguda institucional, suposa el compromís de l’EMD de fer una campanya de suport per als restauradors valldoreixencs amb ajuts directes d’entre 800 i 1.200 euros. Alhora, el compromís és fer un programa participat.

Sembla que, quan les coses es tenen clares, les mocions no són paper mullat i, de fet, fins i tot es poden començar a aplicar abans d’aprovar-se, amb un primer contacte amb els possibles beneficiaris de l’ajut. Però no només això, el mateix Ple ha tingut una modificació pressupostària àmplia que ha permès aprovar aquests 18.000 euros que han de permetre aplicar la mesura. Un elogi més per a la vocal d’Economia, Elena Degollada, que en un moment de la sessió ha rebut els reconeixements de bona part de l’oposició.

La proposta dels republicans esdevinguda institucional també suposa engegar altres vies com suports a més llarg termini emulant la campanya de vals de descompte iniciada per l’Ajuntament a nivell municipal. La vocal del PSC, Susanna Casta, ha insistit que, al marge de l’ajut puntual, cal donar visibilitat al comerç local i per això proposa una aplicació mòbil, una idea ben rebuda per Degollada i també pel vocal proposant, Lluc Cahís. Sense gaire matisos, ni Ferran Margineda (CUP-PC) ni Anna Cano (Ciutadans) han hagut d’afegir res més que reconèixer la situació complicada que travessen els restauradors.

Aquest savoir faire des de la unitat no ha estat tan clar amb l’altre paquet de mesures COVID-19 aprovades a la sessió plenària de novembre. Perquè tots els grups veuen bé deixar de banda la gratuïtat arran de la cancel·lació dels tallers culturals de l’EMD per passar a fer-los amb una bonificació del 30% mentre siguin telemàtics però no tenen tan clar la proposta del govern per fer suport als paradistes del mercat dels dissabtes. Degollada proposava allargar les bonificacions durant el darrer trimestre de l’any perquè els paradistes de productes d’alimentació paguin un 25% menys de la quota i els de les parades restants un 50%.

Per a les vocalies d’ERC-MES, CUP-PC i PSC això és un sense sentit perquè, tenint en compte el tancament de la restauració, la venda de productes alimentaris va sobre rodes i sense grans sotracs, o almenys aparentment. Per això han optat per l’abstenció a l’espera que Degollada pugui facilitar les dades de la davallada de facturació que justifiqui la mesura. L’abstenció de Ciutadans, però, ha anat en el sentit contrari: cal ser més ambiciós. Clar que Cano acostuma a desmarcar-se fins al punt de publicar fullets informatius que la resta de companys de plenari consideren fake news, motiu que li ha costat una moció en contra.

“Potser l’Anna us pot explicar com es troba la proposta del nou conveni amb l’Ajuntament ja que al fullet diu que ho ha treballat” o “la vocal de Ciutadans us explicarà les gestions que diu que ha fet amb l’oficina de Correus” són només una mostra del descontent, sobretot del govern, davant la política comunicativa del partit taronja. Cano ha hagut de tragar saliva i repetir en un parell –o tres– d’ocasions que això és responsabilitat del govern.

Amb la resta de debats a banda, el Ple de novembre de l’EMD ha demostrat que la política més propera al ciutadà pot permetre acords unànimes i mirades semblants com a mínim per a donar resposta a situacions crítiques. Ara només falta que aquesta emergència es traslladi a grans reptes de la vila com la situació urbanística de la Colònia Montserrat i l’avinguda Baixador o la dificultat d’accedir a un habitatge, un punt que s’ha debatut però no ha generat consens per la proposta. Però això ja és anar-se’n per les branques –que expliquem aquí–. Avui ens quedem amb la bona nova de no discutir-se en les mesures econòmiques de la COVID-19.

Notícies relacionades